Desmuntem els mites del ‘glow up’: bellesa, pressió estètica i falses promeses a les xarxes

Any nou, però l’exigència física cap a les dones per lluir “perfectes” no canvia. El 2026 comença amb una exigència persistent perquè les noies, especialment, les joves i adolescents, tinguin una imatge física impecable. Una pressió alimentada, en gran part, pels continguts que consumeixen diàriament a xarxes socials com TikTok o Instagram.

Sota etiquetes a priori inofensives com “it girl” (l’estereotip de dona influent, atractiva, segura de si mateixa i sempre impecable) o “that girl” (organitzada, calmada, productiva, amb una estètica cuidada i una vida aparentment saludable i equilibrada), així com sota consignes com “com lluir perfecta sense esforç”, s’hi amaguen missatges que imposen un ideal de bellesa irreal i inassolible.

En aquest context, rutines d’skincare (rutina de cura de la pell) extremes i remeis virals es presenten com a solucions miraculoses. Però rere aquest discurs de suposada autocura, en la majoria dels casos no hi ha cap base científica. El que sí que hi ha són expectatives irreals que poden resultar innecessàries, frustrants i, fins i tot, perjudicials per a la salut, física i mental.

El gran perill de les rutines ‘skincare’

Nenes d’entre set i 18 anys es graven diàriament a TikTok aplicant-se una mitjana de sis productes diferents a la cara. Així ho constata un estudi publicat a la revista Pediatrics, que alerta que la majoria d’aquests productes comporten un alt risc per a les pells joves i no ofereixen “cap benefici a la població pediàtrica a la qual van dirigits”.

“Aplicar-se un còctel de productes cada matí i abans d’anar a dormir s’ha posat de moda entre les més joves”, explica a Verificat el dermatòleg i professor de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Ramon Grimalt. Segons l’expert, a consulta rep, principalment, dos perfils de pacients joves: d’una banda, noies que han seguit aquestes recomanacions virals i hi arriben amb la frustració de no haver obtingut els resultats promesos; de l’altra, adolescents que busquen solucions als danys que aquests productes han causat a la seva pell.

Aquesta realitat també l’observen altres expertes en dermatologia, com Anna López, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i María José Tribó, responsable de la Unitat de Psicodermatologia de l’Hospital del Mar, que alerten que molts dels productes que es recomanen a les xarxes no són adequats per a pells joves. 

Principis actius com la niacinamida, el retinol o les vitamines E i C poden afectar negativament les pells que encara s’estan desenvolupant. “Són components que poden resultar massa agressius per a una pell en formació”, explica Tribó a Verificat.

Segons l’experta, el principal problema no és només el principi actiu, sinó els excipients que inclouen, especialment, el greix. “Si a una pell jove, que ja produeix greix de manera natural, li afegim més a través de cremes, acabem obtenint just el resultat contrari al desitjat: l’aparició d’acné”. A això, Anna López hi suma altres riscos com les irritacions i les reaccions al·lèrgiques: “els efectes perjudicials poden arribar per diferents vies”, adverteix.

En aquest sentit, l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) adverteix que l’ús de cosmètics i tractaments facials en edats no adultes és, en la majoria dels casos, innecessari i pot comportar efectes adversos. De fet, davant l’augment del consum d’aquests productes entre menors, alguns països com Suècia han començat a regular-ne la venda.

Aigua, sabó i protecció solar és la recomanació bàsica en què coincideixen totes les persones expertes consultades. “Les persones sanes no necessiten prendre pastilles per mantenir-se sanes; amb la pell passa exactament el mateix”, afirma Grimalt. “El joc de veure nenes divertint-se posant-se cremes ha d’acabar; està provocant problemes reals a les seves pells”, afegeix.

Aigua amb gel, camamilla i màscares LED: rituals virals sense evidència científica

A més de l’ús massiu de cremes i sèrums, molts dels vídeos que circulen a les xarxes recomanen pràctiques que prometen resultats immediats: submergir la cara en aigua amb gel per aconseguir una pell més ferma, aplicar bosses de camamilla als ulls per eliminar les ulleres o fer servir màscares de llum LED que asseguren esborrar imperfeccions i uniformitzar el to de la pell. Aquests rituals es presenten com a senzills, naturals i efectius, però es difonen sense cap mena de rigor científic.

Les persones expertes consultades avisen que cap d’aquestes pràctiques està avalada per l’evidència científica i que, en alguns casos, poden contribuir a generar problemes cutanis o expectatives irreals sobre la pell. De fet, López, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau alerta que, per exemple, el gel pot acabar fent cremades a la pell.

Masclisme sota l’aparença de l’autocura

Anita Fuentes, investigadora de l’Institut d’Investigacions Feministes (INSTIFEM) de la Universidad Complutense de Madrid, aclareix a Verificat que aquestes tendències, tot i semblar noves, responen a la reformulació dels tradicionals estereotips i cànons de bellesa: “és la perpetuació del patriarcat en clau neoliberal; noves tendències que no sorgeixen des de l’antifeminisme, però sí des d’un masclisme més suau i desenfadat”.

Per a l’experta en cultura digital i feminisme, aquestes tendències que semblen rutines d’autocures corresponen a un “rebranding del patriarcat” i formen part de la pressió que exerceix sobre les dones. “A través de la viralitat, s’han buidat de significat les categories com l’autocura i s’han convertit en una obligació” afegeix.

Xarxes socials, cosmeticorèxia i trastorns dismòrfics corporals

Les persones expertes consultades alerten que aquestes narratives de les xarxes socials sobre l’exigència de les cures tenen conseqüències mentals: ansietat, baixa autoestima i una pressió constant per encaixar en un model de bellesa irreal. “A consulta ens trobem amb casos molt greus de dependència cap a aquests productes; les persones no volen deixar d’utilitzar-los, tot i que els resulten perjudicials”, explica Tribó de l’Hospital del Mar.

Andrea Arroyo, psicòloga membre del Grup de Treball TCA i Tractament Psicològic de l’Obesitat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, defineix la “cosmeticorèxia” com l’obsessió per l’ús de productes i tendències de cosmètica amb l’objectiu principal de modificar l’aspecte físic. “Es tracta d’una obsessió que persegueix una perfecció utòpica i inassolible”, afirma Arroyo, i que acaba generant “insatisfacció i frustració constants”.

Aquesta realitat està confirmada per estudis acadèmics: una investigació publicada a la revista Springer Nature indica que l’exposició constant a cossos “perfectes” i ideals inassolibles a les xarxes socials incrementa la preocupació per la pròpia imatge i eleva els nivells d’ansietat. Amb el temps, pot derivar en una dependència de les plataformes i, en alguns casos, en trastorns dismòrfics corporals (TDC), com els trastorns alimentaris.

Segons Arroyo, aquí rau la clau del gran negoci de la cosmètica que circula a les xarxes, així com del sector dels retocs estètics: “es tracta d’un model basat en la insatisfacció estètica que generen uns cànons molt difícils d’assolir i que s’allunyen radicalment de la diversitat corporal”. Aquesta pressió, afirma, impacta especialment les joves, que encara estan construint la seva identitat en un període de grans canvis físics i emocionals. Gran part de l’exigència prové del seu propi judici: “són molt sensibles a com creuen que han de ser i a com les perceben els altres, alhora que desenvolupen un autoconeixement sobre qui són i com es volen mostrar al món”, afegeix la psicòloga.

Tribó recorda la importància de filtrar la informació: “Hem de combatre la informació incorrecta i seguir referents científics per promoure hàbits i continguts rigorosos des de la infància i l’adolescència”.