Negacionisme climàtic i dades errònies: la desinformació sobre el clima al debat del Parlament

El Parlament de Catalunya va celebrar al ple del 2 de juliol un debat d’una proposició de llei de la CUP de mesures urgents de protecció de la seguretat climàtica (a partir del minut 01:55:50 de la sessió). Aquest marc ha propiciat un espai perquè es donessin desinformacions de diferents tipus al voltant del canvi climàtic i la contaminació: des del negacionisme climàtic expressat per Vox amb afirmacions falses sobre el consens científic, fins a dades descontextualitzades sobre emissions a Catalunya que va fer servir la  CUP.

Vox alimenta el negacionisme climàtic

La diputada de Vox Mónica Lora Cisquer va defensar una esmena a la totalitat a la proposta de la CUP, i va assegurar que, davant el canvi climàtic, “ni la comunitat científica és unànime ni el debat climàtic està tancat”, i va afegir: “És una cosa que requereix rigor, prudència, respecte a la ciència i respecte per tots els científics”. Però aquesta afirmació és FALSA.

“Ni la comunitat científica és unànime ni el debat climàtic està tancat”

Mónica Lora Cisquer, diputada de Vox al Parlament de Catalunya

Ja hem explicat en diverses ocasions que l’existència del canvi climàtic i la seva causa humana (aquí, aquí i aquí, per exemple) compten amb un ampli consens científic. Els estudis que han avaluat el grau d’acord de la comunitat científica al respecte són diversos, i han arribat a conclusions similars (graus d’acord per damunt del 90%) emprant metodologies d’anàlisi diferents, aconseguint un “consens del consens”, segons un estudi del 2016. És aquest acord de diferents aproximacions el que fa que “podem estar segurs que la nostra comprensió científica és sòlida”, exposava en conversa amb Verificat John Cook, investigador al Centre per al Canvi de Comportament de la Universitat de Melbourne (Austràlia).

Un estudi publicat a la revista Environmental Research Letters, per exemple, va agafar un conjunt de 88.125 articles científics fets sobre el clima publicats des del 2012, entre els quals únicament va trobar 28 articles “escèptics” amb la idea que darrere el canvi climàtic hi hagi una causa humana. L’estudi conclou que, amb aquests resultats, “no existeix un debat científic significatiu entre els experts sobre si el canvi climàtic és causat per l’home o no”, perquè troba que el consens supera el 99%. Les xifres de consens al voltant de la causa humana rere el canvi climàtic, afegeix l’estudi, són semblants a les que hi ha sobre la tectònica de plaques o l’evolució humana.

La posició del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en anglès), l’entitat científica líder en l’avaluació del canvi climàtic, és que el paper de l’ésser humà és “inequívoc” al canvi climàtic.

La feina de l’IPCC està avalada a escala global

La diputada de Vox també va posar en dubte la veracitat de la feina que fa l’IPCC, afirmant que és “un organisme que es presenta com a científic”, però que, segons ella, “té un fort component polític”. “No fa investigacions pròpies, sinó que selecciona quins estudis incloure i quins no incloure”, va dir, assegurant que l’IPCC sovint “descarta treballs que mostren que el clima pot tenir una variabilitat climàtica més gran o que posen en dubte l’impacte de les activitats humanes”. T’HO EXPLIQUEM.

“[L’IPCC és] un organisme que es presenta com a científic, però que tots sabem que té un fort component polític”

Mónica Lora Cisquer, diputada de Vox al Parlament de Catalunya

L’IPCC, tal com informa el mateix consorci, no fa investigacions pròpies, sinó que avalua la qualitat dels estudis que es fan a escala global sobre el canvi climàtic. Les avaluacions estan elaborades per “centenars de científics destacats que ofereixen voluntàriament el seu temps i experiència” i que recluten alhora a centenars de nous autors col·laboradors per aportar coneixement complementari en les seves àrees. “Milers d’experts contribueixen als informes actuant com a revisors, garantint que reflecteixen l’àmplia gamma d’opinions de la comunitat científica”, informa l’IPCC. Ho vam explicar en detall en aquesta verificació.

Un cop un grup de treball ha acabat de redactar l’esborrany informe —entre 10 i 20 científics experts participen de la redacció de cada capítol—, s’inicia un procés d’edició oberta. Qualsevol persona amb coneixement acreditable sobre un tema és acceptada com a revisor, segons explicava en una entrevista Eloy Sanz-Pérez, professor titular del departament de Tecnologia Química, Energètica i Mecànica de la Universitat Rey Juan Carlos. Aquest procés garanteix la neutralitat de les avaluacions. Un cop aplicats els canvis, el segon esborrany s’envia, juntament amb resums, a gestors, representants polítics i als experts de la primera revisió, que fan una altra ronda d’esmenes. Tot aquest procés es pot consultar al web de l’IPCC. 

A partir d’aquí, els consensos a la ciència es mesuren en funció del grau d’acord que hi ha en les tesis de tots els articles que es publiquen sobre un tema. Depenent del grau de coincidència, l’evidència d’una afirmació serà científicament limitada, mitja o sòlida. Com ja hem dit, l’acord en l’origen humà del canvi climàtic és pràcticament total. 

