Què té de cert l’expressió “no et facis mala sang”?

Analitzem amb l’IDIBELL el refranyer català


Segur que algun cop heu sentit l’expressió “no et facis mala sang”, fent referència a algú que està molt preocupat o irritat per algun motiu. Però, què vol dir realment aquesta expressió? Té alguna base científica?

En preocupar-se o exaltar-se, el nostre cos produeix una substància anomenada cortisol, coneguda popularment com “l’hormona de l’estrès”. Aquesta molècula és l’encarregada d’activar la resposta natural d’alerta o perill al nostre organisme, però si es troba a la sang de forma constant, pot acabar tenint conseqüències nocives per a la nostra salut. T’ho expliquem!

L’estrès circula per la sang

Quan ens trobem amb una amenaça o factor estressant, ja sigui un soroll sobtat que ens espanta o una idea que ens preocupa i ens volta pel cap, el cos activa una combinació de senyals nerviosos i hormonals per poder fer-hi front. Aquests senyals es tradueixen en l’alliberament d’hormones com l’adrenalina i el cortisol, que activen el cos per tal que s’aconsegueixi adaptar a l’amenaça i, eventualment, superar-la.

Mentre l’adrenalina augmenta la freqüència cardíaca, eleva la pressió arterial i augmenta els subministraments d’energia, el cortisol s’encarrega d’assegurar l’activitat de les funcions essencials en una situació d’alarma, com per exemple portar glucosa al cervell o reparar teixits. Per contrapartida, limita les funcions no essencials, com els sistemes immunitari, reproductor o digestiu.

Sobreexposició a l’estrès

Un cop passa el perill, els nivells hormonals tornen a la normalitat, és a dir, que la resposta de l’organisme és autolimitant. El problema apareix quan aquests estressants estan sempre presents i el cos es troba en un estat d’alarma constant, ja que la sobreexposició a aquestes hormones pot arribar a causar problemes de salut a llarg termini.

El cortisol “viatja per la nostra sang mentre patim estrès psicològic”, explica Cristian Ochoa, investigador principal del grup Psicooncologia i Salut Digital de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). “Si aquest estrès es cronifica i perdura en el temps, el cortisol pot ser nociu per a la nostra salut” i provocar patologies com l’ansietat o la depressió, entre d’altres, conclou.

Per tant, l’expressió “no et facis mala sang” sí que té una base científica. Les situacions estressants generen una resposta d’alerta a l’organisme, i si no es resolen, poden acabar en problemes de salut.

Escoltar les nostres emocions

La salut mental és la base per al benestar i el funcionament efectiu de les persones i de les comunitats i esdevé un aspecte indissociable del concepte de salut: no es pot tenir un bon estat de salut sense una bona salut mental, tal com indiquen l’Organització Panamericana per la Salut (OPS) o la Creu Roja Espanyola. 

Un estat d’alerta constant és capaç d’alterar els nostres nivells de cortisol en sang, portant així a desequilibris en la nostra salut, els quals es poden traslladar a afectacions tant físiques com psicològiques. Així doncs, “és molt important escoltar les nostres emocions, intentar entendre-les i aprendre a gestionar-les de forma saludable per evitar les conseqüències negatives que poden tenir en la nostra salut física i mental” conclou Ochoa.