Contextualitzem les dades de Sílvia Orriols que vinculen migració i violència sexual
Les dades d’empresonats no són suficients per estudiar un problema estructural com la delinqüència sexual, i no hi ha evidència científica que la vinculi a la migració
Les dades d’empresonats no són suficients per estudiar un problema estructural com la delinqüència sexual, i no hi ha evidència científica que la vinculi a la migració
Què s’ha dit?
Que les polítiques migratòries han provocat un augment de la violència sexual a Catalunya. Que el 70% d’empresonats per violació són immigrants, i el 32% dels agressors sexuals entre 14 i 21 anys són immigrants.
Què en sabem?
Que els delictes contra la llibertat sexual coneguts han augmentat, però que no hi ha evidència científica que ho vinculi a la població estrangera, i que els números totals de condemnats i empresonats representen un grup petit de persones que no representen tota la societat.
Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana, va afirmar el passat 4 de desembre al ple del Parlament que “les polítiques migratòries han dut a una escalada sense precedents en la violència sexual contra les dones” a Catalunya (hora 02:24:00). Orriols va afegir que la majoria dels empresonats per cometre una violació són estrangers, així com un percentatge significatiu dels qui han comès una agressió sexual entre els 14 i 21 anys. T’ho expliquem!
És cert que, a Catalunya, cada any pugen els delictes contra la llibertat sexual coneguts, en un 5% entre el 2023 i el 2024, i amb un augment acumulat del 51% en els darrers cinc anys, segons les dades del Ministeri de l’Interior. Darrere d’aquest augment, però, hi ha més denúncies per violència masclista i no es pot correlacionar amb l’arribada de població estrangera.
«Les polítiques migratòries han dut a una escalada sense precedents en la violència sexual contra les dones»
Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana
Els discursos que busquen crear una imatge negativa de la població estrangera instrumentalitzant dades de violència masclista no són nous. De fet, són una narrativa molt estesa tant a Espanya, com hem explicat anteriorment al portal Les mentides alimenten l’odi i a dues verificacions anteriors (aquí i aquí), com a tota Europa. No hem trobat estudis que hagin investigat aquesta suposada vinculació entre l’origen de les persones i la probabilitat que exerceixin violència masclista i que, per tant, demostrin que existeix una relació causa-efecte.
355 agressors no representen una població de 8 milions
Per donar suport a la seva argumentació, Orriols va afirmar, també, que “el 70% dels empresonats per violació són immigrants”. Si bé les dades s’aproximen (però no coincideixen) amb els registres del Departament de Justícia, experts apunten a Verificat que calcular percentatges i fer generalitzacions a partir d’un nombre de persones tan petit pot provocar confusió.
«El 70% dels empresonats per violació són immigrants”; “El 32% de les agressions sexuals comeses per joves entre 14 i 21 anys […] són comeses per immigrants i el 68% per nacionals»
Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana
A novembre del 2025, a Catalunya hi ha 355 persones empresonades per agressions sexuals, delicte on s’inclouen les violacions. D’aquestes, el 63% són estrangeres i el 37% espanyoles, segons les dades del departament de Justícia i Qualitat Democràtica. El que quasi totes tenen en comú és el gènere: 354 són homes i només hi ha una dona.
La presidenta d’Aliança Catalana també va exposar que “el 32% de les agressions sexuals comeses per homes entre 14 i 21 anys són per part d’immigrants i el 68%, per nacionals”, citant informes de Justícia. Aquests percentatges també s’aproximen a les dades del departament, que indiquen que dels 308 condemnats per agressió sexual d’entre 14 i 21 anys, el 30% tenen nacionalitat estrangera, sumant dades de justícia juvenil i la franja més jove de l’adulta. El 99% (307 penats) són homes.
Que aquestes dades siguin certes no vol dir que el tracte estadístic sigui adequat. El nombre total de condemnats, penats i empresonats és molt reduït, cosa que “s’hauria de tenir en compte per no treure conclusions sobre tendències generals”, ha explicat a Verificat José María López Riba, doctor en Criminologia i Dret per la Universitat Pompeu Fabra. De fet, mostrar un percentatge quan el nombre absolut és tan baix “sol donar resultats molt cridaners”. Com indica López Riba, 355 agressors sexuals no són representatius dels més de 8 milions d’habitants de Catalunya, nacionals i estrangers.
Per altra banda, fer servir les dades policials i penitenciàries per estudiar el fenomen estructural de la criminalitat “és un error”, afirma en declaracions a Verificat Encarna Bodelón, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona, fundadora del grup de recerca Antígona sobre dret amb perspectiva de gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat. La doctora apunta que existeixen biaixos en els patrons de denúncia i en les actuacions policials de detenció i investigació.
Un patró històric per crear una imatge de perill
La idea d’una figura del “depredador sexual racialitzat” és habitual en diversos països europeus i és una història falsa que “s’ha explicat i reexplicat durant segles”, segons un article de recerca de dues investigadores de la Universitat d’Amsterdam. El grup ètnic al qual es relacionen aquestes amenaces depèn del context històric: durant l’arribada d’immigrants als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, eren italians i irlandesos; durant el règim nazi, eren jueus; durant la colonització d’Àfrica, eren de pell negra o durant la colonització d’Amèrica, nadius americans.
En l’actualitat, les investigadores apunten que la figura simbòlica d’un depredador sexual racialitzat és d’origen àrab, quan se’n parla a Europa. El context històric és l’auge de la islamofòbia després de l’atemptat de les torres bessones l’11S, el 2001, l’increment de les migracions de refugiats al continent europeu, i la crisi política europea que en va sorgir, així com les actuals migracions de persones d’Àfrica i Orient Mitjà. La narrativa s’ha estès al Regne Unit, França, Itàlia o Suècia, entre altres.
L’estereotip d’un agressor duu a biaixos en les denúncies
Com expliquem en aquesta verificació, part de l’augment dels delictes sexuals coneguts a Catalunya s’explica per canvis en definicions legals i per un increment de les denúncies. Tot i això, el percentatge de víctimes que denuncia és molt baix, segons la Macroenquesta de Violència contra la Dona del 2024 del Ministeri d’Igualtat, i les víctimes citen, entre altres, la por de no ser cregudes com un motiu per no acudir a la justícia.
“Es denuncien més els perfils d’agressor que confirmen l’estereotip”, afirma Bodelón, “perquè les víctimes creuen que seran cregudes” si la persona a la qual denuncien compleix aquesta imatge. Així, explica la jurista, es crea el mite fals que denunciar “el marit, blanc, metge en un hospital” serà poc efectiu perquè la víctima sent que la justícia no la creurà, però, en canvi, sí que ho farà en casos en què l’agressor sigui una “persona de classe baixa i racialitzada”, que compleixi l’estereotip.
Per aquest motiu, els estrangers estan sobrerepresentats no només en les dades penitenciàries, sinó també en les dades de denúncies. Segons l’Informe sobre els delictes contra la llibertat sexual de 2024 del Ministeri de l’Interior, el 39% dels detinguts i investigats a l’estat espanyol l’any passat eren estrangers. El 30% dels casos investigats van ser presumptes agressors d’entre 18 i 30 anys i, d’aquests, el 92% eren homes.
Discursos com els d’Aliança Catalana “apel·len a una imatge d’agressor” que se sap que no és veritat, afirma Bodelón. “El perfil sociodemogràfic no té correspondència cultural ni de classe, però sí de gènere”, explica. És a dir, la majoria dels agressors són homes entre 18 i 30 anys, però no hi ha diferència entre contextos econòmics, educatius o culturals.