Catalunya no ha augmentat les emissions un 25% des del 1990

Per la seva banda, Dani Cornellà, portaveu de la CUP al Parlament, va assegurar en la seva intervenció que Catalunya “ha augmentat emissions un 25%” entre 1990 i el 2024. La dada és ENGANYOSA, perquè compara indicadors treballats amb metodologies diferents. Les dades de l’inventari de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a Catalunya reflecteixen un augment del 4,1% entre 1990 i 2022, i l’estimació feta pel Monitor Públic d’Emissions preveu que pel 2024 hagin caigut un 2,3% respecte a fa 35 anys.

“Recordar que Catalunya de 1990 al 2024 ha augmentat emissions un 25%“

Dani Cornellà, portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya

Les dades d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya es recullen habitualment amb un retard de més de dos anys. En el moment de publicar aquesta verificació, la Generalitat només tenia dades publicades fins al 2022 a l’inventari descarregable al seu web, la qual cosa també es reflecteix a la Proposta de Pressupostos de Carboni per a Catalunya —un informe fet pel Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic (CECC) que avalua les opcions catalanes per reduir les emissions d’acord amb els compromisos—, publicat a l’abril d’enguany. Aquestes dades reflecteixen un augment del 4,1% en les emissions catalanes entre 1990 i 2022.

Per fer front al decalatge en la publicació de les dades, el 2023 va néixer el Monitor públic d’emissions de Catalunya, un projecte coordinat per experts en ciències ambientals, que ha desenvolupat un model per avançar una estimació de les emissions dels anys més recents. Segons el seu darrer informe, Catalunya va emetre el 2024 unes 37,91 milions de tones de CO₂ equivalent (MtCO_2eq) —una magnitud que mesura les emissions de tots els gasos amb efecte d’hivernacle com si fossin CO₂—, un 2,3% menys que el 1990. El ritme de decreixement és, ara per ara, insuficient per arribar a l’objectiu de reduir les emissions de 2030 en un 29% respecte del 1990, segons els experts del Monitor públic.

L’origen del missatge

El departament de premsa de la CUP no ha respost una petició de Verificat per esclarir l’origen de la dada sobre el suposat augment del 25% en les emissions catalanes. Una cerca a internet permet rastrejar l’afirmació fins a un article d’opinió publicat al portal Crític. A la peça s’hi citen, efectivament, dades d’emissions del 1990, xifrades en 34,21 MtCO_2eq i extretes del Ministeri de Transició Ecològica, i una projecció per al 2024 de 42,78 MtCO_2eq feta per Climate Trace, un projecte internacional independent que empra dades dels inventaris nacionals d’emissions de gasos, de satèl·lits i utilitza la intel·ligència artificial per estimar les emissions de cada regió del planeta. La diferència  entre aquestes dades dona un augment del 25%, com assegura Cornellà, però en realitat no són comparables. En el cas de 1990, es tenen en compte les emissions netes, i en el de 2024, les brutes.

Les emissions netes són aquelles que inclouen el diòxid de carboni capturat per ecosistemes com els boscos, els pasturatges, els aiguamolls, etc., i l’emès per la seva destrucció en processos com la desforestació o els incendis, el que es coneix com a LULUCF. Les brutes, en canvi, no tenen en compte aquest indicador i, per tant, unes i altres no són comparables. Les emissions brutes de Catalunya l’any 1990 eren, segons l’Inventari de la Generalitat, de 38,80 MtCO_2eq. En el moment de publicar aquesta verificació, Climate Trace havia actualitzat les seves estimacions de 2024 per Catalunya a 44,69 MtCO_2eq, amb el qual l’augment seria del 15%.

Ara bé, també cal tenir en compte que les dades provenen de dues fonts diferents que mesuren les estimacions d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle emprant mètodes diferents. El Ministeri espanyol segueix les exigències de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i les directrius de la Unió Europea, mentre que Climate Trace fa servir una metodologia pròpia en què comptabilitza alguns sectors que els inventaris nacionals no tenen en compte, tal com expliquen al seu web. Preguntat per Verificat, el departament de premsa de Climate Trace apunta que les seves estimacions tenen algunes diferències amb les de la Generalitat, una de les quals és determinant: “Incloem el transport marítim i aeri internacional […] els quals no estan inclosos en l’inventari català, per la qual cosa suggerim excloure-les de la comparació”. El projecte atorga 5,66 MtCO_2eq a aquests dos sectors. Si no les comptabilitzem, les emissions de 2024 van ser de 39,09 MtCO_2eq, un 1% superiors a les del 1990.

Dades incompletes

El fet que Climate Trace inclogui als seus inventaris dades que els països no afegeixen reflecteix un intent de comptabilitzar de manera més precisa les emissions reals de cada estat. Així ho reflecteix l’entitat al seu web: “Climate Trace identifica els buits més significatius dels informes d’emissions dintre dels inventaris de gasos amb efecte d’hivernacle actuals, per estimar les emissions d’aquests buits”. Tot i això, el recompte no és perfecte, recorden.