Què són els aliments cancerígens i com saber si les recomanacions que circulen per xarxes són fiables

Què són els aliments cancerígens i com saber si les recomanacions que circulen per xarxes són fiables

Català | Castellano

Ens heu fet arribar un article publicat al portal My Health Reads amb més de 200.000 visites que desaconsella el consum de 16 aliments, entre ells, la salsa de tomàquet o els edulcorants artificials, perquè asseguren que són cancerígens. És cert que existeixen aliments que poden augmentar el risc de patir càncer —són els que es coneixen com a cancerígens o carcinògens—, tal com explica la Societat Nord-Americana d'Oncologia, però aquests no tenen una relació tan directa o evident amb la malaltia, com expliquen experts independents a Verificat. 

Entre els aliments que augmenten les possibilitats de desenvolupar un tumor, trobem els fregits, la carn vermella o els processats, però en molts casos l’evidència no és tan clara com per establir una relació directa. Com ja vam explicar, no es recomana consumir de manera habitual els aliments que combinen de fàbrica molts ingredients —els processats poden arribar a portar-ne més de cinc—, com la brioixeria industrial.

El risc de càncer en l’alimentació, a més, resulta de moltes variables i, de fet, no existeix una "relació directa entre un aliment i el càncer”, tal i com indica a Verificat Elena Roura, dietista-nutricionista i portaveu del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) i directora científica de la Fundació Alicia, un centre d’investigació en cuina, hàbits alimentaris i patrimoni agroalimentari. El càncer no és una sola malaltia i, per tant, no té una sola causa. Existeixen diversos "factors de risc", com els genètics, l'exposició ambiental, la dieta o la inactivitat física, entre d’altres. “L'aire també conté compostos” que poden ser perjudicials; i “alhora estem en contacte permanent amb virus i altres microorganismes”, afegeix Susana Buxaderas, professora titular de nutrició i bromatologia del Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia de la Universitat de Barcelona (UB).

Els aliments, doncs, poden contenir moltes substàncies i influirà en el risc de desenvolupar càncer la varietat en la dieta de cadascú, la quantitat ingerida i la preparació dels aliments, com explica la Societat Americana d’Oncologia Clínica. Per analitzar l’efecte d’un sol compost concret, s’hauria de subministrar a animals de recerca el compost pur i observar-ne els efectes. “Després es busca quins aliments contenen aquests compostos i es pressuposa que podran abastar els mateixos efectes a l'home”, afegeix Buxaderas. 

La realitat és que la gran majoria d'aliments contenen algun compost efectes perjudicials, “però també en contenen d'altres que són desitjables”, apunta la experta.

Els miracles no existeixen

És important aprendre a distingir les fonts més verídiques per saber si un producte és saludable o no. En general, els articles que promocionen l’alimentació saludable haurien de citar fonts reconegudes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la World Cancer Research Foundation (WCRF) o recerques científiques revisades per parells. També podem trobar fons fiables de caire més local, com és la Fundació Alícia, la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el Ministeri de Sanitat o la Universitat Complutense de Madrid (UCM), que disposa d’un repositori amb portals i organitzacions nacionals i internacionals orientades a l’alimentació, dietètica i nutrició.

L’article que ens heu enviat, no enllaça ni cita amb detall les recerques científiques a les quals, suposadament, fa referència. Això ja ens hauria de fer dubtar: en una publicació d’aquest tipus, és important “distingir si quan et donen una explicació d’alguna cosa, a sota t’estan dient quina és la font que s’ha consultat, quina és la bibliografia científica que s’ha utilitzat”, apunta Roura. Un exemple de bona publicació seria aquesta de La Vanguardia o aquesta d’El País; en canvi, la publicació que origina l’article que ens ocupa, o aquest publicat a Men’s Health no citen les fonts ni donen arguments per les afirmacions que fan, i per tant, ens haurien de fer sospitar de la veracitat de la informació.

El primer que cal fer quan ens arriba un article d’aquest tipus és “mirar si hi ha algun tipus d’interès comercial d’algun producte”, segons indica Roura. “La gent el que vol són missatges molt contundents i molt impactants”, que siguin fàcils d’aplicar i “que sempre tinguin aquest component com miraculós. Que despertin l’emoció”, afegeix l'experta. “Per a la prevenció del càncer i el tractament, l’important és una alimentació equilibrada, que inclogui aliments de tots els grups, que asseguri els aliments rics en proteïna”, conclou. Això sí, hem d’encendre el radar per detectar en quins webs podem confiar.

