Orriols afirma que els països musulmans no acullen palestins, però les dades ho desmenteixen

La presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, durant el ple d’aquest dimecres 18 de març (minut 30:46), ha assegurat que “els països musulmans no acullen palestins perquè els fa por el grau de radicalització dels habitants de Gaza” i que, en canvi, el Govern català els duu “cap aquí”, cap a Catalunya. T’ho expliquem! 

Segons les Nacions Unides, Jordània, Síria i el Líban, països de majoria musulmana i fronterers amb Palestina i Israel, ja acullen més de la meitat dels 5,6 milions de palestins que han hagut de fugir del seu país des del 1948. A Catalunya, segons les dades de l’Idescat, el 2025 hi havia menys de 390 persones originàries de Palestina. 

L’Oficina Central Palestina d’Estadística estima en 15,2 milions els ciutadans palestins a tot el món, amb dades del 2025. Uns 6,3 milions viuen en països àrabs de majoria musulmana i uns 1,1 milions en altres països.

“Els països musulmans no acullen palestins perquè els fa por el grau de radicalització dels habitants de Gaza, però vostès es veuen amb cor de dur-los cap aquí”

Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana  

És cert que, en el context del genocidi a la Franja de Gaza des del 2023, alguns països de majoria musulmana com Egipte o Jordània han rebutjat acceptar refugiats palestins. Per una banda, han argumentat la preocupació que els refugiats puguin ser atacats en el camí cap als seus territoris, o que els mateixos països d’acollida puguin ser atacats per Israel directament, la manca de garanties que els refugiats puguin tornar mai a Palestina i que el desplaçament forçat sigui una eina de neteja ètnica del territori de Gaza, segons declaracions del president egipci Abdel Fattah el-Sissi i el rei de Jordània Abd-Al·lah II, recollides per NPR i Reuters. 

Per altra banda, Egipte també ha mencionat el risc de deixar entrar militants de Hamàs al seu territori, que poguessin llençar atacs a Israel des d’allà i desestabilitzéssin la seva relació amb els israelians. Tanmateix, no ha parlat en termes d’una “població radicalitzada”.

Per què alguns països de majoria musulmana s’han negat a acollir més palestins

Des de l’octubre del 2023, data en què les Nacions Unides consideren que es va iniciar el genocidi israelià a Gaza, països com Egipte i Jordània han expressat la seva reticència a acollir més refugiats palestins.

Egipte, que reconeix Palestina com un estat legítim, ha reiterat el seu compromís contra les accions d’Israel a Gaza considerats uns “càstigs col·lectius, incloent un setge, fam, i desplaçaments [forçats]”. El 2023, el president egipci, Abdel Fattah el-Sissi, va al·legar que la guerra no només tenia l’objectiu de lluitar contra Hamàs, “sinó que també és un intent d’empènyer els habitants civils a migrar cap a Egipte” de manera indefinida, com va informar l’agència de notícies Associated Press (AP). 

Així ha succeït des del final de la primera guerra àrab-israeliana del 1948, com a conseqüència de la negativa d’Israel d’acceptar el dret dels palestins de tornar al seu territori. La situació podria, a més, desestabilitzar la regió egípcia del Sinaí, advertia el-Sissi segons AP, perquè un èxode massiu podia comportar l’entrada de militants de Hamàs a Egipte, des d’on podrien llançar atacs contra Israel i posar en perill el tractat de pau del 1979 entre els dos països.  

Un any més tard, el 2024, Egipte es va negar a obrir la seva frontera amb Gaza pel temor que l’èxode forçós suposés la “liquidació de la causa palestina”, com van informar National Public Radio (NPR) i el mitjà egipci Ahram Online. En diverses ocasions, diplomàtics israelians han intentat convèncer el govern egipci d’acceptar els refugiats, tal com va destapar The New York Times. Filippo Grandi, Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats, també ha reclamat evitar aquest èxode cap a països veïns.

Jordània, com Egipte, s’ha oposat a l’èxode dels palestins, que associa amb un al pla del president dels Estats Units, Donald Trump, per reubicar-los en altres regions veïnes, cosa que suposaria prendre el control de la Franja de Gaza per desenvolupar-hi un complex turístic de luxe, com ha afirmat el rei Abd-Al·lah II de Jordània, segons n’ha informat Reuters.

El ministre d’Afers Exteriors de Jordània, Ayman Safadi, afirmava el febrer del 2025 a la televisió qatarià Al Jazeera que treballarien “per a una pau justa, que no es podrà produir sense l’aplicació de la solució dels dos estats que garanteixi els drets del poble palestí, especialment el seu dret a la llibertat i a un estat independent i sobirà a la seva terra natal palestina”.

On viuen els palestins que han hagut de fugir del seu país?

A finals del 2025, la diàspora palestina ascendia a prop de 9 milions de persones. La gran majoria (6,8 milions) resideixen a països àrabs, que són tots de majoria musulmana, segons dades del Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS).

En xifres de l’Agència de Nacions Unides per a la població refugiada de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA), més de 2,5 milions de refugiats palestins viuen a Jordània, més de mig milió Síria, i prop de 470.000 al Líban, dels més de 5 milions i mig de refugiats des de la primera guerra àrab-israeliana del 1948. Altres 2,9 milions de refugiats viuen als mateixos territoris palestins de Gaza i Cisjordània.

Segons dades del 2025 de l’Oficina Central Palestina d’Estadística, el cens total de ciutadans palestins al món és de 15,2 milions de persones, de les quals 5,6 viuen en territoris del que es considera Estat de Palestina. De la població que viu a l’estranger, l’immensa majoria, 6,3 milions, viuen en països àrabs, mentre que altres 1,1 milions estan en altres països.

A Catalunya hi havia menys de 390 persones originàries de Palestina el 2025, segons les dades de l’Idescat.

A Verificat hem desmentit anteriorment la narrativa que els musulmans tendeixen a emigrar cap a països d’Occident, evitant migrar cap a països propers de majoria musulmana. En realitat, la majoria de migrants musulmans trien l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica per viure-hi, sent el grup que menys distància recorre des dels seus països d’origen.

Fins a la data de publicació d’aquest article, el gabinet de premsa d’Aliança Catalana no ha respost a les preguntes de Verificat sobre aquesta declaració.