Comencen els tràmits presencials per sol·licitar la regularització i creix de nou la desinformació

Tornen els rumors sobre un suposat efecte crida, els antecedents penals i policials, i el dret a vot de les persones regularitzades

Tornen els rumors sobre un suposat efecte crida, els antecedents penals i policials, i el dret a vot de les persones regularitzades

Piulada efecte crida regularització
, ,

Què s’ha dit?

Que la regularització extraordinària de persones estrangeres promoguda pel Govern espanyol provocarà un efecte crida, i que no garanteix que les persones que es regularitzin no tinguin antecedents penals o policials.

Què en sabem?

Que les passades regularitzacions de persones migrants no s’han relacionat de manera causal amb una més gran arribada de migrants. Que un dels requisits de la regularització és no tenir antecedents penals ni suposar una amenaça per a l’ordre públic, la seguretat pública, la salut pública o les relacions internacionals.

El Govern espanyol ha obert aquest dilluns 20 d’abril el termini per iniciar de manera presencial els tràmits per a la regularització extraordinària de persones migrants en situació irregular. El procedimentha fet reflotar a xarxes socials missatges que asseguren que el procés provocarà un efecte crida, i que beneficiarà a persones que tinguin antecedents penals i policials. Es tracta de missatges que Verificat ja ha contextualitzat en el passat, després que s’anunciés la mesura el 27 de gener. T’HO EXPLIQUEM!

Sense proves d’un efecte crida en les regularitzacions passades

A Espanya s’han aprovat, des del 1986, sis processos de regularització extraordinària de migrants: dos sota el mandat del Partit Popular i quatre amb el PSOE, tal com ha recollit Newtral, membre com Verificat de les principals xarxes de verificació internacionals (EFCSN i IFCN). Les dues primeres, el 1991 i el 1992, les va dur a terme Felipe González, que també va aprovar la del 1996 ,implementada durant el mandat de José María Aznar. El popular en va aprovar i executar dues més, el 2000 i el 2001. Ja el 2005, amb José Luis Rodríguez Zapatero al Govern, es va realitzar la darrera i més àmplia, amb 576.506 sol·licituds concedides, segons estima un treball de l’UNED i l’UPF a partir dels Anuaris de migracions.

Després de les regularitzacions dels anys 2000 i 2001, les entrades de persones estrangeres a Espanya van mostrar una evolució irregular: primer van pujar mínimament i després van baixar. El 2006, any posterior al procés impulsat per Zapatero, l’arribada de persones estrangeresva tornar a augmentar amb força arran del’anomenada “crisi dels caiucs” a les Illes Canàries. No obstant això, ambdues circumstàncies no tenen perquè estar relacionades i seria erroni plantejar-ho d’aquesta manera, tal com hem explicat en diverses ocasions a Verificat.

Un estudi de laBarcelona GSE Working Paper Series publicat el juliol del 2025 que analitzava si la mesura de la regularització extraordinària del 2005 i l’onada migratòria posterior havien estat relacionades va concloure que no va existir cap “efecte crida”. L’estoc d’immigrants dels països d’origen afectats per la regularització no va augmentar respecte als que no es van veure afectats per la mesura. És a dir, no es va registrar un canvi en la composició de la immigració en l’estat espanyol, malgrat que aquesta regularització va incidir principalment en les persones que venien de fora de la UE.

La situació del país d’origen, les condicions de les rutes migratòries i les circumstàncies econòmiques del destí expliquen millor l’augment d’arribades que la política interior del país de destí, explicava a Verificat Cristina Fernández, Investigadora Ramón y Cajal per la Universidad de A Coruña, que ha investigat sobre polítiques de control de la immigració.

El Govern ha eliminat la declaració responsable

Segons el Reial Decret 316/2026, publicat el 14 d’abril, cap persona que presenti la sol·licitud per optar a la regularització, ni les persones estrangeres beneficiàries de protecció temporal, ni aquelles que sol·licitin la residència temporal per circumstàncies excepcionals, podrà obtenir-la si té antecedents penals en els últims cinc anys o representa una amenaça per a l’ordre, la seguretat, la salut pública o les relacions internacionals.

Pel que fa als antecedents penals, els sol·licitants han d’aportar la certificació pertinent, mentre que la Unitat de Tramitació d’Expedients d’Estrangeria consultarà d’ofici les bases de dades de la Unió Europea. Si, un cop sol·licitat per l’interessat, el document no es rebés en el termini d’un mes, aquesta Unitat requerirà al Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts l’obtenció del certificat o document equivalent per via diplomàtica (apartat 9 de la disposició addicional vintena i vint-i-unena).

Arran d’això, la persona interessada haurà de presentar, juntament amb la seva sol·licitud, un justificant de la petició del certificat, una declaració responsable conforme ha demanat el certificat però no l’ha rebut i una autorització perquè les autoritats espanyoles puguin recaptar els seus antecedents penals al país que correspongui. Aquest procediment substitueixla declaració responsable que s’havia inclòs en l’esborrany del reial decret, i que no apareix al redactat final.

Els antecedents policials es valoraran cas a cas

Quant al segon requisit, només podran regularitzar la seva situació administrativa les persones que no suposin una amenaça per a l’ordre, la seguretat, la salut pública o les relacions internacionals. La persona sol·licitant ho podrà acreditar, segons el reial decret, mitjançant un certificat que demostri l’absència d’antecedents penals i després d’una valoració del seu informe policial. “L’existència d’antecedents policials no suposarà, per ella mateixa i de manera automàtica, causa de denegació de l’autorització”, apunta el document, sinó que la sol·licitud es “valorarà de forma casuística i circumstanciada que la persona estrangera no suposi una amenaça”. Com ja hem explicat a Verificat, aquest concepte pot ser molt subjectiu i permetre diverses interpretacions.

Els antecedents penals i els antecedents policials són dues figures judicials diferents. Els antecedents penals són “condemnes no cancel·lades, imposades per sentència ferma, per la comissió d’algun delicte”, segons la Oficina de Justícia en el Municipi de l’executiu espanyol. Per altra banda, els antecedents policials són els procediments amb la finalitat de “prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals” per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, com explica el Ministeri de l’Interior.  També ho han explicat Newtral o Maldita.es, membres com Verificat de la International Fact-Checking network (IFCN).

A Verificat vam desmentir missatges similars arran de la reforma del Reglament d’Estrangeria del 2024.

Les persones regularitzades amb el nou procediment no podran votar

Una de les idees que circula al voltant de la regularització és que és una estratègia del govern espanyol per “comprar vots” o “arreglar les eleccions”. T’HO EXPLIQUEM!

Com vam explicar en una verificació anterior, una regularització de la situació administrativa no és suficient per obtenir dret a vot en unes eleccions generals o autonòmiques a Espanya. Per poder inscriure’s en el cens electoral és imprescindible comptar amb la nacionalitat espanyola, com detalla l’article 2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

Els estrangers sense nacionalitat que tinguin la residència poden votar únicament en les eleccions municipals, i en les europees si són ciutadans de la Unió Europea i compleixen els mateixos requisits base que es demana dels electors espanyols (majoria d’edat i no tenir una condemna amb privació del dret de sufragi), així com que el seu país d’origen els permeti votar en eleccions estrangeres, segons l’article 176, com hem explicat al portal Les mentides alimenten l’odi.