L’OMS no ha dit que el pernil o les salsitxes siguin tan cancerígens com fumar

Aquest mes de gener han circulat  a les xarxes  publicacions i articles de portals digitals que asseguren que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de classificar les carns processades en el mateix nivell de risc de càncer que el tabac o l’amiant. Les publicacions, que acumulen milers de visites i interaccions, argumenten que aquesta nova classificació significa que menjar pernil o salsitxes pot ser tan cancerigen com fumar. És ENGANYÓS.

El 2015, el Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC, per les seves sigles en anglès) de l’OMS va avaluar i incloure la carn processada en el Grup 1 de la seva llista d’agents cancerígens per als humans. Es tracta d’una llista que classifica diferents productes, activitats, químics, o aliments, segons la força de l’evidència científica sobre si poden ser o no causa del càncer. En cap cas, però, suggereix que tots ells tenen el mateix nivell de risc.

«L’OMS alerta: menjar pernil o salsitxes pot ser tan cancerigen com fumar»

Segons defineix l’IARC en el monogràfic dedicat a la carn vermella i la carn processada, aquesta última és “carn transformada mitjançant salaó, curació, fermentació, fumat o altres processos” i inclou productes com els embotits, el pernil, les salsitxes i el bacó. 

“La carn processada s’ha classificat com a carcinògena per als humans (Grup 1), basada en evidència suficient en humans que el consum de carn processada causa càncer colorectal”, informava la nota de premsa de l’IARC del 2015.

L’IARC també aclareix en un altre document de preguntes i respostes que les seves classificacions «descriuen la força de l’evidència científica sobre un agent de ser una causa de càncer, més que no pas d’avaluar el nivell de risc».

Així, segons explica Science Media Centre Espanya en un article, quan un agent forma part del Grup 1 (com la carn processada, el tabac o l’amiant) vol dir que hi ha evidència suficient que aquest causa càncer en humans, però no fa referència al nivell de risc de patir un càncer segons l’exposició a aquest agent. Els altres grups (2A, 2B i 3) inclouen potencials cancerígens amb menys evidència científica.

D’altra banda, d’acord amb les estimacions més recents del Projecte sobre la Càrrega Global de Malaltia (GBD) que es recullen en el mateix document de preguntes i respostes de l’IARC, “prop de 34.000 morts per càncer a l’any a tot el món són atribuïbles a dietes riques en carn processada”. En canvi, les estimacions són molt més elevades en el cas del consum de tabac, amb prop de l’1 milió de morts per càncer a l’any a tot el món atribuïbles al tabaquisme, en el cas del consum d’alcohol (600.000 per any) o les vinculades a la contaminació de l’aire (més de 200.000 morts anuals).

La classificació només es basa en la força de l’evidència

Les classificacions de l’IARC són qualitatives, no quantitatives. És a dir, que reflecteixen com són de ferms i fonamentats els coneixements científics en establir una relació causal entre un agent i el càncer en humans. En canvi, la classificació no valora si una substància provoca més càncers ni la gravetat dels càncers amb els quals se la relaciona, tal com expliquen en una infografia. 

Infografia sobre la classificació de perills de les monografies de l’IARC. Font: IARC-World Health Organization

Encara més, segons detalla un article de Science Media Centre Espanya del 2022, “la classificació no implica que els agents del grup 1 siguin més cancerígens que els del grup 2B. Tampoc que els més de cent agents classificats al grup 1 suposin un risc idèntic entre ells”.

Els efectes perjudicials de la carn processada

L’octubre de 2015, 22 científics de deu països es van reunir a l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC) a Lió, França, per avaluar la carcinogenicitat del consum de carn vermella i carn processada. Ho van fer a partir de més de 800 estudis acadèmics que ja havien analitzat la relació entre la malaltia i el consum d’aquests aliments —400 d’ells investigaven específicament les carns processades.

Després d’analitzar estudis epidemiològics i bioassajos de càncer en animals d’experimentació, es va publicar un monogràfic (Volum 114) amb els resultats de la investigació que concloïa que “hi ha proves suficients en humans de la carcinogenicitat del consum de carn processada” i que “el consum de carn processada causa càncer colorectal” i està associat també al càncer d’estómac.

En canvi, pel que fa a la classificació del tabac, es va incloure en un monogràfic (Volum 100 E) publicat el 2012, i concloïa que “hi ha proves suficients en humans de la carcinogenicitat del tabaquisme” i que “causa càncers de pulmó, cavitat oral, nasofaringe, orofaringe i hipofaringe, cavitat nasal, laringe, esòfag, estómac, pàncrees, colorectal, fetge, ronyó (cos i pelvis), urèter, bufeta urinària, coll uterí i ovari, i leucèmia mieloide”.

Per què s’ha fet viral ara?

Els monogràfics de l’IARC es viralitzen amb freqüència encara que no s’acabin de publicar (com demostra l’article del SMC publicat el 2022 posant en context ja aleshores el monogràfic del 2018). 

Des de Verificat hem contactat amb l’IARC per saber si hi ha hagut cap publicació recent que hagi pogut provocar l’aparició de publicacions i titulars aquest mes de gener, però en el moment de publicar l’article no hem rebut resposta.

Sí que és cert que el 2026 el debat sobre el consum de la carn i els processats ha tornat a estar sobre la taula arran de les noves pautes dietètiques publicades el 7 de gener pel govern dels Estats Units. Aquestes noves indicacions recomanen prioritzar la ingesta de proteïna animal, els làctics i les grasses saludables. 

Tal com recollia en un article Maldita.es, membre com Verificat de les principals xarxes internacionals de verificadors (IFCN i EFCSN), alguns organismes han mostrat la seva inquietud per aquest canvi.

És el cas de membres de l’escola de Salut Pública T.H. Chan de la Universitat de Harvard, que han analitzat les noves guies i assenyalen una desviació respecte a l’evidència científica. “La desviació més gran de la ciència és una nova priorització de les fonts animals dins del grup d’aliments proteics, en lloc d’un patró predominantment vegetal”, destacava la professora de Harvard, Deirdre Kay Tobias, en un article a la web de la universitat.

Les recomanacions nutricionals d’augmentar el consum de vegetals en detriment dels productes d’origen animals i els greixos es basen en estudis científics que, per exemple, associen el consum de greixos saturats amb la mortalitat, les malalties cardiovasculars i el càncer (com va trobar aquesta revisió sistemàtica i metaanàlisi d’estudis de cohorts prospectius publicada el 2021) o que associen el consum de proteïnes d’origen vegetal a una longevitat més elevada (com conclou aquesta revisió sistèmica publicada el 2020).