Salut

Què és la síndrome de la sensibilitat química múltiple i què la provoca?

Què és la síndrome de la sensibilitat química múltiple i què la provoca?

Ens heu enviat un missatge de WhatsApp (al 666 90 83 53) preguntant si és veritat que la síndrome de sensibilitat química múltiple (SQM), una malaltia de difícil diagnòstic que afecta els pacients provocant una gran varietat de símptomes que impliquen diversos òrgans i sistemes del cos, té origen psicològic. L'evidència científica acumulada fins avui apunta que no. Si bé encara es desconeixen les causes i el desenvolupament d'aquesta malaltia crònica, el seu origen es relaciona amb l'exposició a substàncies presents en l'ambient (com ara dissolvents, hidrocarburs o metalls pesants) en dosis tan baixes que es consideren incapaces de causar efectes adversos en la població general. A més, no existeix un tractament establert més enllà de controlar els símptomes i evitar l'exposició als productes desencadenants.

A 30 de juny de 2021, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) o l'Associació Mèdica Americana (AMA) encara no inclouen la malaltia dins el seu llistat oficial, tot i que sí que ho fan a nivell individual països com Alemanya, Suïssa, Àustria o el Japó. Espanya la va reconèixer el 2014, segons un informe publicat pel Ministeri de Sanitat que destacava les causes desconegudes de la síndrome, tot i que les relacionava amb l'exposició a substàncies químiques presents en el medi ambient.

Un món químic

“Ens movem en un món químic”, explica a Verificat Joaquim Fernández, metge de Medicina Interna i cap de la Unitat de Síndromes de Sensibilització Central de l'Hospital Clínic de Barcelona. “És una malaltia complexa que té molts factors. Alguns depenen de la persona, uns altres del gènere i també hi ha una relació amb una exposició mantinguda en el temps”, desenvolupa l'expert, que conclou que “si no hi ha exposició a productes químics, no hi ha malaltia”.

A Europa hi ha registrats més de 144.000 productes químics artificials (creats per l'ésser humà). Es troben en l'aire (pesticides i productes de combustió), en el menjar i l'aigua (fungicides i ceres protectores), i formen part del nostre dia a dia (perfums, plàstics o cintes adhesives). L'Agència Europea de Químics (ECHA, per les seves sigles en anglès) és l'encarregada de regular la producció i transacció de químics a nivell europeu, per tal que es realitzi de manera segura per a la salut humana.

La prevalença és difícil d'estimar

Se sap que algunes persones són més sensibles a aquests productes que la majoria, i a causa de l'exposició continuada a ells en dosis molt baixes desenvolupen símptomes que es relacionen amb la SQM. No obstant això, la prevalença és difícil d’estimar. Un informe publicat pel Ministeri de Sanitat el 2015 calculava que la malaltia afecta a entre 2 i 4 persones de cada 10.000, però estudis més actuals eleven aquesta xifra fins a 50 casos; d’altres fins i tot situen la prevalença per sobre dels 100 per cada 10.000 habitants.

La síndrome és més comuna en dones de mitjana edat i provoca una àmplia gamma de símptomes de diferent durada, intensitat, i cronicitat, que van des de maldecaps, dolors musculars, tos i nàusees, fins a asma, ansietat i pèrdues de memòria. La malaltia és crònica i “pot arribar a ser invalidant”, adverteix el metge.

La SQM forma part del grup de les síndromes de sensibilitat central, entre els quals es troben la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica. “Es tracta d'un nou àmbit de patologies relacionades amb la càrrega ambiental i que incideixen en persones molt susceptibles”, conclou l’expert.

Dificultat de diagnòstic i de tractament

El desconeixement de les causes biològiques que originen la malaltia impedeix que el diagnòstic pugui fer-se a través de proves analítiques o exploratòries, i els metges es veuen obligats a basar-se exclusivament en criteris clínics, és a dir, en el conjunt de símptomes que presenta el pacient i en el seu historial d'exposicions químiques: “Tenim criteris de definició de cas de la malaltia, i uns qüestionaris d'impacte de quin grau d'afectació hi ha”, explica el metge.

El tractament tampoc està unificat: en desconèixer-se l'etiologia o causes de la patologia, només poden controlar-se els símptomes i prevenir l'exposició, fins a recomanar, en alguns casos, l'aïllament. Tal com indica el portal Canal Salut de la Generalitat de Catalunya, els pacients han d’“evitar la reexposició als productes als quals s'ha perdut la tolerància”, i per a això recomana “millorar la ventilació dels domicilis, evitar ambients humits, no exposar-se a ambients irritants (gasos i fums) i consumir aliments ecològics.” Tot i així, el portal avisa que la malaltia pot “reduir la qualitat de vida de les persones afectades”.

Teories sobre l'origen psicològic de la malaltia

La sensibilitat química múltiple ha estat sempre objecte de polèmica dins la comunitat científica. Paral·lelament als estudis que li atorguen un origen toxicològic, han estat molts els que han relacionat l'origen de la malaltia amb causes psicològiques o psicosomàtiques (generar els símptomes des de l'aspecte psicològic). L'absència d'alteracions biològiques objectives ha reforçat aquesta hipòtesi, que encara no està descartada del tot.

Amb tot, sembla que la comunitat científica inclina la balança cap a l'origen toxicològic. La Societat Espanyola de Medicina Interna explica que “a mesura que s'avança en el coneixement de la SQM, predominen els estudis que orienten la recerca cap a un origen orgànic tòxic i disminueix el nombre de treballs que fan referència a una causa psicopatològica”.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]