“Itàlia ha prohibit als immigrants accedir a l’habitatge públic” i altres missatges falsos per reforçar la idea de “prioritat nacional” 

Circulen missatges per xarxes socials amb prop d’un milió de visualitzacions que afirmen que Itàlia ha prohibit als immigrants accedir a un habitatge abans que als ciutadans italians, i afirmen que això ha causat que la població estrangera ha disminuït en 150.000 persones en dos anys. És FALS.

El Consell de Ministres italià ha aprovat un nou paquet de mesures per abordar l’emergència habitacional, conegut com el Piano Casa, en el qual es projecta rehabilitar 60.000 habitatges públics en els pròxims 10 anys. El decret llei, però, no estableix en cap moment una prohibició per nacionalitat, sinó que regula l’accés a aquelles persones basant-se en el seu nivell socioeconòmic i la seva edat, subjectes a condicions sobre la situació administrativa i el permís de residència en vigor.

“Itàlia prohibeix als immigrants accedir a un habitatge abans que els italians”

Aquestes narratives estan circulant especialment després que el principi de “prioritat nacional” fos inclòs en els acords d’investidura entre Vox i el PP a l’Aragó i Extremadura, un requisit que la formació de Santiago Abascal ja ha posat a Andalusia per investir a Juanma Moreno. Després de conèixer els resultats, el candidat de Vox, Manuel Gavira, va afirmar que “els andalusos (…) el que volen és prioritat nacional”.

Nou Pla d’Habitatge a Itàlia amb requisits de residència

El passat 30 d’abril, el Consell de Ministres italià va aprovar un Pla d’Habitatge destinat a incrementar l’oferta mitjançant un programa de rehabilitació d’habitatges públics i subvencionats, així com un conjunt d’intervencions per promoure l’habitatge integrat.

Un requisit per accedir-hi és tenir la ciutadania italiana o d’un altre Estat de la Unió Europea o un permís de residència que permeti l’exercici de l’activitat laboral, com estableix l’article 9 del decret llei. 

Les actuacions d’habitatge de protecció oficial, que estan orientades al lloguer o a la venda, estan adreçades a joves, estudiants universitaris, treballadors desplaçats, parelles joves i pares separats, independentment del seu origen, mentre tinguin un permís de residència vigent. També es pretén realitzar models de cohabitació solidària per a persones grans i de cohabitació intergeneracional, respectant els requisits de renda i patrimoni.

No obstant això, els ajuntaments, que són els organismes encarregats d’assignar els habitatges, tenen la facultat de reservar immobles per a aquelles persones que es trobin en situacions d’emergència de l’habitatge rellevants, com ara desastres naturals, desnonaments, evacuacions d’habitatges i persones refugiades, fins i tot si no compleixen els requisits per a l’assignació, com estableix el preàmbul del decret llei.

La població estrangera a Itàlia no ha disminuït

El mateix missatge viral sosté que mesures com la suposada exclusió de persones estrangeres de l’habitatge públic han fet que el nombre d’estrangers a Itàlia s’hagi reduït en 150.000 en només dos anys. També és FALS.

En els darrers dos anys, el nombre d’estrangers que resideixen a Itàlia ha augmentat en 357.000 persones, un 3,5% més en l’últim any, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística d’Itàlia (Istat). En la actualitat hi ha 5,6 milions de persones, que representen el 9,4% de la població, segons l’Istat 

“Això ha fet que la població estrangera disminueixi en més de 150.000 [persones] en menys de dos anys”

L’Istat també apunta que l’única possible disminució de residents estrangers es deu a l’adquisició de la ciutadania italiana, que, durant el 2025, va ser obtinguda per al voltant de 196.000 persones. Les adquisicions de ciutadania són majoritàriament de persones d’origen albanès, en primer lloc, seguides de marroquines i de romaneses.

Això no obstant, l’adquisició de ciutadania ha disminuït al país a causa de canvis en el marc normatiu el maig del 2025, quan la Llei 74/2025 va limitar el ius sanguinis (obtenció de ciutadania per filiació) als fills i néts d’italians nadius, fet que exclou els besnéts i les generacions posteriors. Amb aquesta modificació, aquests descendents ara han de complir uns requisits més estrictes, com portar 10 anys residint legalment a Itàlia, un nivell B1 d’italià i demostrar la integració laboral.

El concepte de “prioritat nacional” que és un requisit de Vox per les coalicions

Durant les darreres setmanes, arran dels acords de govern a Extremadura i l’Aragó, Vox ha popularitzat el concepte de “prioritat nacional”, que ha tornat a repetir en el marc de les eleccions andaluses. En tots dos textos es defineix abstractament com “l’assignació prioritària dels recursos públics” a aquells que poden demostrar un “arrelament real, durador i verificable amb el territori”. Anteriorment, en notes de premsa del partit, ho han han definit la prioritat nacional com “que els espanyols siguin els primers en tots els fronts de l’habitatge […] i a l’hora de rebre qualsevol mena d’ajuda” i “limitar l’accés dels immigrants il·legals a certes ajudes i prestacions públiques”.

En les eleccions d’Andalusia del 18 de maig, Vox també ha fet servir aquesta idea per posicionar-se en el debat electoral i, en el cas d’una formació de govern en coalició, ha postulat el principi de prioritat nacional com a condicionant per a l’acord, com ha comunicat el partit al seu web. Manuel Gavira, el candidat de Vox en aquestes eleccions, ha defensat a RTVE que els espanyols han de ser els primers a rebre ajudes socials i a accedir a habitatges protegits, i ha sostingut que cal modificar els criteris i els requisits actuals perquè primer es donin als espanyols.

Actualment, no hi ha normatives aplicables a les sol·licituds d’habitatge de protecció oficial (HPO) a Espanya que afavoreixin els estrangers o les persones procedents de tercers països per davant dels nascuts a l’Estat espanyol. De fet, és obligatori tenir la residència legal per optar a un HPO, igual que passa en el pla d’habitatge italià, tal com expliquem a Verificat.  A més, els migrants en situació irregular només tenen accés a la sanitat pública i a l’educació si són menors, com detallem al portal Les mentides alimenten l’odi.

El principi va néixer amb Jean-Marie Le Pen a França a finals dels anys 70, a partir d’un cartell que deia: “Un milió d’aturats significa un milió d’immigrants de més! França i els francesos primer!”, com va recollir la revista francesa La Cimade el 2012. Aquest concepte ha estat utilitzat múltiples vegades per diferents partits europeus, com el Partit de la Llibertat dels Països Baixos o Alternativa per a Alemanya. A Catalunya també es va popularitzar amb el PP i Plataforma per Catalunya i l’eslògan “Primer, els de casa” a les eleccions municipals del 2011, com va explicar Europa Press en aquell moment.