Tenen Catalunya i Madrid dades epidemiològiques similars?

Els candidats del PP i Ciutadans asseguren que la capital espanyola, amb mesures menys severes, ha aconseguit dades epidemiològiques similars. Es pot comparar la situació?


Imatge de l'Hospital Clínic de Barcelona

Un dels temes més recurrents de la campanya de les eleccions catalanes del 14 de febrer està sent la comparació de dades epidemiològiques entre Catalunya i altres comunitats autònomes. El candidat del PP, Alejandro Fernández, en va fer referència el diumenge 31 de gener, durant el debat electoral a TVE, quan va afirmar que el govern madrileny ha afavorit la reactivació de l’economia a diferència de l’estratègia de la Generalitat, tot i que ambdues regions tenen dades "molt similars". 

En la mateixa línea es va pronunciar el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, el dimarts 2 de febrer durant un acte de campanya a Girona, on va assegurar que el virus es transmet “exactament igual” a Catalunya que a d’altres comunitats autònomes que han pres mesures menys restrictives. 

“A la Comunitat de Madrid, amb dades sanitàries molt similars (a les de Catalunya), s’ha permès obrir l’economia”

Alejandro Fernández, PP

“Som els més restrictius, els que més estem perjudicant aquests sectors del comerç i la restauració, davant d’altres (comunitats) que no perjudiquen tant aquests sectors i on la transmissibilitat del virus és exactament igual”

Carlos Carrizosa, Ciutadans

Aquestes declaracions no són verificables perquè cada comunitat autònoma utilitza unitats de mesura i estratègies de testeig desiguals. A més, l’evolució del coronavirus a cada territori és dispar per les característiques de la població i les mesures de prevenció adoptades. En els últims mesos s’han ajuntat dos factors que han fet empitjorar les dades, tot i les restriccions a la mobilitat. D’una banda, el pont de la Constitució, el Nadal, Cap d’Any i Reis van fomentar els contactes socials, donant peu a contagis massius. D’una altra, l’arribada de la soca britànica, un 70% més contagiosa que el versió original del virus, també està tenint un impacte en la multiplicació dels casos. 

Tot i les diferències de criteris de seguiment de cada comunitat, la física i membre del grup d’investigació BIOCOMSC de la UPC Clara Prats explica a Verificat que observar una sèrie de dades epidèmiques coincidint amb l’anunci de noves restriccions pot donar una idea de l’impacte del virus a cada comunitat autònoma.

D’acord amb l’experta, el número de nous casos no és un criteri fiable perquè cada comunitat aplica una metodologia diferent per realitzar proves de detecció. "Equiparar aquestes xifres no dóna un resultat concloent", afirma. "En la mesura del possible, Catalunya realitza proves a contactes de positius, el que permet detectar positius assimptomàtics, mentre que la Comunitat de Madrid fa temps que ha deixat de fer testos a contactes de positius. Això deixa fora a molta gent", assenyala. De fet el govern madrileny va suspendre aquest protocol un parell de mesos, temps suficient per a que les dades de contagi no reflecteixin un número de positius més acotat en aquest període.

Segons l’informe del Ministeri de Sanitat de l’1 de febrer, des de l’inici de la pandèmia han mort a Catalunya 9.423 persones, és a dir 1.256 per cada milió d’habitants, mentre que a Madrid s’han registrat en el mateix període 12.610 defuncions, 1.910 per cada milió d’habitants. La proporció, però, ha variat molt entre la primera, la segona i la tercera onada de la pandèmia.

Com que el candidat del PP parla de l’impacte de la gestió autonòmica de la pandèmia, cal mirar les dades a partir de l’inici de l’anomenada nova normalitat amb el final del primer estat d’alarma el 22 de juny de l’any passat. A partir d’aquell moment, les comunitats autònomes van assumir el control de la pandèmia i van adoptar mesures pròpies per combatre l’expansió del virus. 

El 30 de setembre i el 14 d’octubre, Madrid i Catalunya van emprendre camins diferents en la lluita contra el coronavirus davant l’evolució de les seves corbes epidèmiques i que coincideixen en el temps amb l’inici de la segona onada.

La tardor

Madrid, 30 de setembre de 2020: La incidència acumulada a 14 dies és de 735,5 casos per 100.000 habitants; l’ocupació de llits UCI és del 41,7% i la comunitat suma 747 morts en quatre setmanes.

  • El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, a instàncies de l’aleshores ministre de Sanitat Salvador Illa, ordena el confinament perimetral de Madrid i altres nou municipis de la comunitat.
  • L’aforament màxim a establiments, locals comercials i serveis oberts al públic es redueix al 50% i s’estableix l’hora de tancament a les 22 h.
  • Les reunions, tant en l’àmbit privat com públic, es limita a un màxim de 6 persones, excepte si són convivents.

Catalunya, 14 d’octubre de 2020. La incidència acumulada a 14 dies és de 263,4 casos per 100.000 habitants; l’ocupació de llits UCI toca el 20,4% i la comunitat suma 110 defuncions en un mes.

  • El govern de la Generalitat decreta el tancament de bars i restaurants per un període inicial de 15 dies.
  • L’aforament a establiments culturals es redueix al 50% i la seva hora de tancament no pot superar les 23 h.
  • Els comerços també limiten l’aforament al 30%, les botigues amb més de 400 m2 han de tenir un sistema de control de l’aforament en temps real per seguir operant i els comerços que requereixen contacte físic queden tancats, excepte les perruqueries.
  • Les competicions esportives (excepte estatals, internacionals i professionals) se suspenen.

2021: què passa a partir de l’1 de gener

Catalunya, l’1 de febrer els llits UCI estan ocupats al 51,2% i la incidència acumulada a 14 dies és de 548,6 per cada 100.000 habitants, d’acord amb les dades del Ministeri de Sanitat. Durant el primer mes de 2021 han mort 690 persones.

  • Bars i restaurants només poden obrir de 7.30h a 9.30h i de 13h a 15.30h per oferir esmorzars i dinars, amb un màxim d’entre 4 i 6 persones per taula en funció del grup bombolla al que pertanyen. A l’interior dels locals no es pot sobrepassar el 30% de l’aforament. 
  • Els centres comercials estan tancats i els cap de setmana només poden obrir els comerços essencials (supermercats i farmàcies, principalment). 
  • El toc de queda, en vigor des de finals de l’octubre passat, és de 22h a 6h i el confinament municipal regeix de dilluns a diumenge. 

Madrid, l’1 de febrer l’ocupació de llits d’UCI és del 52,2% i la incidència acumulada a 14 dies és de 978,2 per cada 100.000 habitants. Durant el primer mes de l’any han mort 776 persones.

  • El tancament de bars i restaurants s’adelanta a les 21h. Les taules tant a l’interior com a l’exterior dels locals estan limitades a un màxim de quatre persones, i el servei de barra està prohibit. 
  • Les reunions de persones no convivents en domicilis no estan permeses. 
  • El toc de queda s’avança a les 22h
  • Els comerços no essencials han de tancar a les 21h.
  • L’aforament en cines, teatres i altres activitats culturals és del 75%. En el cas de les sales polivalents de grans dimensions és del 40% 
  • Es mantenen restriccions a la mobilitat en diferents zones de la comunitat en funció de la incidència acumulada de contagis