Aquest article té més de 6 mesos
22/01/2026
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026

Aixecar-se a les cinc del matí per fer burpees, venerar el gimnàs i prometre una riquesa ràpida s’han convertit en rituals digitals d’un nou ideal masculí. Els experts i expertes, però, alerten a Verificat que aquesta estètica de força, disciplina extrema i èxit individual alimenta una narrativa que va més enllà de la cultura fitness i la millora personal, i connecta amb la cultura antifeminista i conservadora de la manosfera.

Presentats sovint a les xarxes socials com a missatges d’inspiració o motivació personal, aquests discursos actuen com una forma de pedagogia que, tal com evidencia un estudi de la revista Social Media + Society, serveix per donar arguments perquè els “homes no siguin confosos amb efeminats o homosexuals”. Lluny de ser continguts neutres, configuren imaginaris col·lectius sobre què vol dir ser home avui dia.

El ‘gym’ i la cultura del ‘bro’

A les plataformes com Instagram i TikTok proliferen els influencers del fitness, coneguts popularment com a gymbros. Rosa Márquez, doctora en Estudis de Gènere per la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), explica en un article publicat a Comunicación y Género que aquestes figures “utilitzen l’exercici físic per reforçar un ideal masculí basat en el control de la força i els diners com a símbol d’estatus de poder”.

Com passa amb la pressió estètica que afecta les joves, la narrativa del gimnàs ofereix unes representacions corporals poc realistes a les xarxes. L’ideal gymbro, però, va més enllà del cos: també prescriu una manera de ser i de relacionar-se amb l’entorn. “Promet control i seguretat emocional a canvi de disciplina i obediència, deslegitimant la vulnerabilitat”, assegura Márquez. En aquest marc, es genera una “forta dependència cap a la comunitat que actua com a xarxa de validació de la masculinitat”. L’origen mateix del terme bro, recorda l’experta en el seu article, remet a la idea de germanor masculina i lleialtat al grup.

L’home a la manosfera: autoexigent, antifeminista, conservador i conspiratiu

Segons Márquez, els gymbros funcionen com a punt d’entrada “amable” a la manosfera: “el seu contingut sembla motivacional i, per tant, inofensiu, però les misogínies i la ideologia neoliberal es colen a través d’aquests consells”. 

La cultura del gimnàs i la disciplina física són només dues peces de l’arquetip neoliberal masculí que es ven a les xarxes i així ho evidencia un article de la Universitat de Guelph (Canadà). Els homes que s’hi representen són “protectors, econòmicament segurs, racionals, en constant millora i lliures d’ells mateixos, les dones i la societat”.

Els investigadors en masculinitats i feminismes Lionel S. Delgado (Universitat de Barcelona) i Alejandro Sánchez-Sicília (Universitat Autònoma de Barcelona), expliquen que aquestes característiques, tot i semblar noves, “continuen lligades a la sostenibilitat dels privilegis masculins i a l’estatus de l’home”, i constitueixen una “renovació dels patrons de dominació de gènere”. Alexandre Pichel-Vázquez, investigador de masculinitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ho confirma en declaracions a Verificat: “És la traducció de les masculinitats hegemòniques tradicionals, però bolcades als nous espais digitals”.

Aquest arquetip viral també es vincula amb ideologies conservadores, antifeministes i conspiratives. Una investigació de la Universitat d’Antwerp (Bèlgica) mostra que els algoritmes associats a contingut sobre masculinitat no només recomanen vídeos de gimnàs, sinó també missatges sobre Donald Trump o Elon Musk, el moviment antitrans, l’antiecologisme, teories conspiratives, contingut antivacunes o racista, entre d’altres.

Tal com apunta Márquez de la URJC, l’actual manosfera es construeix a partir de “discursos híbrids que barregen diferents idees”, com poden ser idees antiecologistes i antifeministes. “Andrew Tate, un referent indiscutible de la manosfera [en part pel seu contingut ‘fitness’], té un discurs misogin, homòfob i racista”, lamenta la investigadora. 

Tot i presentar-se com a missatges de superació personal, “aquests continguts tenen un fort component polític”, adverteix Pichel-Vázquez de la UOC. En la mateixa línia, una investigació publicada a ScienceDirect assenyala que la força física s’associa simbòlicament amb el conservadorisme polític, reforçant la connexió entre cos, ideologia i poder.

Amadeo Lladós i el negoci del malestar social

Pichel-Vázquez alerta que aquests missatges “donen respostes simples a malestars complexos i ofereixen sentit a joves que se senten desorientats”, en un context de precarietat, incertesa vital i manca d’horitzons clars.

Un exemple clar és Amadeo Lladós. L’influencer construeix la figura de l’home fet a si mateix que ha “despertat” del sistema i ha assolit l’èxit econòmic i sexual gràcies a la disciplina extrema i l’esforç individual. Segons Rosa Márquez, aquesta promesa és especialment atractiva perquè simplifica el camí cap a l’èxit: aixecar-se a les cinc del matí, entrenar dur i seguir les normes del líder. “És una narrativa fàcil d’assimilar, però profundament enganyosa”, adverteix, ja que l’únic que realment acumula beneficis és l’influencer, a través de cursos, mentoratges i sistemes de captació de nous membres.

Márquez subratlla que molts homes que connecten amb aquests discursos se senten enganyats pel sistema. Han estudiat, s’han esforçat i, tot i això, viuen precaritzats, amb dificultats per accedir a l’habitatge o sense l’èxit social i afectiu promès. La manosfera identifica aquest descontentament, el canalitza i ofereix una comunitat de suport i reconeixement. En paraules de Pichel-Vázquez, “aquests missatges permeten als joves donar sentit a la seva vida en un moment on res té sentit”.

Però aquest sentit es construeix sobre una lògica individualista que amaga les causes estructurals del malestar. Tal com alerta Márquez, insistir que tot depèn de la voluntat personal “nega la precarietat laboral, la desigualtat social o la crisi de l’habitatge”, i converteix problemes col·lectius en fracassos individuals. De fet, l’article de la Universitat de Guelph evidencia com dins la manosfera, proliferen debats i narratives conspiratives que busquen responsables dels problemes socials.

En aquest context de malestar social, explica Márquez, “apareixen amb força idees com el mite de l’emprenedor, la promesa d’enriquiment ràpid, la desconfiança cap a l’educació formal, el menyspreu pel qual és col·lectiu i una espiritualitat difusa molt compatible amb el neoliberalisme”. Tot plegat, afegeix, construeix “un relat on l’èxit és individual, però també ho és el fracàs”, i en què “qualsevol forma d’organització col·lectiva, com el feminisme, es presenta com una amenaça”.  En termes de feminismes, Alejandro Sánchez-Sicília, investigador de masculinitats per la UB, recorda a Verificat que aquestes narratives presenten els homes com víctimes d’un sistema que hauria estat distorsionat pel feminisme, al qual li atribueixen pèrdues de drets i estatus”.

Per ajudar a identificar i desmuntar aquests relats, Desfake, el projecte educatiu de Verificat, ofereix el recurs pedagògic “Discursos masclistes i antifeministes a les xarxes”, que analitzen com influencers i creadors de contingut difonen missatges que normalitzen el masclisme, i aporta eines per reconèixer aquestes estratègies i defensar-se de la desinformació en línia.

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents