Arruïnar-se per 3 ampolles de vi: com el boca-orella contribueix a generar desinformació
No és cert que unes noies van pagar 66.000 euros per tres ampolles a l’ABaC de Jordi Cruz
Hi ha algunes històries que has escoltat tantes vegades que ja no saps com dir-li a l’amic que te l’explica que és falsa: la llegenda urbana que diu que la muralla xinesa es veu des de l’espai, la que assegura que l’estruç amaga el cap sota terra en situacions de perill, o el mite estès que les ungles i el cabell continuen creixent després de morir.
La que ens ocupa avui és una història sobre un grup d’amigues que van a un restaurant amb estrella Michelin. Els donen la carta de vins i en seleccionen un que, segons veuen, costa 22 euros. Quan s’acaben l’ampolla, el cambrer els pregunta si en volen una altra, i després una altra. Arriba l’hora de pagar, i què passa? Es troben amb una factura de 66.000 euros que no poden pagar. El problema és que, quan han mirat el preu, no s’han adonat que darrere del 22 no hi havia una €, sinó una K, la contracció per indicar “mil”.
La història presenta algunes variacions segons qui l’expliqui: pot canviar, per exemple, el restaurant on té lloc o el preu del vi (en una primera versió, eren 18.000 euros per ampolla). Es va dir, per exemple, que havia passat al restaurant ABaC, però Jordi Cruz, propietari del local, ho va desmentir a través d’una publicació al seu Instagram.
El possible origen del rumor
Una cosa similar va passar a Alemanya: els fets en qüestió van tenir lloc al restaurant Mon Amie Maxi, a Frankfurt, Alemanya, el maig de 2023. La història, publicada al tabloide Bild, ha estat confirmada a Verificat pel restaurant a través d’una trucada: un grup de persones va arribar al restaurant i una d’elles va demanar una “ampolla especial” que volia regalar al grup. Després de consultar amb el sommelier, el protagonista va escollir una ampolla de 13.000 euros.
Resulta que quan van portar el compte, l’home que havia demanat l’ampolla va assegurar que el cambrer li havia dit un preu de 1.300 euros. El final de la història canvia segons qui l’explica: el mateix restaurant ens ha indicat que finalment, i per evitar problemes legals, el client va acabar abonant el xampany; mentre que Bild assegura que el restaurant va denunciar el client. És un bon exemple de com funcionen els rumors: poden partir o no d’una història real, però pel sol fet d’anar passant d’una persona a l’altra podran patir modificacions.
El boca-orella també s’ha de comprovar
Existeixen multitud d’històries d’aquest tipus que s’escampen i van passant d’una persona a l’altra. Si ens hi fixem, podem veure com aquests missatges solen ser impactants, i com diem sempre, la desinformació busca despertar emocions. Un missatge sorprenent et cridarà l’atenció més fàcilment i el teu impuls segurament serà compartir-lo.
Molts cops aquests rumors ens arriben directament de persones properes, que ens asseguren que això li ha passat a un col·lega seu. Davant d’això, és normal tenir certes reticències a verificar la informació: per què ens hauria d’enganyar, si és amic nostre? Doncs el més probable és que ell mateix no sigui conscient que està escampant un fake. Aquesta és una prova molt clara que confirma per què no podem refiar-nos d’una història sospitosa, encara que ens l’expliqui algú conegut.
Us convidem a comprovar també aquells missatges que us arriben de persones més properes i que us semblen inversemblants. Si es tracta d’un rumor recurrent, fent una petita cerca hauríeu de trobar algun web que el desmentís. Una altra eina que us pot ser útil és revisar les fonts: són fonts primàries? Són fiables? Si després d’aquests passos no heu trobat res, el millor que podeu fer és no compartir-ho. És probable que estigueu davant d’una informació falsa.
Els rumors zombi
Igual que els zombis són humans que han mort i després han ressuscitat en una forma molt més tenebrosa, els rumors zombi són aquells que, tot i haver estat desmentits repetidament, continuen circulant i escampant-se en línia. Aquests missatges falsos es continuen compartint, de manera similar a com els zombis a la cultura popular són difícils d’aturar o eliminar.
Ser crítics i verificar la informació abans de creure-la o de compartir-la contribuirà a frenar la desinformació. A més, els rumors falsos poden contribuir a la polarització de la societat. L’educació en alfabetització mediàtica i la verificació de fets són eines importants davant d’aquests casos!