GO.fun: pagar per entrevistar familiars de criminals o llançar-se cervesa als genitals

Durant anys, la sèrie britànica Black Mirror ha imaginat futurs en què la tecnologia amplifica les debilitats humanes i porta a l’extrem les conseqüències de la recerca de fama, poder o diners. En un dels episodis més comentats de l’última temporada, els participants competeixen en reptes cada vegada més extrems, com beure’s la seva pròpia orina o fins i tot arrencar-se les dents, davant d’una audiència que els observa. El que fins fa poc semblava una distopia televisiva comença a trobar paral·lelismes amb la realitat. 

Aquest any, Catalunya ha registrat la primera mort relacionada amb un repte viral. Paral·lelament, una nova plataforma ha començat a posar un preu a aquests desafiaments. Es tracta de GO.fun, una funció de Pump.fun, coneguda per permetre crear i comercialitzar memecoins, criptomonedes inspirades en mems i fenòmens virals d’internet, que permet als usuaris finançar qualsevol proposta amb criptomonedes. Tot i que oferir recompenses econòmiques per completar reptes no és cap novetat, GO.fun trasllada aquest model a una plataforma oberta on qualsevol usuari pot publicar un repte, finançar-lo amb criptomonedes i premiar qui demostri que l’ha completat. 

Introducing pump fun GO: Pay ANYONE to do ANYTHING

Create & complete bounties for ANY task and leverage the power of humans & money across the globe

The world is at your fingertips. It’s time to GO 👇 pic.twitter.com/TvmIeAoTOB

— Pump.fun (@Pumpfun) June 4, 2026

La plataforma, estrenada el passat 4 de juny, ja ha donat lloc a les primeres reaccions que han obert el debat sobre els límits de la monetització de l’atenció. La governadora de l’estat de Nova York, Kathy Hochul, ha criticat públicament GO.fun i ha reclamat restriccions davant del que ha qualificat de «model distòpic».

Offering a bounty on the first bill introduced to ban this dystopian nightmare. https://t.co/MGpngrzfMF

— Governor Kathy Hochul (@GovKathyHochul) June 5, 2026

Del contingut viral a la humiliació remunerada

Les primeres setmanes de funcionament de GO.fun han estat marcades per la proliferació de reptes remunerats de tota mena. No tots són humiliants o extrems, però entre les propostes hi ha un repte remunerat amb 130 dòlars que consisteix a llançar-se cervesa als genitals; publicacions amb contingut misogin que prometen fins a 1.000 dòlars per trobar parella; una convocatòria per organitzar una marxa de joves que ni estudien ni treballen pels carrers de Nova York, amb una recompensa de gairebé 12.000 dòlars; una recompensa de 27.000 dòlars per entrevistar familiars i policies relacionats amb el mediàtic cas de Henry Nowak; així com reptes que ofereixen diners a qui es gravi deixant la feina, sense que en tots els casos se n’especifiqui la quantitat. També han circulat captures de pantalla i denúncies a les xarxes socials sobre reptes relacionats amb el suïcidi, fet que ha incrementat el debat i la preocupació al voltant de la plataforma. En el moment que s’escriu aquest article, la plataforma assegura haver repartir 778.000 dolàrs.

the guy opened the craziest bounty ever on @Pumpfun

prize: $690,000

task: kill yourself

are we going to far??? https://t.co/5EGWJY6LxT pic.twitter.com/A0yL8f8fg7

— Weefo (@vveefo) June 5, 2026

A diferència dels reptes més populars que circulen per les xarxes socials com Instagram o TikTok on es busca la viralitat, aquí no només hi ha una recompensa social; el benefici també és econòmic.

Què passa quan es monetitza el comportament? 

La idea que els incentius econòmics transformen la manera com actuem és un dels pilars que s’estudia des de l’economia del comportament. Ara bé, les investigacions mostren que els seus efectes no sempre són els mateixos. Tal com recull una revisió publicada al Journal of Economic Perspectives, els incentius monetaris poden afavorir determinats comportaments, però també generar l’efecte contrari i reduir la predisposició a dur-los a terme. Entre els exemples més estudiats hi ha la donació de sang: diverses investigacions han constatat que oferir una recompensa econòmica pot disminuir el nombre de donants perquè altera la percepció moral i altruista de l’acció. 

Juan de Rus, professor associat de Comportament del Consumidor de la Universidad Carlos III de Madrid, considera que GO.fun representa un laboratori especialment interessant per observar com els incentius financers, en aquest cas volàtils, poden modelar conductes humanes vinculades a l’atenció, la humiliació i l’èxit viral. «Hi ha un ampli consens acadèmic que els incentius econòmics modifiquen el comportament; el que encara no sabem és exactament en un context com el de GO.fun», explica a Verificat.

Segons De Rus, quan els reptes no estan remunerats, moltes persones hi participen buscant reconeixement social, popularitat o acceptació dins d’una comunitat. Amb la introducció d’una recompensa econòmica, però la dinàmica pot canviar. «La conversa deixa de girar entorn del prestigi o de la viralitat i passa a centrar-se en si la recompensa és prou alta o no», assenyala. D’aquesta manera, l’expert apunta que la monetització podria no tant expulsar els participants habituals com atraure un perfil diferent d’usuaris, més motivats pel benefici econòmic que no pas pel reconeixement social. Tot i que encara no hi ha prou evidència per confirmar aquest efecte en plataformes com GO.fun, De Rus reconeix que aquesta és una de les hipòtesis que aquests tipus de plataformes obliga a investigar, ja que la monetització pot acabar reforçant biaixos de classe en la participació. 

La gamificació i la immediatesa econòmica com a incentiu

GO.fun incorpora mecàniques pròpies de la gamificació, com ara reptes, recompenses i competició, combinades amb un element addicional: la volatilitat de les criptomonedes. Segons Juan de Rus, aquesta combinació reforça el que l’economia del comportament coneix com a biaix del present, és a dir, la tendència a prioritzar beneficis immediats. «L’ésser humà tendeix a preferir recompenses ràpides, i el món de les criptomonedes alimenta aquesta immediatesa», explica. L’expert compara aquesta dinàmica amb la de les apostes, on la incertesa també actua com un incentiu i component addictiu per participar.

Ara bé, De Rus insisteix que la gamificació no és negativa en si mateixa. «L’economia del comportament és com un martell: pots utilitzar-la per construir o per fer mal», resumeix. Les mateixes tècniques que serveixen per fomentar hàbits saludables o l’aprenentatge, com el cas d’aplicacions com el Duolingo, també poden utilitzar-se per incentivar conductes cada vegada més extremes si és això el que el sistema recompensa.