La llei no prohibeix ensenyar imatges de fetus a embarassades, sinó assetjar dones que volen avortar

Ha circulat a X una publicació viral (amb 2.000 m’agrada, i 108.000 visualitzacions) que afirma que a Espanya està prohibit ensenyar imatges realistes del fetus a una gestant, un missatge que fa referència implícita al dret a l’avortament. És ENGANYÓS.

Durant un embaràs, obtenir i veure imatges dels fetus no només és legal, sinó que també és rutinari. El delicte al qual es podria referir l’usuari és el d’assetjament a dones que busquen avortar en clíniques o centres acreditats mitjançant “actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius”, tipificat al Codi Penal, i que el mateix usuari ha criticat en el passat a X. Les imatges que comparteix, però, no són les ecografies habituals, sinó una reconstrucció en 3D d’una tomografia assistida per ordinador, un tipus de prova pràcticament inexistent en embarassades.

“Ensenyar-li aquestes imatges [vídeo de la reconstrucció en 3D de la tomografia d’un embaràs] a una dona embarassada a Espanya està prohibit”

El govern espanyol va aprovar al mes d’abril d’enguany el projecte de reforma constitucional per incloure el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs dins l’article 43, de la protecció de la salut, com va fer França el 2024. 

Arran d’aquesta proposta han proliferat la desinformació i els discursos en contra del dret a l’avortament. A Verificat vam explicar que la síndrome post-avortament no és una malaltia reconeguda per la ciència i que avortar no causa més problemes de salut mental que no fer-ho.

En aquest context, les imatges virals, publicades per dues usuàries que s’identifiquen com a professionals del diagnòstic per la imatge a TikTok amb 10 milions de visualitzacions, mostren una tomografia d’un fetus de 32 setmanes. Les imatges no són habituals perquè aquest tipus de prova, que permet veure en detall l’esquelet del fetus, és radioactiva i pot provocar malformacions. A més, un embaràs de 32 setmanes està fora del termini previst per la llei espanyola de l’avortament i només es podria interrompre en cas que un comitè clínic dictaminés que el fetus té “anomalies incompatibles amb la vida”, segons la Llei Orgànica 2/2010, del 3 de març, que regula l’avortament.

A la normativa legal espanyola no hi ha cap prohibició general d’ensenyar imatges del fetus a una dona embarassada. Una prohibició d’aquest tipus faria que un ginecòleg o obstetra no pogués ensenyar imatges, diagrames o vídeos sobre l’embaràs a les seves pacients. Segons el protocol de seguiment de l’embaràs elaborat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, es recomana realitzar tres ecografies durant l’embaràs, amb les quals és possible veure’n imatges o sentir el batec cardíac.

Tot i que la tecnologia rere les ecografies prenatals està cada vegada més desenvolupada, i permet obtenir imatges en 3D i 4D del fetus, no és habitual realitzar tomografies a embarassades, com les que mostra del vídeo viral, com explica a Verificat Alberto Rodríguez Melcón, metge i consultor del Servei d’Obstetrícia de Dexeus Dona. 

El motiu són els alts nivells de radiació que emet el procediment, com explica l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (IAEA). Es realitzen només “en determinades situacions clíniques on pugui ser necessari realitzar un TAC”, explica Rodríguez Melcón. 

No està prohibit ensenyar imatges d’un embaràs, sinó coaccionar a la gestant

Alguns grups de persones contràries a l’avortament fan servir imatges i figures realistes de fetus per dissuadir les dones que acudeixen a les clíniques on es practica l’avortament, com han documentat mitjans com RTVE,Cadena Ser i El Confidencial, fins i tot fent ecografies des de furgonetes aparcades a l’entrada o obrint locals al voltant dels centres mèdics, com ha informat El País.

La prohibició que menciona de manera descontextualitzada la publicació es refereix a forçar una dona a veure imatges d’un embrió o un embaràs o coaccionar-la de qualsevol manera perquè no avorti.

L’article 172 quàter del Codi Penal, introduït per la llei orgànica 4/2022, imposa una pena de presó d’entre tres mesos i un any, o treballs comunitaris, per a qui “assetgi a una dona” per obstaculitzar “l’exercici del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs” mitjançant “actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que menyscabin la seva llibertat”. La llei fa referència directa, en el preàmbul, als grups que fan servir “fotografies, fetus de joguina i proclames”. També penalitza l’assetjament a treballadors sanitaris. El Tribunal Constitucional va avalar la llei el maig del 2024.

La pacient té dret a no veure les proves mèdiques

D’altra banda, si bé una persona que vol avortar pot haver de sotmetre’s a proves mèdiques com l’ecografia, no té l’obligació de veure’n les imatges, i ningú no la pot obligar a fer-ho.

La llei 41/2002, d’autonomia del pacient, reconeix a l’article 4 el dret d’accedir a tota la informació, així com el dret de no ser informat si així es vol. L’objectiu de l’ecografia en el context de l’avortament és clínic (com explica el protocol del Departament de Salut) i no pot ser utilitzada com a eina dissuasiva. 

“L’ecografia es mostra si la dona expressa que la vol veure, si no, no es mostra ni se sent el batec“, explica a Verificat el departament de premsa de la unitat d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de l’Atenció Primària Metropolitana Nord, de l’Institut Català de la Salut. 

Intents previs per forçar les dones a veure ecografies o sentir el batec fetal

Quan el 2010 es va legalitzar l’avortament l‘article 14 de la llei establia un període obligatori de tres dies de reflexió entre la primera i la segona visita, i l’article 17, que la gestant rebés un sobre amb informació sobre els ajuts per embarassades i nadons (no incloïa una imatge de l’ecografia). Els dos requisits van ser eliminats amb la reforma de la llei 1/2023, que també va permetre que les joves de setze i disset anys avortessin sense permís dels tutors legals.

El 2013, UPN va proposar una modificació a la llei 2/2010 per fer obligatori mostrar a les gestants una ecografia de l’embrió abans de la decisió final. La proposició va ser retirada.

L’Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha avisat que “en cap cas i de cap manera” es pot obligar ningú a una prova diagnòstica que no vulgui, com va informar Infosalus.

Propostes per implementar zones segures al voltant de les clíniques 

Un informe de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI) del 2018, abans que s’aprovés la norma, amb un grup de 300 dones que havien avortat, va observar que el 89% havia experimentat alguna forma d’assetjament i el 67% s’havien sentit amenaçades per grups antiavortistes a les portes dels centres. D’aquestes, el 20% havia rebut papers amb informació contra el procediment, al 12% li havien obstruït el pas, i al 40% l’havien assetjat de diverses maneres, inclòs verbalment.

Diversos mitjans han denunciat que les manifestacions continuen després de la prohibició de l’assetjament, com RTVE, Diari Ara i El Salto.

El Defensor del Poble va recomanar el 2020 establir zones de seguretat a l’entrada dels centres, perquè l’exercici de la llibertat d’opinió, d’expressió, de reunió i de religió “s’exerceixin quotidianament, però no poden fer-ho recorrent a la violència, la intimidació o la coacció contra altres persones”. El Ministeri d’Igualtat estudia implementar-les, segons va informar Europa Press.

A Catalunya, el Departament d’Interior va aprovar el 2024 una resolució per prohibir als grups antiavortistes manifestar-se a les portes dels centres mèdics, com va publicar Diari Ara.

La recomanació general número 35 del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de les Nacions Unides estableix que “l’abús i el maltractament de les dones i les nenes que busquen informació sobre salut, béns i serveis sexuals i reproductius són formes de violència per raó de gènere”.