Els espanyols són el perfil més freqüent en violències sexuals en grup i no pas els marroquins

Circulen per xarxes socials missatges que afirmen que les persones amb nacionalitat marroquina són “el col·lectiu amb més implicació en violacions en grup” a Espanya. Diversos mitjans de comunicació i portals web han fet d’altaveu d’aquestes afirmacions. Entre ells destaca el missatge a X de La Razón, que supera les 17.000 visualitzacions al moment de publicació d’aquesta verificació.

És ENGANYÓS. Les persones de nacionalitat marroquina representen el 9,5% dels autors involucrats en la violència sexual en grup. Són la nacionalitat estrangera més freqüent, però les persones amb nacionalitat espanyola són més, concretament, un 32,7% dels agressors, segons dades de l’informe Violència sexual exercida en grup. Anàlisi epidemiològica i aspectes criminològics a Espanya del Ministeri de l’Interior.

Els marroquins formen el col·lectiu amb més implicació en violacions grupals a Espanya.

Les publicacions virals fan referència a una publicació del digital Nador City que diu que ha utilitzat dades del Ministeri de l’Interior. Des de Verificat hem contactat amb La Razón, però no hem obtingut resposta. Tampoc no hem trobat la publicació digital a què es fa referència, però sí un informe del Ministeri de l’Interior de novembre de 2024, Violència sexual exercida en grup. Anàlisi epidemiològica i aspectes criminològics a Espanya (pàgina 20) amb xifres similars a les exposades, cosa que demostra que han estat descontextualitzades.

La nacionalitat espanyola és la més freqüent en els autors de violència sexual en grup, que és aquella exercida per dos o més persones, segons el mateix informe del Ministeri de l’Interior. En total, entre el 2013 i el 2017 un 32,7% dels autors de violència sexual en grup (445 persones) van ser espanyols. Els marroquins van ser un 9,5% (129 persones), la següent nacionalitat més freqüent i la primera entre el total d’estrangers. El segueixen la nacionalitat romanesa (7%) i l’equatoriana (4%).

Si bé les persones estrangeres representen el perfil majoritari entre els autors de violència sexual en grup (43,4%), per sobre dels nacionals espanyols (32,95%) i d’aquells la nacionalitat dels quals es desconeix (23,6%), aquesta dada no es pot atribuir exclusivament a persones procedents del Marroc.

L’informe distingeix entre les agressions sexuals exercides per dues persones i tres o més. Pel que fa a les dades de violència sexual exercida per dos autors, els marroquins ocupen la tercera posició (6,4% del total) després dels agressors de nacionalitat romanesa (8%). La llista la lideren també els agressors espanyols (34,9%). 

Pel que fa a la violència sexual en grup exercida per tres o més persones, l’informe mostra que un 31% dels autors són espanyols i un 12% marroquins, que són el segon grup més nombrós. El conjunt dels estrangers és el 42,2%.

La violència de gènere existeix pel fet de ser dones

En qualsevol cas, la violència masclista no és una realitat imputable a la població estrangera, com expliquem al nostre vertical d’informació sobre migracions Les Mentides Alimenten l’Odi. Segons indiquen nombrosos estudis, aquests missatges posen el focus als agressors estrangers i simplifiquen una desigualtat amb diferents experiències en funció de cada context. Així mateix, és una violència estructural (física, psicològica, laboral, etc.), com constata Nacions Unides, que pateixen les dones per ser-ho i no per la seva nacionalitat.  

Un estudi de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) exposa que les dones migrants són més vulnerables a la violència durant, per exemple, les travesses cap al lloc de destinació. També asseguren que “sostenir que les dones de determinada nacionalitat són submises o que els homes d’alguna nacionalitat són masclistes implica incórrer en seriosos prejudicis”. I afegeixen que aquest tipus d’idees “empobreixen” la “concepció de la problemàtica de la violència de gènere i dificulten la intervenció efectiva en aquest camp”.

És a dir, la violència de gènere és un problema transversal a les diferents nacionalitats i no es pot relacionar amb la immigració. Per poder establir una correlació entre nacionalitat i una propensió més gran a les violacions serien necessaris estudis empírics amb rigor metodològic que aïllen altres variables que puguin influir en una comissió més gran d’aquest tipus de delictes i permetin veure l’efecte aïllat de la nacionalitat sobre els delictes sexuals.