Quina presència té l’Islam a l’educació pública de Catalunya?

Quina presència té l’Islam a l’educació pública de Catalunya?

El candidat de VOX a la presidència de la Generalitat, Ignacio Garriga, ha compartit un vídeo a Twitter sobre la comunitat musulmana a Catalunya acompanyat, entre d’altres, de l’afirmació: “Ens parlen de laïcisme, però implanten l’Islam a les aules”. La posem en context.

El missatge acompanya un vídeo en què el partit recopila alguns titulars com que el Departament d'Educació de Catalunya posarà en marxa un pla pilot per impartir religió islàmica, com a matèria optativa, en 6 escoles i instituts públics (resolució EDU/2108/2020, de 28 d'agost). En el text, signat pel conseller Josep Bargalló, es fonamenta la incorporació de la religió islàmica a l’escola pública amb una referència a l’article 21.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que estableix que les mares i els pares tenen garantit "el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb les seves conviccions als centres educatius de titularitat pública, en els quals l'ensenyament és laic".

La implantació d'aquest pla pilot té lloc a centres pertanyents a quatre àrees educatives: el Consorci d'Educació de Barcelona, els Serveis Territorials d'Educació al Baix Llobregat, els Serveis Territorials d'Educació a Girona i els Serveis Territorials d'Educació a Tarragona. El currículum de la matèria Religió Islàmica està definit pel Govern espanyol, per mitjà de diverses resolucions, i l’elecció del professorat correspon a la Comissió Islàmica d'Espanya.

La possibilitat d’estudiar religió islàmica en el marc de l’ensenyament públic no és nou a Espanya. A Andalusia, per exemple, on el Partit Popular i Ciutadans governen amb el suport de Vox, és una de les comunitats on els estudiants poden optar per estudiar religió islàmica. De fet, Andalusia és on més professors de religió islàmica hi ha contractats (23), com expliquem més avall. 


 

A finals del 2019, l’assignatura de religió islàmica s’imparteix a 12 de les 17 comunitats autònomes d’Espanya més Ceuta i Melilla, segons dades de l’Observatori Andalusí i la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE). Són dues comunitats més que el 2018 i, si hi sumem el projecte pilot que hi ha a Catalunya ja són 13.

El pla pilot posat en marxa per Educació encara no figura als registres de l’UCIDE. Com es pot veure en aquesta taula, a Catalunya, l’any passat hi havia un total de 90.445 alumnes musulmans de Primària i Secundària i cap professor d'aquesta religió. El pla suposa la contractació de 3 docents.


 

La Rioja és la comunitat autònoma amb més professors de religió per cada alumne musulmà.

La majoria dels catalans no té por de sortir de casa

Ignacio Garriga també va afirmar en una roda de premsa a Badalona que “el conjunt dels catalans té por de sortir al carrer” (al minut 0:18). És FALS. Les dades dels baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) desmenteixen les paraules del candidat de Vox a la Generalitat.

El tercer baròmetre del CEO del 2020 mostra que la inseguretat ciutadana és un dels principals problemes que té actualment Catalunya pel 4,2% dels enquestats i l’incivisme i la violència, pel 2,9%. A través de l’EvoluCEO podem repassar l’evolució els darrers temps i en cap baròmetre dels últims deu anys hi ha hagut més del 10% de catalans que considerin que la inseguretat ciutadana és un dels principals problemes. L’incivisme i la violència no ha superat mai el 5%.