L’evidència recopilada per la Casa Blanca no demostra cap relació causal entre el paracetamol durant l’embaràs i l’autisme

El president dels Estats Units, Donald Trump, va demanar dilluns a les dones embarassades estatunidenques que no prenguin paracetamol. “Prendre Tylenol [la marca amb la qual es comercialitza als Estats Units aquest principi actiu] no és bo”, va afirmar en una compareixença de premsa conjunta amb Robert F. Kennedy Jr., secretari de salut, durant la qual va vincular repetidament la ingesta del fàrmac en els mesos de gestació amb l’autisme en infants. “No hi ha cap desavantatge en no prendre’l”, va assegurar.

L’anunci va comportar la reacció de desenes d’entitats científiques que contradiuen les asseveracions de Trump i defensen que el paracetamol, quan es pren seguint els consells mèdics, és segur durant l’embaràs. El Col·legi Americà d’Obstetres i Ginecòlegs, la Societat de Medicina Materno-Fetal, l’Associació Americana de Psiquiatria, l’Agència Reguladora de Medicines i Productes Sanitaris del Regne Unit, l’Administració de Béns Terapèutics d’Austràlia o l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris en són exemples.

La Casa Blanca va respondre a aquests comunicats amb un de propi al seu web on recopila proves científiques que, suposadament, demostren que “l’evidència suggereix que l’ús d’acetaminofèn [paracetamol] en dones embarassades, especialment en etapes avançades de l’embaràs, pot causar efectes neurològics a llarg termini en els seus fills”. El text cita cinc articles científics, algun d’ells, en més d’una ocasió. Cap estableix una relació causal. T’ho expliquem!

Dos estudis observacionals i una revisió

La Casa Blanca no ha presentat cap estudi nou, sinó que es basa en investigacions ja publicades. El gruix de l’evidència que presenta són, de fet, els resultats de dos estudis (un del 2019 i un altre del 2020) i una revisió (publicada aquest agost). En tots els casos, els autors troben una associació entre la ingesta de paracetamol durant l’embaràs i un major risc de diagnosi d’autisme en els infants, però no poden establir una relació causal. És a dir, segons aquests estudis, qui consumeix el fàrmac té més probabilitats de tenir un fill diagnosticat amb el trastorn, però les investigacions no poden determinar si una cosa causa l’altra, o si hi ha un altre factor determinant que no tinguin en compte.

Això succeix perquè ambdues investigacions, així com les que inclou la revisió, són observacionals. Els autors segueixen un grup de població i n’estudien les característiques i l’evolució. Aquest disseny, però, dificulta extreure relacions de causalitat, perquè factors que no s’han tingut en compte podrien jugar un paper important. Ho hem explicat diverses vegades (aquí, aquí o aquí, per exemple). 

Trump va obviar aquest matís al llarg de la seva roda de premsa. Tampoc apareix al comunicat de la Casa Blanca. De la mateixa manera, les comunicacions estatunidenques obvien que també hi ha estudis que no han trobat aquestes associacions, tal com apunten a Science Media Centre (SMC) Monique Botha, professora associada de Psicologia Social i del Desenvolupament a la Universitat de Durham, i Dimitrios Siassakos, consultor honorari d’Obstetrícia en el University College London Hospital, ambdós centres del Regne Unit. En particular, citen una gran investigació sueca que va seguir 2,5 milions d’infants i no va trobar cap relació.

Un comunicat que el departament de premsa de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) ha fet arribar a Verificat assevera que “el paracetamol es considera un medicament segur durant l’embaràs” i que “les dades actuals no justifiquen suspendre l’ús de paracetamol quan és clínicament necessari”.

