Els supercontagiadors no s’han de vacunar més sovint que la resta

Un missatge de Whatsapp assegura que la vacuna immunitza de manera diferent les persones o que les injeccions porten ingredients tòxics


Aquestes setmanes està circulant per WhatsApp un missatge que assegura que les persones, fins i tot vacunades, corren el risc de ser “grans contagiadores” i que hauran de vacunar-se amb més freqüència. És FALS. Els estudis realitzats fins avui només parlen de la capacitat que té la vacuna contra la covid-19 d'evitar els quadres més greus de la malaltia. Encara que després de rebre una vacuna, una persona pot continuar contagiant, cap estudi esmenta que hi hagi grups específics que hagin de rebre la vacuna més habitualment que la resta per una qüestió de transmissibilitat.

"Encara que et vacunis, pots ser un gran contagiador i hauràs de vacunar-te una vegada i una altra"

A l'inici de la pandèmia del SARS-CoV-2 es va debatre molt sobre la figura del supercontagiador, perquè en alguns pre-prints (recerques no validades per la comunitat científica) i estudis s'havia observat que el 80% de les transmissions podrien produir-les el 20% dels individus, encara que no es va aportar molta informació sobre les característiques concretes dels suposats supercontagiadors. Un estudi recent de les universitats nord-americanes de Tulane i Harvard ha observat que existeix una correlació entre obesitat, edat i infecció de covid-19 i la propensió a exhalar més gotetes respiratòries (i ser, per tant, més susceptibles de transmetre el virus).

El text viral no aclareix si es refereix realment als supercontagiadors o si simplement posa de manifest que la vacuna no evita que algú pugui continuar contagiant amb la mateixa càrrega viral que la que tindria sense haver rebut la injecció. En qualsevol cas, i com explica a Verificat Adelaide Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), “els assajos clínics de les vacunes es van dissenyar amb l'objectiu principal d'avaluar si protegien contra les infeccions simptomàtiques, no per a saber si també reduïen infeccions asimptomàtiques”. Per tant, prossegueix l'experta, “encara és aviat per saber amb certesa si les vacunes només protegeixen de la malaltia o també protegeixen de la infecció (i, per tant, redueixen la transmissió)”.

Menor càrrega viral

Estudis recents han analitzat les infeccions de persones vacunades i s'ha observat que, quan s'infecten, presenten una càrrega viral molt menor: “Això fa pensar que les persones vacunades, encara que es poden infectar, són menys contagioses. Per tant, la probabilitat que una persona vacunada sigui gran contagiadora és molt baixa”, apunta la immunòloga. “Fins ara, els estudis a la vida real apunten al fet que, en major o menor mesura, les vacunes eviten [també] la infecció sense símptomes”, apunta José Antonio Navarro-Alonso, especialista en Pediatria, expert en vacunació covid-19 i un dels fundadors de l'Associació Espanyola de Vacunología (AEV). Això vol dir que “poden impedir la replicació del virus (menor infecciositat), per tant la seva disseminació als contactes del vacunat (menor contagiositat) i, en definitiva, contribuir a l'aparició d'una protecció comunitària”, conclou.

Al Regne Unit acaba de publicar-se un dels primers estudis (les dades del qual encara no s'han publicat en un paper) sobre transmissió de persones infectades, vacunades o no, a d'altres persones (en aquest cas, convivents) i s'ha vist que la probabilitat que una persona infectada però vacunada —tant amb la injecció de Pfizer com d'AstraZeneca— contagiï a un convivent és d'entre un 40 i un 50% menor comparat amb una persona infectada però no vacunada: “És a dir, les vacunes podrien reduir a la meitat la transmissió”, conclou Sarukhan.

La transmissibilitat no determinarà la freqüència de vacunació

En el missatge també s'assumeix que encara que hagis rebut la injecció t'hauràs de vacunar "una vegada i una altra" perquè "encara que et vacunis, pots ser un gran contagiador". És fals: la freqüència amb la qual necessitarem dosis de recordatori no vindrà determinada per la transmissibilitat, sinó per la durada de la immunitat. De moment, alguns estudis en curs ja han assegurat que algunes vacunes, com la de Pfizer, generen una immunitat que dura almenys 6 mesos. De moment, no hi ha dades concretes perquè no ha passat suficient temps, però existeixen exemples d'altres tipus de vacunes, com la de l'hepatitis B, que ofereix protecció de fins a 12 anys.

Els 24 falsos efectes secundaris

La cadena també destaca una llista de 24 suposats efectes adversos que poden aparèixer després d'haver rebut una la vacuna contra la covid-19, com la síndrome de Guillain-Barré, encefalopatia, tromboembolisme venós o mort, a la qual li segueix un enllaç a un document de l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en anglès). És FALS. L'enllaç és una llista provisional de malalties elaborada sobre la base d'estudis previs, efectes secundaris de vacunes similars i sospites dels òrgans reguladors, però en cap cas es tracta d'una llista de reaccions provades davant les vacunes contra la covid-19.

