26/10/2026
|
Mariona Pina Herrero
Actualitzat el 16/11/2026

“Pare, mare, estic cansat del PP i de ser un sojas (etiqueta pejorativa per parlar d’homes que no compleixen amb els rols de gènere establerts). Vull ser del PSOE per inventar-me estadístiques i desviar diners públic sense justificar-ho”. Així arrenca un vídeo generat amb IA que acumula més de 60.000 “m’agrades” a TikTok. En poc més d’un minut, el protagonista, que representa un noi jove, passa per un “programa de reeducació política” amb un doctor que llueix una bata amb la imatge de Podemos. El vídeo acaba amb un “visca la banda del Peugeot”, en referència a un vídeo fet amb IA compartit a X (abans Twitter) pel Partit Popular al juny de l’any passat on apareixen el president del PSOE, Pedro Sánchez, els exsecretaris d’organització del partit José Luis Ábalos i Santos Cerdán, i l’assessor d’Ábalos, Koldo García, dins d’un Peugeot fent campanya per Espanya.

A menys d’un mes de les eleccions generals, sota l’etiqueta #AIdrama, #AIstory, #elecciones o #españa es viralitzen vídeos generats amb intel·ligència artificial que comparteixen un denominador comú: històries de personatges que tenen com a trama principal la política. Com les frutinovelas que hem vist durant els darrers mesos, aquests vídeos, a través de relats breus, simulen una telenovel·la i expliquen trames sense gaire sentit, però acumulen milers d’interaccions. Un de més de 120 mil “m’agrada” explica el drama de com el setè dia després de cobrar ja no hi ha diners al compte bancari i no es poden demanar ajudes perquè només van dirigides a “mandrosos” i “paràsits”.

‘AI Slop’ a tot arreu

Les telenovel·les polítiques són una de les expressions del contingut generat amb IA que circula durant el període electoral i a què els partits també s’hi han sumat. Hem vist el Partit Popular compartir al seu compte d’X una imatge falsa de Sánchez i Ábalos recreant el petó amb Begoña Gómez i Vox un vídeo fals on, sota la cara de Sánchez, apareixen personatges com Ábalos, Koldo, José Luis Rodríguez Zapatero, Carles Puigdemont o Nicolás Maduro. “Abascal es la solució”, dicta el missatge.

Contingut generat amb IA compartit pel PP i Vox

La IA també ha alimentat la desinformació electoral. Arran de la convocatòria, s’han viralitzat imatges sintètiques que reforcen la teoria del frau electoral, tal com ha documentat Maldita.es. 

‘Slopaganda’

Més enllà de les trames de telenovel·la i humor absurd, aquests continguts generats amb IA transmeten missatges polítics, reprodueixen estereotips i contribueixen a difondre determinades narratives sobre partits i qüestions socials. Un fenomen que alguns investigadors ja estudien sota el concepte de slopaganda, entès com aquell contingut “generat amb IA que es difon amb l’objectiu de manipular creences i assolir així finalitats polítiques”.

Aquests vídeos, explica a Verificat Frederic Guerrero, catedràtic de Teories de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i coautor del llibre La democràcia en risc. Internet i la IA al servei dels populismes? (UOC); “lluny de ser entreteniment neutral, formen part d’estratègies orquestrades i acostumen a tenir vinculacions ideològiques”. Segons Guerrero, es tracta de dissenyar campanyes adaptades als algoritmes de les plataformes, que incorporen les seves lògiques discursives i de llenguatge. A més, afegeix, sovint el públic objectiu és jove i pot incloure fins i tot els primers votants. 

Guerrero descriu aquests vídeos com un “joc de descrèdit” contra determinades ideologies. Tot i que la propaganda política no és nova, explica, considera que la IA transforma radicalment la manera d’entendre la comunicació política i n’amplia les possibilitats. “La IA generativa introdueix la personalització massiva, creant missatges i narratives a mida segons les característiques del context o les característiques dels usuaris”, conclou a Verificat Michał Klincewicz, investigador i professor del Departament de Ciències Cognitives Computacionals de la Universitat de Tilburg, als Països Baixos, i coautor del concepte slopaganda. L’abast, la velocitat de difusió i el baix cost de producció són els factors que, segons Klincewicz, augmenten el seu perill.

Amb tot, Guerrero apunta que encara cal determinar quin impacte tenen aquests continguts en el comportament electoral, per exemple, si poden arribar a influir en el vot. Tanmateix, a l’article de la Universitat de Tilburg ja s’afirma que “la informació incorrecta o enganyosa pot influir en les eleccions, modelar les polítiques institucionals i fins i tot desencadenar guerres”.

L’efecte de la veritat il·lusòria

La investigació sobre la slopaganda assenyala que la repetició d’una afirmació pot augmentar la percepció que és certa, encara que no ho sigui, com ho reafirma un informe de la Universitat de Tel Aviv (TAU). 

Aquest efecte, catalogat com a “veritat il·lusòria” pels investigadors, ajuda a explicar com determinades associacions polítiques poden arrelar sense que els usuaris en siguin plenament conscients. En aquest sentit, apunten els investigadors, l’augment de l’escala i la velocitat de producció de contingut pot reforçar aquest efecte en fer aflorar repetidament les mateixes narratives, que es poden considerar una forma accelerada de propaganda tradicional. “Les associacions es creen per repetició, per sota del llindar de la consciència”, resumeix Klincewicz a Verificat. 

Com a efecte contrari, Guerrero apunta que aquests continguts també poden generar un fort rebuig entre les persones que no comparteixen els missatges que transmeten, fet que pot accentuar la polarització política.

Esperit crític davant d’unes eleccions “agressives”

Amb la mirada posada en les pròximes eleccions generals del 29 de novembre, Klincewicz defensa la necessitat d’educar la ciutadania sobre la slopaganda, la IA generativa i les tàctiques de manipulació informativa, com s’explica als contingut de Desfake, el projecte educatiu de Verificat, sobre intel·ligència artificial generativa. Abans de compartir un vídeo, convé preguntar-se qui l’ha creat, amb quina intenció, quines idees reforça i si hi ha fonts independents que en corroborin les afirmacions.

Però, davant d’una campanya que Guerrero descriu com a “agressiva”, marcada per un llenguatge polític que canvia, planteja una reflexió que va més enllà de la veracitat dels vídeos: “El que em preocupa és quina mena de política estem construint i com traslladem a la ciutadania una determinada manera d’entendre la política”. Més enllà de determinar si un contingut és fals o real, explica, el repte és entendre com aquests formats condicionen la comunicació política i la manera com percebem els partits, els seus representants i els altres ciutadans. 

Alfabetització mediàticaAlgoritmesAliança CatalanaDesinformacióEleccions Generals 2026HumorIAJuntsNarrativaPlataformesPPPSC/PSOEVoxXarxes socials
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Els vídeos generats amb IA reforcen les falsedats, fins i tot quan sabem que no són certes

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents