Quatre anys de desinformació sobre la guerra a Ucraïna

Aquest dimarts es compleixen quatre anys de la invasió russa a Ucraïna el 24 de febrer del 2022, un conflicte que continua actiu i que, segons les Nacions Unides, ha provocat el desplaçament forçat de gairebé 10 milions de persones i centenars de milers de morts. Des de llavors, diversos organismes europeus i internacionals arreu del món han analitzat el paper de la desinformació, la intel·ligència artificial i les notícies falses en aquesta “primera guerra mundial a TikTok”, com la va batejar The New Yorker.  

L’ European Digital Media Observatory (EDMO), una xarxa de fact-checking a la qual pertanyen 34 organitzacions, entre elles Verificat, va detectar un gran pic de desinformació el març del 2022. Gairebé el 60% de tota la desinformació registrada aquell mes tenia a veure amb la invasió russa, un percentatge que cap altra temàtica ha assolit mai. Des de llavors ha baixat substancialment el soroll, però es manté, amb alguns repunts més moderats al març del 2024 i del 2025. 

El Russia–Ukraine Conflict Misinfo Research Portal, un projecte de la Universitat Metropolitana de Torontoi del centre de recerca Social Media Lab, des de la invasió ha recollit més de 5.000 fact-checks per part de desenes de mitjans de verificació a tot el món. Segons publicava ja el març del 2022 l’organització EU Disinfo Lab, la ràpida resposta té a veure amb les lliçons apreses sobre desinformació durant la covid-19. També la ràpida propagació de les mentides. T’ho expliquem! 

Desinformació abans de la invasió

Els continguts enganyosos ja existien abans de la invasió. El Centre Internacional per a la Justícia Transicional (ICTJ, per les seves sigles en anglès) assegura que el president rus, Vladímir Putin, havia justificat la incursió militar repetidament “afirmant falsament que es tractava d’un atac preventiu contra l’amenaça d’agressió ucraïnesa, impulsada per la ideologia neonazi i amb el suport dels Estats Units i els seus aliats”.

En el discurs de Putin del 21 de febrer del 2022, abans de portar a terme la invasió, mitjans internacionals com The Washington Post van detectar una sèrie d’informacions enganyoses o descontextualitzades.

Putin va descriure en aquell moment Ucraïna com un país de recent creació de “la Rússia bolxevic i comunista”, però la cultura i el llenguatge del país han existit durant segles. El president rus en aquell discurs també va fer referència a privilegis econòmics que suposadament li aportava Rússia a Ucraïna, i que estaven descontextualitzats, també es va referir a les protestes de 2014 conegudes com a Euromaidan com a “cop d’estat”, a la suposada intenció d’Ucraïna de crear armes nuclears, o la suposada ingerència per part dels Estats Units. Totes elles teories que hem desmentit des de Verificat i altres plataformes, com EUvsDisinfo. 

Les principals narratives desinformadores durant el conflicte

Al llarg de la guerra a Ucraïna, han sorgit desenes d’iniciatives de fact-checking, que juntament amb les plataformes de verificació, han analitzat la informació que es comparteix i han detectat una sèrie de narratives desinformadores des de l’inici del conflicte. 

Com explica Tommaso Canetta, coordinador de fact-checking a EDMO, “les principals narratives de desinformació detectades per l’EDMO eren principalment coherents amb els arguments del Kremlin i els interessos de Rússia”. Els verificadors europeus van detectar també “certa desinformació pro-Ucraïna durant el mateix període, però no és comparable amb l’abast de la desinformació pro-Rússia”, diu Canetta, que afegeix que aquests missatges han contaminat la intel·ligència artificial (IA): “No només imatges i vídeos generats per IA que mostren una realitat coherent amb la desinformació del Kremlin, sinó també models de llenguatge (LLM) que repeteixen la propaganda russa”.

Es tracta d’un tema tan important per a alguns països, que fins i tot han publicat informes governamentals al respecte. És el cas del govern federal alemany, que el 2023 va compartir una guia sobre la desinformació al voltant del conflicte, on assegura que “menysprear, distorsionar, distreure i inquietar” és el mètode utilitzat per part de Rússia. Tant aquesta guia, com projectes com EU Disinfo Lab i també Verificat, destaquen diverses narratives, principalment emeses des de Rússia, però també des de la banda ucraïnesa.

“Ucraïna té armament nuclear“

La guia alemanya detalla que Ucraïna “s’até al Tractat de No-proliferació Nuclear (NPT, per les seves sigles en anglès) i que després de la Guerra Freda va lliurar a Rússia les armes nuclears heretades de la Unió Soviètica. A canvi, Rússia es va comprometre a respectar la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna”. L’organització Nuclear Threat Initiative (NTI) descriu la situació de les armes nuclears al país i estableix que no en té actualment.

