Ni s’han multiplicat per tres els assassinats masclistes ni l’augment es deu a l’arribada de població estrangera
L’evidència no mostra que la nacionalitat estigui darrere els casos d’assassinats masclistes
L’evidència no mostra que la nacionalitat estigui darrere els casos d’assassinats masclistes

Un missatge viral a X (antic Twitter) relaciona l’augment dels assassinats masclistes enguany fins al mes de febrer amb l’increment de la població estrangera a Espanya entre el 1996 i el 2026. El missatge té mig milió de visualitzacions i milers de m’agrada. És ENGANYÓS.
És cert que els assassinats masclistes han pujat aquest gener i febrer respecte al mateix període de l’any passat, però les dades de dos mesos concrets de dos anys puntuals no permeten establir cap tendència sobre els feminicidis. Els registres de les darreres dues dècades mostren una tendència a la baixa.
No hi ha estudis que estableixin l’origen nacional d’una persona com a propiciant de cometre un delicte de violència masclista o de gènere. Per altra banda, les dades revelen que la majoria de les víctimes espanyoles han mort en mans d’un espanyol i les estrangeres, en mans d’un home estranger.
Assassinats masclistes, a la baixa
El missatge viral comparteix una publicació periodística que assegura que els assassinats masclistes s’han triplicat enguany. Entre l’1 de gener i el 23 de febrer, hi ha hagut 10 dones assassinades per violència de gènere a Espanya en mans de la seva parella o exparella, més del triple que els 3 assassinats que es van registrar en el mateix període de l’any passat, segons dades del Ministeri d’Igualtat.
Tanmateix, les xifres són massa petites per assegurar que els feminicidis s’han triplicat anualment, i de dos anys puntuals no se’n pot extraure una tendència. Amb xifres d’aquesta magnitud, l’estadística pot tenir pujades i baixades per una qüestió d’atzar, sense que això demostri una tendència general del fenomen. De fet, el 2026 no és l’any que més assassinats masclistes registra fins al 23 de febrer: n’hi va haver més el 2003, 2005, 2006, 2007, 2008, 2011, 2016, 2017, 2019 i 2020.
Per saber com evolucionen els assassinats masclistes, cal observar els còmputs anuals a llarg termini. Des del 2003, primer any que hi ha dades segregades d’assassinats masclistes, hi ha hagut una tendència a la baixa: els primers anys, hi va haver pics de més de 70 dones assassinades l’any, nombres que no es veuen des del 2010. Tot i això, hi ha un estancament d’aquesta caiguda des de fa una dècada, amb certa variació anual.
No hi ha relació entre migració i violència masclista
El missatge viral comparteix la informació periodística amb un mapa que mostra el creixement de la població estrangera a Espanya entre el 1996 i el 2026, relacionant aquesta dada amb el nombre d’assassinats masclistes.
No obstant això, entre les dones nascudes a Espanya assassinades en mans de la seva parella o exparella, la majoria dels seus assassins són també espanyols, i viceversa: la majoria dels agressors són estrangers en el cas de les víctimes estrangeres, segons dades del Ministeri d’Igualtat.
En concret, el 88% dels assassins de les víctimes nascudes a Espanya també eren espanyols, i el mateix passa amb el 71% de les víctimes nascudes a l’estranger, els assassins de les quals també eren estrangers, amb dades entre el 2003 i el 2026.
Tal com ja vam explicar al nostre portal Les mentides alimenten l’odi, la violència de gènere és un problema transversal i no es pot relacionar amb la migració.
Un estudi de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) argumenta que “sostenir que les dones de determinada nacionalitat són submises o que els homes d’alguna nacionalitat són masclistes implica incórrer en seriosos prejudicis”. Adverteixen que aquest tipus d’idees “dificulten la intervenció efectiva” en la violència de gènere.
Discursos que estigmatitzen els migrants
Relacionar erròniament la violència de gènere amb la immigració és un discurs repetit a l’àmbit polític i en xarxes socials que busca l’estigmatització de les persones migrants, tal com hem mostrat diverses vegades anteriorment a Verificat.
Per exemple, el desembre la presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, va afirmar que les polítiques migratòries han provocat un augment de la violència sexual a Catalunya. No hi ha evidència científica que vinculi a la població estrangera amb la violència sexual, i el nombre total de condemnats i empresonats representa un grup molt petit per emetre una conclusió generalitzada en tota la societat.
També vam identificar fa un any un missatge que va republicar Elon Musk a X, dient que el 91% dels condemnats a Catalunya per violacions són estrangers, amb comentaris responsabilitzant les persones migrants d’aquestes violacions. Tanmateix, les dades de l’estadística són molt petites per extrapolar causalitats entre nacionalitat i criminalitat.