De fet, un altre fet obviat pel president estatunidenc és que la febre i el dolor de la mare durant l’embaràs comporten un major risc de complicacions com l’avortament, els defectes del tub neural i el naixement preterme, entre altres. Alternatives habituals com l’ibuprofèn estan contraindicades durant l’embaràs, de manera que el paracetamol és sovint l’única eina disponible per pal·liar el dolor i baixar la temperatura. En conseqüència, és fals que no hi hagi “cap desavantatge” per no prendre el fàrmac, com assegura el president dels Estats Units.

Un consens polèmic

Un altre dels documents citats per la Casa Blanca és una declaració de consens publicada a la revista Nature Reviews Endocrinology el 2021, en què els 13 autors i altres 78 signants demanaven avisar les dones a l’inici de l’embaràs que no han de prendre paracetamol “excepte si el seu ús està indicat”, pel risc d’alterar el desenvolupament fetal. També demanava que empressin la mínima dosi efectiva durant el menor temps possible.

Tanmateix, la Xarxa Europea de Serveis Informatius de Teratologia (la disciplina que estudia les anomalies congènites) criticava en un comunicat el concepte de consens, ja que la declaració expressava la visió dels signants, però no la posició de les institucions mèdiques. També apuntava que les recomanacions (consultar els facultatius i prendre la dosi mínima) són aplicables a qualsevol fàrmac. En el mateix sentit es pronunciava el Col·legi Americà d’Obstetres i Ginecòlegs, que subratllava que l’evidència publicada no permet confirmar que el paracetamol augmenti el risc d’alteracions en el desenvolupament, i diversos experts consultats pel SMC britànic.

També Andrea Baccarelli, degà de la Harvard TH Chan School of Public Health que va coordinar la publicació de la revisió d’evidència que ja hem comentat, replicava recomanacions similars en una declaració: “Les pacients que necessiten reduir la febre o el dolor durant l’embaràs han de prendre la mínima dosi efectiva d’acetaminofèn, durant el mínim temps possible, després de consultar amb el seu metge sobre el seu risc-benefici actual”.

Un mecanisme biològic que poden explicar altres factors

La darrera peça d’evidència que facilita l’Administració Trump és un article publicat el 2022 a la revista Frontiers in Pediatrics, que, segons la Casa Blanca, “proposa un mecanisme biològic que relaciona l’exposició prenatal a l’acetaminofèn amb un desenvolupament cerebral alterat”. En realitat, però, l’estudi conclou que el paracetamol “possiblement s’associa a un menor pes en néixer, una menor edat gestacional i una probabilitat menor d’un pes elevat per l’edat gestacional”, destaca que els resultats poden estar influenciats per factors que no s’han tingut en compte, i assenyala que els mecanismes al darrere són desconeguts.

En l’única menció que l’article fa a l’autisme o al desenvolupament cerebral, indica que algunes metaanàlisis han vinculat un pes baix en néixer o un naixement preterme amb l’autisme. Però destaca: “Aquests desenllaços adversos també els podrien explicar factors de risc i indicacions per l’ús d’acetaminofèn durant l’embaràs com el tabaquisme, l’obesitat, els mals de cap, el dolor, la febre i les infeccions”. És a dir, que en cap cas l’article proposa cap mecanisme biològic que pugui explicar una vinculació entre paracetamol i autisme.

Un còctel de factors

La comunitat científica no ha trobat la causa de l’autisme i, de fet, no és clar que n’hi hagi una de sola. El Departament de Salut de la Generalitat explica al seu web que “és possible que sigui el resultat d’una combinació de diversos factors, tant genètics com ambientals”, quelcom amb què coincideix el consultor d’Obstetrícia Dimitrios Siassakos en les seves declaracions a SMC.

En aquest escenari, les investigacions que han trobat una associació entre l’exposició prenatal al paracetamol i l’autisme portarien a un escenari en què el fàrmac fos un factor més a tenir en compte, explica a Newtral Silvia Alemany, primera autora d’una metaanàlisi del 2021 que també va trobar relació entre ambdós factors. Ara bé, que sigui plausible no vol dir que succeeixi. Per determinar-ho cal més recerca, apunta.