“El govern ucraïnès, liderat per Volodímir Zelenski, és un règim neonazi“

Com descriu l’organització de fact-checking EU DisinfoLab, ha sigut molt comú, també, acusar de nazisme al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i a la població ucraïnesa. S’han difós imatges falses de banderes nazis als carrers, o fotos descontextualitzades de Zelenski amb una samarreta amb una suposada esvàstica, entre moltes altres.

“Des de la por a una Tercera Guerra Mundial fins a un desastre biològic“

Quan la desinformació sobre les suposades armes nuclears s’amplia, aconsegueix crear un estat d’alarma i pànic, com recull EDMO. Principalment es propaga a través de dues afirmacions: “altres països estarien disposats a unir-se a la lluita, i la guerra podria provocar un desastre biològic o nuclear aterriador”. Es tracta de narratives que han estat desmentides en diverses ocasions, per Maldita i Newtral, entre d’altres. 

Segons EDMO, també circulaven missatges assegurant que els Estats Units tenien laboratoris biològics a Ucraïna. Una informació també desmentida per fact-checkers de diferents països, com Maldita, a Espanya, o Facta, a Itàlia.

“Heroisme ucraïnès enaltit per missatges virals“

Com recull EDMO, també va haver-hi certa desinformació pro-Ucraïna. Aquests missatges tendien a exagerar les operacions de les forces ucraïneses i el paper del president Volodímir Zelenski en el conflicte armat. En alguns casos, se l’ha presentat com un heroi nacional que combat directament al costat dels soldats, amb imatges difoses a les xarxes que, tot i que són reals, corresponen a una visita a la regió del Donbàs el 2021, abans de l’inici de la guerra.

Desinformacions als veïns europeus

El projecte #UkraineFacts, desenvolupat per Maldita.es i portat a terme per membres de la xarxa internacional de fact-checking IFCN, mapeja més de 3.000 desinformacions i revela que on més se n’han registrat al món és a Ucraïna, amb un 24% del total, seguida de Georgia (16%). 

Una investigació publicada a l’International Journal of Communication descriu com la invasió russa “ha anat acompanyada de la difusió de narratives estratègiques destinades a legitimar l’agressió militar i a minar el suport internacional a Ucraïna”. També ho recull el Digital Forensic Research Lab. La investigació afegeix que aquests missatges han estat també adoptats “per diversos actors a Europa” i integrats “en els discursos públics nacionals”, en concret a França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Lituània, Polònia i Suècia.

EDMO, que una setmana després de la invasió russa va crear un grup de treball específic per aportar coneixements sobre aquesta “guerra informativa” que preveien de llarga durada, “amb l’objectiu de generar fatiga informativa, enterbolir les converses i difuminar la distinció entre allò que és real i allò que no ho és”, detalla l’evolució de la desinformació al llarg d’aquests quatre anys a Europa. 

Desinformacions al món

Com descriu Canetta, des de l’EDMO, “no poques vegades vam detectar que les mateixes narratives de desinformació i afirmacions falses impulsades per Rússia eren difoses per Donald Trump i altres membres de l’administració [estatunidenca]”.

Però no només als Estats Units es dóna aquesta situació. També a altres parts del continent americà, com recull el Center For Strategic and International Studies (CSIS). A l’article d’opinió, Daniel F. Runde, assessor sènior a l’Oficina del President del CSIS, descriu que “Rússia ha treballat per presentar-se com un aliat dels països de l’Amèrica Llatina i el Carib (ALC) davant l’Occident “neocolonial”, minar el suport a l’OTAN i obrir vies per al comerç entre Rússia i l’ALC amb l’objectiu de reduir l’impacte econòmic de les sancions occidentals”.

Eines amb informació verificada

Per contrarestar tot el soroll i la confusió, han sorgit iniciatives amb informació i dades verificades. Des del món de l’acadèmia es va crear, per exemple, el Russia–Ukraine Conflict Misinfo Research Portal, de la Toronto Metropolitan University i del centre de recerca Social Media Lab, que serveix com a recurs centralitzat per a analistes i investigadors, i que compta amb una gran base de dades.

Existeixtambé l’Eyes on Russia, que a través de dades obertes exposa les violacions de drets humans i els crims al territori en conflicte. 

També l’organització Stopfake.org, un projecte de la plataforma educativa Media Reforms Center, que verifica i comparteix continguts en 14 idiomes, i que ofereix informació actualitzada sobre el que es publica entorn al conflicte. EUvsDisinfo, un projecte que forma part del servei diplomàtic de la UE, porta a terme una tasca similar, amb una base de verificacions també actualitzades.