Només els ciutadans espanyols poden votar a les eleccions generals: compte amb la desinformació sobre la regularització de migrants
Està previst que el Consell de Ministres aprovi avui la tramitació urgent d’un reial decret per regularitzar unes 500.000 persones estrangeres
Està previst que el Consell de Ministres aprovi avui la tramitació urgent d’un reial decret per regularitzar unes 500.000 persones estrangeres
Què s’ha dit?
Que la regularització de persones migrants pactada pel Govern i Podemos els permetrà votar o que provocarà un efecte crida.
Què en sabem?
Que només els ciutadans amb nacionalitat espanyola poden votar a les eleccions generals i autonòmiques, i que no s’ha demostrat que les regularitzacions massives provoquin un efecte crida.
El Govern d’Espanya ha pactat amb Podemos aprovar en el Consell de Ministres d’aquest dimarts la tramitació urgent d’un reial decret que permeti la regularització extraordinària de persones estrangeres. Així ho va anunciar el partit polític la tarda de dilluns i ho ha confirmat la ministra d’Inclusió Elma Saiz en una entrevista a La Hora de RTVE. Es tracta d’una autorització de residència amb permís de treball que tindrà una vigència inicial d’un any i permetrà la incorporació posterior a les figures contemplades pel Reglament d’Estrangeria, segons detalla el departament de premsa del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions a Verificat.
La mesura té el seu origen en la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), recolzada amb més de 600.000 signatures, que el Congrés va prendre en consideració l’abril de 2024, i que portava bloquejada des d’aleshores. Els requisits per a la regularització encara no consten al Butlletí Oficial de l’Estat, però l’equip de premsa del Ministeri ha assegurat a Verificat que inclouria totes les persones sol·licitants d’asil que hagin presentat la petició abans del 31 de desembre del 2025, o que abans d’aquella data poguessin acreditar un mínim de cinc mesos de residència a Espanya mitjançant el padró, informes de cites mèdiques o contractes de lloguer, entre altres. També caldrà que els beneficiaris no tinguin antecedents penals ni suposin una amenaça per a l’ordre públic.
El Govern estima que aproximadament mig milió de persones se’n veuran beneficiades, tot i que un informe del centre d’anàlisi Funcas xifra en unes 840.000 les persones estrangeres en situació irregular a Espanya.
Cada cop que la regularització de persones estrangeres ocupa l’espai mediàtic apareixen missatges falsos i enganyosos al respecte. Ja va succeir amb la presa en consideració de la ILP l’abril de 2024, tal com va analitzar Maldita.es, o amb la reforma de la llei d’estrangeria de maig de 2025, segons va comprovar Verificat. Aquestes són dues idees imprecises que tendeixen a viralitzar-se:
La nacionalitat és imprescindible per votar a les eleccions estatals i autonòmiques
Ignacio Garriga, president del grup parlamentari Vox, es va referir ahir a la mesura com un recurs per “comprar vots”. La idea també ha començat a circular per xarxes socials com X (abans Twitter). Tanmateix, una regularització de la situació administrativa no és suficient per obtenir dret a vot en unes eleccions generals o autonòmiques a Espanya. A tal efecte és imprescindible comptar amb la nacionalitat espanyola, tal com detallem al portal Les mentides alimenten l’odi.
Les persones sense nacionalitat espanyola només poden votar a les eleccions municipals. Més concretament, només estan habilitades a fer-ho les persones nacionals d’un altre país de la Unió Europea i aquelles nacionals de països amb els quals Espanya té un acord de reciprocitat, com explica l’informe La participació política de les persones estrangeres a la Unió Europea (pàgina 20). “La inscripció no és automàtica i cal fer-la per a cada cita electoral”, afegia en aquesta verificació Gemma Pinyol- Jiménez, coautora i directora de polítiques migratòries i diversitat a Instrategies, una de les entitats que ha redactat l’informe. Els ciutadans procedents de Colòmbia i el Perú, que suposen gairebé la meitat dels estrangers en situació irregular a Espanya, segons l’informe de Funcas, tindrien aquest dret.
Sense evidència d’un “efecte crida”
Alberto Núñez Feijóo, president del Partit Popular, es va referir també ahir a la regularització com una manera “d’augmentar l’efecte crida”. Però tampoc hi ha proves que les regularitzacions massives provoquin tal efecte, segons il·lustra la recerca acadèmica.
Un article publicat a Journal of Labour Economics que va estudiar la darrera regularització massiva, duta a terme pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2005, i l’onada migratòria de l’any següent, va concloure que ambdues qüestions no van estar relacionades, tal com vàrem explicar. El 2006 hi va haver un augment substancial d’arribades de persones migrants, però el ritme de creixement va ser similar entre els provinents de països de la UE i els de països extracomunitaris, malgrat que la regularització va incidir principalment en persones provinents de fora de la UE.
Cristina Fernández, Investigadora Ramón y Cajal per la Universidad de A Coruña, que ha investigat sobre polítiques de control de la immigració, explicava a Verificat que les onades migratòries tenen més relació amb la situació del país d’origen, tot i que el fenomen migratori és complex, i altres variables com la condició de les rutes migratòries o la situació econòmica del país de destinació poden influir en les dinàmiques de desplaçament.