"Llista (modificable) de possibles EFECTES ADVERSOS provocats per la 'VACUNA del COVID19' emesa per la FDA: Síndrome de Guillain-*Barré, […] encefalopatia […], tromboembolisme venós […] mort"

A l'octubre del 2020 encara no havia estat aprovada cap de les vacunes contra la covid-19 perquè estaven en fase d'estudi. La llista que circula és un document de treball de la FDA que, igual que fan d'altres autoritats sanitàries, continua fent un monitoratge de les possibles reaccions adverses que les injeccions poden provocar en la població.

Els únics efectes secundaris detallats en la llista que sí s'han acabat confirmant a dia d'avui, després de l'administració d'una dotzena de vacunes diferents a tot el món, són l'anafilaxia (reacció al·lèrgica greu a la vacuna) i la trombosi venosa, que continua considerant-se una reacció atípica i molt poc freqüent. L'Agència Europea del Medicament (EMA, en anglès) considera que existeix un "vincle provat" d'aquests quadres amb les vacunes d'AstraZeneca i de Janssen, que estudia en conjunt amb casos de trombocitopènia (nivells baixos de plaquetes).

La mort com a efecte secundari

La mort no consta en els prospectes com un dels efectes adversos rars de cap de les vacunes contra la covid-19, encara que és cert que alguns casos de trombosi venosa han acabat en mort, la qual cosa implicaria el desenllaç d'algun efecte secundari advers molt greu. La FDA, juntament amb els Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC, per les seves sigles en anglès), declara que dels 189 milions de vacunes administrades entre el desembre del 2020 i l'abril del 2021 es van notificar 3.005 casos de mort (0,00158%) entre aquells que havien rebut alguna de les vacunes autoritzades contra la covid-19. Després de fer un anàlisi de la informació clínica disponible, entre la qual es van incloure certificats de defunció, autòpsies i historials mèdics, "no es va trobar que la vacunació hagi contribuït a la mort dels pacients". Tot i així, continuen "investigant informes d'esdeveniments adversos, entre els quals s'inclouen també morts".

La mort com a efecte secundari és una cosa que presenten alguns medicaments, com Adalat, que serveix per a tractar l'angina de pit crònica estable (angina d'esforç), o l'angina de pit vasoespástica, o la tioridazina, utilitzada per a tractar símptomes de l'esquizofrènia. De moment, les vacunes contra la covid-19 no estan en aquesta llista: “Han ocorregut morts en persones majors i en estat fràgil després de rebre la vacuna —a Europa, aquesta població ha rebut la vacuna de Pfizer—. No obstant això, no s'ha trobat cap associació de causa entre aquestes morts i la vacuna”, indica a Verificat Sarukhan. Segons la científica, de moment, la “única causa de mort probablement associada a la vacuna —en particular, amb la d'AstraZeneca i la de Johnson & Johnson [Janssen]— és la trombosi venosa amb trombocitopènia”. En concret, a data d'1 d'abril s'han notificat 18 morts a la Unió Europea, set al Regne Unit, una a Austràlia i una als Estats Units.

Efectes secundaris no demostrats

Els efectes secundaris citats en el missatge que NO s'han confirmat per a cap de les vacuna de la covid-19 són: Síndrome de Guillain-*Barré, Encefalomielitis disseminada aguda, Mielitis transversa, Encefalitis/mielitis/*encefalomielitis, Meningoencefalitis/Meningitis, Encefalopatia, Convulsions/ataquis, Narcolèpsia i cataplexia, Infart agut de miocardi, Miocarditis/pericarditis, Malaltia autoimmune, Mort, Avortament espontani, Altres malalties desmielinitzants agudes, Reaccions al·lèrgiques no anafilàctiques, Coagulació intravascular disseminada, Artritis i artràlgia/dolor articular, Malaltia de Kawasaki, Síndrome inflamatòria multisistèmica en nens, Malaltia reforçada per la vacuna.

El polisorbato-80 i d'altres ingredients

El fil enumera també vuit suposats ingredients que contindrien les vacunes (no especifica cap marca). Es tracta d'una llista FALSA, perquè no és cert que les vacunes estiguin compostes de tots (ni la majoria) d'ells i tampoc hi ha proves que la injecció o l'ingredient en si mateix causin aquests efectes en les proporcions subministrades.

