Hisenda no controlarà directament tots els bízums de particulars, només els d’empreses i autònoms

Diversos vídeos a xarxes socials i notícies en portals informatius han advertit que l’Agència Tributària començarà a controlar totes les transferències bancàries que s’efectuïn amb el servei del Bizum, però aquesta afirmació és ENGANYOSA.

A partir de l’1 de gener del 2026, els bancs hauran d’informar Hisenda obligatòriament de totes les transferències que cobrin empreses i autònoms amb el servei del Bizum, com una mesura per reduir l’elusió fiscal. El canvi no afecta els pagaments habituals que les persones físiques fan en accions quotidianes, com fer comptes compartits entre amics i familiars.

“Hisenda controlarà tots els bízums que fas i que reps”

Dirigit només a empreses i autònoms

El reial decret 253/2025, aprovat el passat mes d’abril, inclou la modificació de l’article 38 bis del reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció (REGAT), recollit al reial decret 1065/2007. Amb aquest canvi, s’estableix que les entitats bancàries hauran de presentar una declaració informada cada mes “de les operacions realitzades pels empresaris o els professionals adherits al sistema de gestió de cobraments des de qualsevol mena de targetes, així com associats a números de telèfon mòbil”, des del primer euro, sense cap llindar mínim exempt. El text descriu els bízums com a sistemes de gestió de cobraments “associats a números de telèfon mòbil”.

Abans de la modificació, la llei no citava expressament aquestes gestions de cobraments associats a números de telèfon mòbil, com és el cas de Bizum, i fixava l’obligació d’informar dels cobraments només a partir dels 3.000 euros d’ingrés. Ara, s’introdueixen explícitament els bízums i s’elimina el mínim de cobraments a partir del qual els bancs han d’informar d’aquest tipus de transferències.

Què passa amb les persones físiques?

Amb el canvi normatiu, el legislador ha augmentat el control dels cobraments d’empreses i autònoms com una manera específica de supervisar l’activitat econòmica que fan aquests actors, però les persones físiques queden fora d’aquest focus. És a dir, que Hisenda no controlarà les transaccions entre particulars fetes a través d’aplicacions com bízum.

Alguns mitjans de comunicació i la mateixa pàgina web de Bizum fa anys que citen el llindar de 10.000 euros anuals de cobraments en Bizum a partir del qual els particulars, suposadament, han de ser conscients que Hisenda pot requerir informació addicional sobre l’origen d’aquests diners. Alguns portals inclús avisen que, si rebem més diners al llarg de l’any amb aquestes aplicacions, caldrà notificar-ho a la declaració de la renda. No obstant això, Verificat no ha trobat cap menció expressa d’aquesta xifra. Fent una cerca al recull “La Llei General Tributària i els seus reglaments”, tampoc apareix cap menció sobre el llindar dels 10.000 euros.

Una normativa que hem trobat que conté una referència explícita d’un llindar de 10.000 euros és l’obligació de declarar la sortida o entrada al territori estatal de diners en efectiu quan se superin els 10.000 euros, o el seu equivalent en moneda estrangera, segons la llei 10/2010 (article 34). Dins el territori espanyol, s’han de declarar els moviments de diners en efectiu que superin els 100.000 euros. També hi ha una limitació per fer pagaments en efectiu que superin els 1.000 euros si alguna de les parts intervinents és empresari o professional, segons fixa la llei 7/2012 (article 7), un llindar que puja als 10.000 euros pels pagadors que siguin persones físiques sense domicili fiscal a Espanya i no actuïn com a empresari o professional.

Bruno Amat, advocat especialista en dret fiscal col·legiat de l’ICAB, explica a Verificat que els bancs espanyols fan servir la xifra de 10.000 euros com un llindar de “risc” per informes interns i per l’obligació de comunicar determinades operacions sospitoses de blanqueig de capitals. No obstant això, afegeix l’expert, sovint es confon aquest número amb l’obligació de l’usuari d’incloure els bízums a la declaració de la renda, quan són dues coses separades.

Una recomanació general que valida Amat és consultar si els ingressos que rebem amb el Bizum estan subjectes a impostos, com ho faríem amb qualsevol altra transferència. Per una botiga convencional, per exemple, els ingressos per Bizum s’haurien de declarar des del primer euro perquè provenen d’una activitat econòmica.

Per contra, encara que una persona física rebi grans quantitats de diners amb bízums, si aquests ingressos no estan subjectes a cap impost, Hisenda no pot demanar pagar gravàmens extra. Sí que pot sol·licitar informació per saber d’on provenen els diners, però l’usuari no haurà de patir si tots els seus comptes estan en regla i s’ha assegurat que no estan afectats per impostos.

Augmenta el coneixement d’Hisenda

Ara bé, Benjamí Anglès, expert en dret financer i tributari, explica en una entrevista per un article de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que algunes transaccions de Bizum eren vistes fins ara com a exclusivament privades i que ara passaran a ser de coneixement de l’administració. Amb això, segons afegeix Anglès, quan s’efectuï un pagament a un empresari o autònom amb un sistema mòbil a canvi d’una activitat o servei, totes dues parts “hauran de ser conscients” que aquesta operació pot ser coneguda per l’Agència Tributària.

D’entrada, les comprovacions i inspeccions que puguin derivar d’aquesta informació recauen sobre les empreses i autònoms que reben els pagaments. Tanmateix, Anglès diu que la tecnologia permet identificar l’origen dels pagaments i, per tant, no és descartable que es puguin enviar requisits d’informació als pagadors per identificar i confirmar el motiu de les operacions.

Creix el Bizum al comerç

Encara que el terme “bízum” s’ha popularitzat com a forma de pagament més ràpida que les transferències tradicionals, Bizum és el nom de l’empresa espanyola que dona aquest servei de pagaments des dels mòbils a Espanya. Molts bancs que operen a l’Estat tenen integrat el servei.

Un indicador de com creix l’ús del Bizum com a gestió de pagaments professionals és el comerç electrònic. El servei va duplicar durant el 2024 les transferències en el comerç electrònic respecte a l’exercici anterior, tant en nombre d’operacions com en valor d’aquestes, segons informa Bizum en un comunicat.

En concret, el servei va assolir 58 milions de compres per un valor associat de 3.107 milions d’euros. El nombre de comerços que ofereixen Bizum com a mitjà de pagament va créixer un 56% l’any passat, fins als 82.000 comerços subscrits.