L’habitatge protegit no s’atorga segons la nacionalitat, com diuen falsament desenes d’usuaris a xarxes

Desenes de comptes a xarxes socials han fet circular un tall d’una notícia del “Telenotícies” de 3Cat del 28 de març, sobre l’adjudicació de pisos d’una promoció d’habitatge públic de lloguer al barri barcelonès de la Barceloneta, amb què suggereixen que l’administració facilita l’adquisició d’habitatge protegit a les persones estrangeres o, inclús, “musulmanes”. El fragment del vídeo correspon a l’entrevista a una de les famílies llogateres del nou habitatge protegit, una parella amb dues criatures, i identifica l’home com a Abdul Jalil, mentre que de la dona, que porta un hijab, no s’especifica el nom (minut 00:29). El vídeo també l’ha republicat el portaveu de Vox a Catalunya, Joan Garriga, al seu compte a X, citant “un nou cas d’adjudicació d’habitatge públic on el beneficiari no té nom espanyol”.

La peça de 3Cat no explicita en cap cas ni la nacionalitat ni la creença religiosa dels llogaters. En qualsevol cas, les promocions d’habitatge públic no inclouen la nacionalitat ni la religió com a requisits necessaris ni afavoridors per accedir a un habitatge públic. Els migrants que vulguin accedir a un habitatge públic han de demostrar la residència legal a Espanya i participar en igualtat de condicions amb la resta de ciutadans.  A més, la promoció específica de la Barceloneta contempla habitatges reservats per a joves, famílies monoparentals i veïns del barri, però no per a persones amb nacionalitat estrangera. T’HO EXPLIQUEM!

«Un nou cas d’adjudicació d’habitatge públic on el beneficiari no té nom espanyol»

Els adjudicataris amb NIE són una minoria

Entre 2024 i 2025 (fins al setembre), del total dels adjudicataris d’habitatges de protecció oficial a Catalunya, el 85% eren persones amb NIF (que, en general, coincideix amb el DNI), mentre que un altre 14% eren persones amb NIE, el document identificatiu de les persones estrangeres que estan en situació regular. Són dades de l’Agència d’Habitatge de Catalunya a Verificat després d’una sol·licitud d’informació pública.

No hi ha estadístiques sobre adjudicacions d’habitatges públics segons la nacionalitat o la religió dels adjudicataris.

Cap rastre de requisits de nacionalitat a la normativa

A les normatives aplicables a les sol·licituds d’habitatges amb protecció oficial, no hi ha cap clàusula que afavoreixi els estrangers, ni les persones nascudes a tercers països, abans que les nascudes a l’Estat espanyol. Els requisits que faciliten determinats perfils estan indicats en la convocatòria de cada promoció d’habitatges.

La llei orgànica estatal d’estrangeria fixa que, per tenir dret a accedir al sistema públic d’ajudes a l’habitatge, els estrangers han de tenir residència legal a Espanya (article 13). En situació irregular, els estrangers estan exclosos d’aquest dret, com explica la Fundació Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada (FOESSA), impulsat per Càritas. La llei deixa en mans de les administracions competents la resta dels termes.

A Catalunya, els requisits imprescindibles per poder ser inclòs dins el registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció oficial (article 7 del decret 106/2009) són: 

• Ser major d’edat o emancipat.
• Tenir necessitat d’habitatge.
• Residir en un municipi de Catalunya, acreditat per l’empadronament.
• Complir el mínim d’ingressos màxims i mínims.
• No trobar-se en circumstàncies d’exclusió.
• No trobar-se incapacitat per signar nous contractes.

Les adjudicacions es fan seguint “l’ordre de la llista i en la forma que es determini en la convocatòria” (article 37 del decret català).

Pel que fa a la ciutat de Barcelona, la Llei d’Habitatge de Catalunya (disposició addicional vint-i-dosena) atorga al municipi un règim especial pel seu registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial, que es desenvolupa en un reglament del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.

La norma de Barcelona transposa a l’article 7 els mateixos requisits que el decret català. A més, per a les persones estrangeres, detalla que, en cas de no tenir nacionalitat espanyola o d’algun país de la Unió Europea, han d’estar en possessió del permís de residència i mantenir-lo vigent durant tota la durada de la inscripció al registre i del procés d’adjudicació de l’habitatge. Aquest permís ha de ser de caràcter permanent si és per un habitatge en propietat.

Reserves per a joves, famílies monoparentals i veïns del barri

Les bases específiques de la promoció d’habitatge públic de la Barceloneta, situada als números 44 i 45 del passeig Joan de Borbó, especifiquen tres tipologies de perfils als quals reservar una part de l’oferta: joves de menys de 35 anys, famílies monoparentals i veïns del barri de la Barceloneta. No hi ha cap habitatge de la promoció reservat en concret per a persones amb nacionalitat estrangera. Les reserves estan detallades al punt cinquè de les bases.

Els processos d’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial a Barcelona són públics, i tots els seus documents es publiquen sistemàticament a la pàgina de convocatòries en curs del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, com el resum de la promoció, la resolució d’inici del procediment i la resolució d’adjudicació dels habitatges.

Missatges repetitius per atacar els migrants

Les publicacions contra els migrants s’emmarquen dins les narratives àmplies que es repeteixen afirmant, falsament, que les persones estrangeres reben més ajudes socials pel fet de ser-ho.

En altres ocasions, hem trobat publicacions que afirmen erròniament que existeix una discriminació positiva cap als migrants a l’hora d’atorgar la renda garantida d’ingressos o també en l’adjudicació d’habitatge públic.

Com expliquem al nostre portal Les mentides alimenten l’odi, un estudi de l’OCDE afirma que, entre 2006 i 2018, i en tots els països analitzats, els migrants contribueixen més en impostos i cotitzacions del que els governs gasten en la seva protecció social, educació i sanitat.