De la carn vermella al menjar ràpid

Les carns vermelles —porc, vedella i xai— i processades —cansalada, pernil o salami— són els aliments que generen més preocupació a nivell de salut humana pel seu potencial carcinògen, tal i com indica el Centre de Recerca en càncer de Regne Unit. En concret, les carns processades pertanyen al grup 1 dins la classificació de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC) —grup de 122 productes classificats com a carcinogèns per als humans—, el mateix grup on s’engloben l’alcohol i el tabac

D’altra banda, els ultraprocessats, dins dels quals trobem el menjar ràpid, són productes que no ens fan cap bé i que es consideren “nutricionalment inferiors”. Una manera de visualitzar quins aliments encaixen en aquesta categoria és pensar en el nombre d’ingredients que porta cada producte: els ultraprocessats poden arribar a portar-ne més de cinc i s’elaboren majoritàriament a partir de components extrets dels aliments, com greixos o sucres. Els aliments ultraprocessats en general tenen més calories i sucre, menys proteïnes i fibra, com ja vam explicar.

Per reduir el risc de càncer o d'augment de pes, organitzacions com el Fons Mundial de Recerca contra el Càncer o l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableixen un seguit de pautes d’alimentació saludable, que consisteixen en limitar el consum de "menjar ràpid" i aliments processats rics en greixos, midons o sucres, limitar el consum de carn vermella i processada, de begudes ensucrades i el consum d'alcohol.

Els edulcorants artificials

Un altre dels ingredients que l’article que ens heu fet arribar cita com un dels més perillosos del mercat són els edulcorants artificials, és a dir, aquells químics que s’utilitzen per substituir el sucre. Aquests components estan presents, per exemple, en productes “light” o “diet”, dels que segurament hem sentit a dir que engreixen menys. Però què signifiquen realment aquests termes? L’etiqueta pot significar menys calories, greixos o sodi, segons indica la Societat Americana del Càncer. “Moltes persones pensen que ‘baix en greixos o en calories’ significa que poden menjar molts aliments sense prendre massa calories. Normalment això no és cert”, apunta l’organisme. De fet, el web explica que, si menges el doble de la versió "light" d'un aliment, sovint acabes prenent més calories que amb una porció estàndard de la versió normal.

Existeixen onze edulcorants aprovats com a additius alimentaris per la Comissió Europea, com explica l’Associació Internacional d’Edulcorants (ISA). La presència d'un edulcorant s'indica a l'etiqueta de l'aliment i també a la llista d'ingredients, mitjançant el nom complet/número "E". La "E" de cada additiu fa referència a Europa i indica que l'additiu alimentari és segur i aprovat en aliments i begudes distribuïts en aquest territori. L’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units (NCI) explica que, fins avui, els edulcorants no s’han relacionat amb el càncer en els éssers humans.

El sucre blanc, un ‘precursor’ dels factors de risc

El sucre no és una substància cancerígena”, afirma el web del Consell de Càncer d’Austràlia. L’organisme, però, indica que el seu consum excessiu, “especialment els sucres afegits en begudes i aliments processats, pot contribuir a l'obesitat, que és un factor de risc important per al càncer”. 

Coincideix amb ells el web d’investigació del càncer de Regne Unit, que insisteix en què la relació entre càncer i sucre és, precisament, indirecta, ja que “consumir grans quantitats de sucre al llarg del temps pot provocar un augment de pes, i hi ha evidència científica robusta que mostra que tenir sobrepès o obesitat augmenta el risc de 13 tipus diferents de càncer. De fet, l'obesitat és la principal causa prevenible de càncer després de fumar".

Tot i la mala fama que sempre l’ha acompanyat, el sucre ens proveeix de glucosa, que és un combustible essencial per a les nostres cèl·lules, especialment les del sistema nerviós central. “Totes les cèl·lules, normals o cancerígenes, l’utilitzen com a combustible (...) per a la seva reproducció i propagació”, explica a Verificat Susana Buxaderas, però la glucosa no és la causa de l'aparició de cèl·lules anormals o cancerígenes, “sinó que això rau en l’alteració de l'ADN [el material genètic]”.


Aquest article és part de Les Mentides amenacen la Salut, la secció de ciència de Verificat.

Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.

Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.

Dona