Les paparres, en augment a Catalunya: com protegir-te i què fer si et piquen

En els últims anys, és habitual trobar continguts virals que alerten que hi ha “més paparres que mai”, apuntant a diverses teories, i que poden transmetre malalties molt greus. Entre la informació real es barreja soroll, fonts inexpertes i mites i remeis populars que poden ser contraproduents. És cert, això sí, que la presència d’aquests animals va en augment. T’expliquem quines són les millors maneres d’evitar que et piquin, i què s’ha de fer en cas de picada.

Les paparres són artròpodes que actuen com a paràsits en un gran nombre d’animals silvestres i domèstics, i també poden picar els humans. S’alimenten de la sang allà on piquen i el més freqüent és que la picada no provoqui cap dany, o simplement una lesió petita a la pell. Tanmateix, algunes poden estar infectades amb organismes patògens i transmetre’ls mentre s’alimenten. 

Han augmentat les paparres?

«La situació de les paparres a Espanya, com que cada vegada tenim més dades, sí que podem afirmar que va en augment», apunta Félix Valcárcel, coordinador del grup de Parasitologia animal i reproducció a l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA-CSIC).

El 2023, Valcárcel va ser un dels coordinadors del projecte GARES per vigilar les espècies de paparres que poden actuar com a vectors de malalties a Espanya. De les més de 1.000 espècies de paparres descrites arreu del món, experts i voluntaris del projecte van recollir mostres de  prop d’una vintena que són les més freqüents a Espanya. I d’aquestes, n’hi ha algunes que poden transmetre virus, bacteris i paràsits als humans i causar malalties.

És el cas de l’espècie Ixodes ricinus que es troba en zones humides del nord i centre d’Espanya i pot transmetre la malaltia de Lyme, una infecció bacteriana d’inici cutani que, sense tractament, pot derivar en complicacions articulars, neurològiques i cardíaques. A Espanya, entre el 2005 i el 2019, es van hospitalitzar 1.865 persones per aquesta malaltia, la qual cosa suposa una taxa d’hospitalització de 0,28 per 100.000 habitants en aquest període.

Principals paparres de la península Ibèrica. Font: Projecte GARES

També hi són presents dues espècies del gènere Hyalomma (lusitanicum i marginatum), involucrades en la febre hemorràgica de Crimea-Congo, una malaltia vírica greu, endèmica a l’Àfrica, els Balcans, l’Orient Mitjà i Àsia, que provoca febre alta i hemorràgies i pot arribar a ser mortal. Almenys 8 casos s’han detectat a Espanya entre el 2016 i el 2021, segons un article publicat a la revista Emerging Infectious Disease. 

Segons els nous mapes del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) l’ECDC, a Catalunya les espècies de paparres més presents són:

• Dermacentor reticulatus, a les províncies de Lleida i Tarragona, que està relacionada amb la transmissió de la rickettsiosi.
• Hyalomma lusitanicum, a la província de Barcelona, que està relacionada amb la febre hemorràgica de Crimea-Congo.
• Rhipicephalus sanguineus, comunment coneguda com la paparra marró de gos, present a tot Catalunya i també relacionada amb la transmissió d’infeccions a humans.

Les paparres són abundants en boscos i zones rurals, com per exemple camps, granges o estables, i en parcs i jardins urbans, segons explica el Servei Català de la Salut. Solen trobar-se a terra o a l’herba, a l’alçada ideal per aferrar-se a un animal.

Alerta amb els remeis casolans contra les paparres 

Davant d’aquest augment de paparres, a les xarxes han ressorgit remeis casolans que asseguren eliminar-les de la pell. Per exemple, abocar-hi oli, vaselina o cremar l’animal.  “Això de l’oli, de cremar-les o el petroli no té cap sentit”, explica Valcárcel, que assenyala que inclús podria ser perjudicial. 

“Si estàs tranquil i de sobte et tiren alguna cosa a sobre, o et toquen o t’apreten, fas un bot. En aquest bot, la paparra podria vomitar i transmetre’t el que no t’estava transmetent en aquell moment”.

Com evitar que et piqui una paparra (i què fer per extreure-la)

“La millor manera de prevenir les malalties transmissibles per paparres és evitar-ne la picada”, assenyalen des del web de Canal Salut.

“Hem de ser conscients que si anem a algun lloc on hi ha paparres, ens hem de preparar”, remarca Valcárcel. “Igual que ens preparem per anar a la platja i abans d’anar ens posem el protector solar, i quan tornem a casa ens posem crema hidratant, amb les paparres passa el mateix”, i aconsella, en línia amb les recomanacions del Ministeri de Sanitat i el Departament de Salut, protegir-nos amb calçat tancat, pantalons llargs per dins dels mitjons, samarreta de màniga llarga per dins dels pantalons, gorra, i un repel·lent autoritzat.

Un cop al camp, l’expert recomana conèixer bé quines espècies hi ha a la zona, amb plataformes com l’aplicació del govern espanyol Garrapata Alert, i evitar fregar amb la vegetació i estar-s’hi molta estona parat. 

Si a casa, quan ens revisem tot el cos, hi trobem una paparra, Valcárcel recomana treure-la al moment i no esperar que passi el cap de setmana o uns dies per anar al metge: “Amb unes pinces tan fines com sigui possible, agafa la paparra arran de pell, i estira perpendicularment i guarda-la.”. Després, cal netejar bé la ferida amb aigua i sabó durant uns minuts, i aplicar-hi un antisèptic, com ioda o clorhexidina. 

Si en el decurs d’un mes després de la picada apareix febre, erupció a la pell o algun altre malestar, cal adreçar-se al centre de salut més proper, i portar la paparra si la conservem, per poder analitzar-la.

Desinformació i conspiracions sobre les paparres

L’augment de la presència de paparres i els casos de picades en humans no ve donat per “una causa única, sinó per un conjunt de tot”, remarca Valcárcel. No és només l’augment global de les temperatures i el canvi climàtic el que facilita que les poblacions de paparres s’expandeixin en noves regions, sinó també el contacte de les ciutats amb el camp i la desaparició de moltes explotacions agrícoles o ramaderes que fan que les faunes silvestres proliferin. 

Hi influeix també l’acostament de les persones de la ciutat al camp amb “activitats com el turisme, passejades o senderisme en què no sempre es tenen les mesures adequades”, remarca l’investigador.

Tot i les explicacions donades per experts i per evidència científica, en els darrers mesos han aparegut narratives a les xarxes socials que busquen altres causes en conspiracions sense fonaments. Per exemple, des de Verificat hem desmentit que paparres que naturalment poden provocar al·lèrgia a la carn vermella hagin estat modificades genèticament com a part d’una conspiració d’unes elits per convertir la gent al vegetarianisme.