"Pots dir-me els components que porta la vacuna que et vols posar? Com el normal és que diguin que no, els passo la llista amb alguns: alumini (provoca Alzheimer), thimerosal (autisme), polisorbato-80 (esterilitat, baixada de la immunitat i inflamacions), sorbitol trioleato (inflamacions), neomicina i desoxicolato (són inmunotoxinas), gentamicina (encefalitis), formaldehid i ‘netapropilectona’ (cancerígens), polimixina i escualeno (neurotòxics)"

De tots els ingredients citats, només el polisorbato-80, un emulsionant, la beta-propiolactona (mal escrit en el missatge) i l'alumini (però com a hidròxid) són presents en algunes de les vacunes contra el covid-19 que tenen els prospectes disponibles. Els vials d'AstraZeneca, Janssen, CanSino, Covishield i Sputnik V contenen el polisorbato-80, tal com es pot observar en els prospectes de cada fàrmac. La beta-propiolactona s'usa en una vacuna xinesa, la Sinopharm Wuhan, per a inactivar el virus vector. Les sals d'alumini, que funcionen com a adjuvants des dels anys 70, s'han vist en les vacunes de CoronaVac, Covaxin i Epivac; l'alumini funciona també com a compost dels embolcalls de les vacunes.

El polisorbato-80 solament està associat amb algunes inflamacions. Encara que el missatge assegura que causa “esterilitat, baixada de la immunitat i inflamacions”, no hi ha evidència científica que ho sustenti. Es tracta d'una molècula que s'utilitza en algunes injeccions contra la grip i altres malalties —de fet, moltes vacunes infantils com Prevenar, Gardasil 9 o Trumenba porten polisorbato—. També actua com a adjuvant, és a dir, com a "un producte per a reforçar la seva acció" i ajuda a augmentar la resposta immunològica del pacient, explica Rafael Padrós, responsable del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i expert en vacunes. A més, aquest compost també s'utilitza com a estabilizant i emulsionant en la indústria alimentària. La beta-propiolactona, de la seva banda, és cancerígena de manera natural en altres circumstàncies, però no en la forma en què s'ha utilitzat a la vacuna.

Les agències reguladores de medicaments com l'europea o la nord-americana insisteixen en què tant el polisorbato-80 com la resta d'ingredients amb els quals es fan les vacunes són segurs en les quantitats que contenen. De fet, perquè s'aprovi qualsevol medicament, s'han de dur a terme diferents assajos clínics en els quals es demostri que aquests són eficaços i, sobretot, segurs, com explica l'Associació Espanyola de Vacunologia. Això no significa que no tinguin efectes secundaris —tots els fàrmacs del món en tenen— però, almenys, s'ha garantit que “les reaccions adverses greus són molt infreqüents”.

Els altres elements

Entre els compostos que cita el missatge, alguns elements sí que s'utilitzen com a ingredients per a fabricar vacunes, però no en les de la covid-19. El timerosal s'usa en algunes vacunes de la grip, encara que la seva presència en la fabricació i conservació d'algunes vacunes és cada vegada menor; el sorbitol trioleato és un ingredient d'algunes vacunes de la grip i es considera que pot provocar alguna reacció al·lèrgica; la neomicina és un compost d'algunes vacunes de la grip o la ràbia, per exemple, o la gentamicina, el formaldehid, polimixina o el escualeno, tots ells utilitzats en vacunes que es distribueixen habitualment a Espanya però no les que combaten el coronavirus, segons la llista de vacunes i al·lergògens de l'Associació Espanyola de Pediatria. El desoxicolato és un medicament que s'injecta en la zona del coll per a reduir el greix.

El MRC-5 no és teixit pulmonar d'un fetus avortat

El missatge també cita entre els suposats ingredients de la vacuna el MRC-5, que assegura defineix com a teixit pulmonar d'un fetus avortat. És ENGANYÓS, com ja us hem explicat, perquè si bé algunes vacunes s'han elaborat a partir de cèl·lules embrionàries, es tracta de còpies obtingudes en laboratori i en cap d'aquests casos es tracta de la MRC-5.

"Pots dir-me els components que porta la vacuna que et vols posar? Com el normal és que diguin que no, els passo la llista amb alguns […] MRC-5 és teixit pulmonar d'un fetus avortat home caucàsic de 14 setmanes, busqueu això també en la wikipedia"

Les línies cel·lulars són cèl·lules d'un únic tipus (sobretot cèl·lules animals) que s'han modificat per a reproduir-se contínuament en el laboratori i que s'utilitzen sobretot en recerca. A l'origen, segons un article a la revista Nature, la línia cel·lular utilitzada en la fabricació d'AstraZeneca, coneguda amb el nom HEK-293, es va obtenir a partir de cèl·lules embrionàries d'un ronyó humà en els anys 70. La vacuna de Janssen també ha utilitzat línies cel·lulars, en aquest cas la PER.C6, derivada de cèl·lules de retina embrionàries desenvolupada en 1985, segons un article a Nature. Les MRC-5 són un altre tipus de línies cel·lulars, en aquest cas sí, obtingudes a partir de teixit pulmonar d'un fetus home de 14 setmanes que va ser avortat legalment el 1966, però no s'han utilitzat per a cap de les vacunes de la covid-19.

Això no significa que una vacuna es fabriqui a partir de cèl·lules procedents de bebès humans avortats, sinó que originàriament els investigadors van necessitar aquestes cèl·lules procedents d'uns fetus molt concrets per a aconseguir una línia cel·lular com la de les cèl·lules embrionàries de ronyó.