Illa acusa Trump d’iniciar el genocidi a Gaza, però no era el president en aquell moment

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat durant la sessió de control (minut 51:40) que el genocidi a Palestina l’“ha iniciat” el president dels Estats Units, Donald Trump. Dues de les investigacions i resolucions al voltant del genocidi de Palestina investiguen els crims de guerra i lesa humanitat que s’hi han perpetrat des de l’octubre del 2023, quan Trump no era president ni havia guanyat les eleccions. Una d’elles, la de l’ONU, conclou que les agressions són compatibles amb el delicte de genocidi. Una tercera investiga possibles crims de guerra des del 2014. T’ho expliquem!

“El genocidi que ha iniciat el senyor Trump”

Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya

Donald Trump va començar el seu segon mandat com a president dels Estats Units el gener del 2025. Segons la Comissió Internacional Independent d’Investigació sobre el territori palestí ocupat de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), el genocidi va començar l’octubre del 2023. En aquell moment, Joe Biden encara era el president. Els fets que investiguen el Tribunal Internacional de Justícia i el Tribunal Penal Internacional també s’inicien en aquesta data. Trump tampoc no és investigat per cap d’aquests tribunals com a acusat de crims de lesa humanitat o de guerra.

Per altra banda, Donald Trump ha continuat la política estatunidenca de suport econòmic i militar a Israel.

Verificat ha contactat amb el departament de comunicació del president per demanar quina font d’informació ha utilitzat, però en el moment de publicar aquesta verificació no han donat detalls.

Trump no era el president a l’inici del genocidi i les investigacions només apunten a Israel

Donald Trump va ser president dels Estats Units per primer cop entre el gener del 2017 i el del 2021, i va iniciar la seva segona legislatura el gener del 2025. En canvi, dues de les investigacions de diferents tribunals internacionals daten l’inici del genocidi l’octubre del 2023, quan el president era Joe Biden, mentre que la tercera apunta el 2014, quan el president era Barack Obama.

La Comissió d’Investigació de l’ONU va concloure que les autoritats i les forces armades israelianes “han comès i continuen cometent els actes de genocidi contra els palestins de la Franja de Gaza” des de l’octubre del 2023; que el primer ministre Benjamin Netanyahu, el president Isaac Herzog, i l’aleshores ministre de Defensa Yoav Gallant van “incitar a la comissió de genocidi”; i que les declaracions de les autoritats israelianes “són evidència directa de la intenció genocida”. 

La causa penal iniciada per Sud-àfrica al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) el desembre del 2023 contra Israel per crims de lesa humanitat continua oberta, i investiga si les operacions militars a la Franja de Gaza després del 7 d’octubre del 2023 es corresponen amb un genocidi.

De moment, el TIJ ha imposat mesures preventives per “defensar els drets dels palestins”, i ha dictaminat que Israel ha de prendre totes les mesures possibles per acabar amb els actes inclosos en l’article II de la convenció per a la prevenció i la sanció del delicte de genocidi, especialment els perpetrats “per les seves forces armades”, així com acabar amb tota incitació a cometre genocidi a Gaza i permetre-hi l’accés d’assistència humanitària i serveis bàsics.

Els fets investigats com a possible delicte de genocidi per ambdues institucions internacionals van començar l’octubre del 2023, quan Joe Biden ocupava la presidència dels Estats Units.

Per altra banda, la investigació oberta des del 2021 pel Tribunal Penal Internacional inclou crims presumptament comesos a Palestina des del 13 de juny del 2014, incloent-hi Gaza, Cisjordània i Jerusalem est. En aquell moment, Obama era president.

A les observacions preliminars, la Fiscal va dictaminar que “hi havia una base raonable per creure que s’han comès o s’estan cometent crims de guerra”, específicament per part de les autoritats israelianes, les Forces de Defensa d’Israel i per membres de Hamàs i altres grups armats palestins. El novembre del 2024 va emetre ordres de detenció contra Benjamin Netanyahu i l’exministre de defensa Yoav Gallant per sospita suficient d’haver comès crims de lesa humanitat i crims de guerra.

Trump ha donat suport a Israel i a Benjamin Netanyahu, continuant la política dels Estats Units

Donald Trump ha continuat la política estatunidenca de suport a Israel i a la “solució dels dos estats”, sense donar suport al reconeixement de Palestina com un estat a les Nacions Unides, una posició que també van defendre Joe Biden i Barack Obama, segons l’anàlisi del Council on Foreign Relations. Israel és, també, el més gran recipient d’ajuda estatunidenca militar des del 1946, i el segon en ajuda econòmica, segons un article del mateix think-tank del 2025.

Tot i això, segons l’anàlisi, l’administració de Trump ha dissenyat un pla de pau que inclou certes mesures sense precedents, com el reconeixement del Jerusalem com una ciutat pràcticament sense dividir sota el control exclusiu d’Israel, tot i que la solució dels dos estats sempre havia inclòs el reconeixement de Jerusalem est com la capital de Palestina. També inclou una reducció del territori palestí de Cisjordània fins al 70% de l’actual, amb l’annexió de la vall del riu Jordà a Israel. El 2019, els Estats Units van reconèixer els alts del Golan com a territori israelià i van deixar de considerar els assentaments d’israelians al territori palestí ocupat com il·legals.

Per altra banda, el febrer del 2025 Trump va aprovar sancions contra el Tribunal Penal Internacional per les investigacions sobre Israel i les ordres de captura de Netanyahu i Gallant. També va aturar el finançament estatunidenc a l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA, per les sigles en anglès).