Què és la declaració responsable, una mesura “excepcional” per a la regularització que ja s’ha fet servir abans

Actualització: Aquesta publicació és obsoleta. Es va elaborar sobre el text provisional del decret de la regularització extraordinària, abans que es publiqués al BOE el decret definitiu. En el text definitiu, el govern espanyol va eliminar la declaració responsable com a alternativa vàlida al certificat d’antecedents penals. Per tant, aquest document no permetrà accedir a la regularització en cas que el país d’origen no entregui el certificat d’antecedents.

La presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha afirmat al ple del Parlament d’aquest dimecres (minut 15:00) que les persones que vulguin accedir a la regularització extraordinària, presentada pel govern espanyol a principis d’any, podran substituir el certificat d’antecedents penals “per una mera declaració responsable” que les “institucions admetran com a vàlida i creïble”. El partit ha compartit el tall a les seves xarxes socials, on acumula desenes de milers de visualitzacions. La idea, de fet, corre àmpliament per xarxes des de fa setmanes.

La declaració responsable és una mesura “excepcional” en el procés que no assegura el permís de residència i treball, perquè s’han de complir també molts altres requisits, d’acord amb el text provisional de la regularització. Està previst que només es pugui fer servir si els països d’origen no responen a la petició del certificat d’antecedents. A més, segons experts consultats, mentir-hi podria suposar un delicte de falsedat documental i comportar l’extinció o la no renovació del permís. T’ho expliquem!

«Fan cues als consolats […] per demanar un certificat [d’antecedents] penals que, en cas que no arribi, podrà ser substituït per una mera declaració responsable. Una declaració responsable que les institucions admetran com a vàlida i creïble.»

Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana

La declaració responsable és un recurs que, com expliquen a Verificat diversos experts, obre una via per assegurar el dret d’optar a la regularització. Està plantejat perquè no siguin excloses del procés les persones que provinguin d’un país en guerra, d’un estat fallit, o de territoris amb altres situacions complexes que fan molt difícil l’obtenció de qualsevol mena de document oficial en un termini de pocs mesos. 

No és una mesura nova, ja s’ha utilitzat en anteriors ocasions. El Reial Decret-llei 6/2022, per exemple, va permetre a les persones migrades d’Ucraïna, pel context de conflicte armat que es viu al país, accedir no només a la residència, sinó a la nacionalitat espanyola, amb l’aportació d’una declaració responsable. 

Com es demostra l’absència d’antecedents penals?

L’esborrany de la regularització, que encara no és definitiu i, per tant, podria canviar,  detalla els passos a seguir per demostrar l’absència d’antecedents penals. 

El document estableix que, primer, la persona interessada ha de sol·licitar un certificat d’antecedents penals al país d’origen o a “aquell on hagués residit durant els últims cinc anys”. Si transcorregut un mes, no ha obtingut resposta i així ho acredita, el govern espanyol pot demanar aquesta informació directament a les autoritats del país corresponent. Si en un altre mes, l’Administració tampoc ha rebut resposta, llavors l’interessat podrà presentar una declaració responsable afirmant que no té antecedents penals. Aquest document servirà per poder tramitar la sol·licitud de regularització extraordinària, sempre que es compleixin també la resta de requisits.  

En l’àmbit de la seguretat, aquesta regularització exigeix, a més, no tenir antecedents penals a Espanya, no representar “una amenaça per a l’ordre públic, seguretat o salut pública”, no tenir prohibida l’entrada a l’estat, i no figurar com a “rebutjable en l’espai territorial de països amb els quals Espanya hagi signat un conveni en aquest sentit”. 

Com explica a Verificat Mireia Risco, responsable d’estrangeria al gabinet Lleal Tulsà Assessors, “no significa que pel fet de presentar la declaració responsable ja no hi hagi intenció per part de l’Administració de controlar si realment hi havia antecedents penals al país d’origen”. 

Dailyn Camilo Valverde, experta en estrangeria al gabinet Valverde Abogados, detalla que en el dret administratiu hi ha dos moments clau comuns a qualsevol tràmit: quan es fa la sol·licitud i quan es rep la resposta. Amb aquesta declaració responsable, afirma l’experta, és possible que “admetin la sol·licitud, però no que aprovin la residència”. Valverde recorda que “moltes persones no han pogut regularitzar-se” en processos administratius anteriors pel fet de comptar amb antecedents policials, no penals, tal com vàrem explicar.

Què passa si es menteix a la declaració responsable?

La declaració responsable està definida a la Llei 39/2015. Risco detalla que es tracta d’un “document personal en què l’interessat es compromet a declarar una situació que no pot demostrar d’altra manera”, i que no és una “declaració jurada com la que podria ser la que es fa davant de notari, sinó un document que firma el mateix interessat”. 

Quim Clavaguera, advocat i diputat de la Junta de Govern de l’ICAB, on és responsable de la Comissió d’Estrangeria, explica que es tracta d’un model “habitual en procediments administratius en què l’Administració busca simplificar tràmits i evitar bloquejos burocràtics, tot assumint un cert nivell de risc en termes de control efectiu”.

Risco afegeix que en el cas de les persones que volen accedir a la regularització extraordinària, aquesta és una via per “no privar el dret a l’estranger de poder obtenir un permís de residència i treball per faltar un document que no depèn del mateix”, en referència a països que es troben en situacions de conflicte actiu o altres d’alta complexitat que fan molt difícil l’obtenció d’aquest tipus de documents entre els mesos d’abril i juny, que és el període d’admissió de sol·licituds. 

Si aquesta declaració responsable es demostra falsa, es podria produir “l’extinció del permís de residència concedit”, conclou l’experta. Pol Olivet, advocat especialista en Dret Penal, afegeix que la persona també podria incórrer en un delicte de falsedat documental tipificat al Codi Penal i castigat amb penes de presó d’entre sis mesos i tres anys i multa de sis a dotze mesos. Si la persona fos condemnada, tindria antecedents a Espanya i això dificultaria la renovació del permís, que té un termini d’un any, si li haguessin concedit. 

El cas de les persones originàries d’Ucraïna

No és la primera vegada que la declaració responsable s’utilitza en casos excepcionals perquè les persones estrangeres puguin accedir a processos per residir legalment a Espanya.

Això va succeir, per exemple, el 2022, quan el govern espanyol va aprovar el Reial Decret llei 6/2022, en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna. Aquesta normativa inclou un article que s’aplica a “les persones sol·licitants de nacionalitat espanyola d’origen ucraïnès”, i les persones “apàtrides i refugiades”. Estableix que, tenint en compte les dificultats derivades de la guerra per a poder obtenir “certificats de naixement i antecedents penals”, les persones sol·licitants estan “exemptes d’aportar aquesta documentació” i amb una declaració responsable “s’acreditarien els certificats corresponents”.