Què en sabem de l’incendi de Santa Coloma de Queralt i del parc eòlic de l’empresa de l’exgendre de Florentino Pérez?

Què en sabem de l’incendi de Santa Coloma de Queralt i del parc eòlic de l’empresa de l’exgendre de Florentino Pérez?

Foto | Agents Rurals

Català | Castellano

A finals de juliol, els Bombers de la Generalitat van controlar l’incendi que cremava des de feia dies a la Conca de Barberà i l’Anoia, a prop del municipi de Santa Coloma de Queralt. A Twitter, alguns usuaris van insinuar que l’empresa Green Capital Power estava al darrere de l’origen de l’incendi, ja que tenia un parc eòlic projectat en aquella zona, i ens heu preguntat què en sabem.

La relació del vicepresident de l’empresa amb Florentino Pérez

La majoria de missatges a Twitter que parlaven del tema mencionaven que l’empresa que havia impulsat el parc eòlic era del gendre de Florentino Pérez, empresari i president del Reial Madrid. Es tracta de Green Capital Power, una filial de Capital Energy, el vicepresident executiu de la qual és Jesús Martín Buezas, com figura al web de l’empresa. Buezas i María Ángeles Pérez Sandoval (la filla de Florentino Pérez) es van casar el 2003, però es van divorciar cinc anys més tard, segons van informar El País, la revista Hola, l’As, Vanity Fair o El Economista. Així doncs, segons totes aquestes informacions, Jesús Martín Buezas és efectivament l’exgendre de Florentino Pérez.

I Green Capital Power té en tramitació dos parcs eòlics propers al municipi de Santa Coloma de Queralt: el Portella i el Ferriols. El Parc Eòlic Portella es vol construir en un “emplaçament viable”, segons va determinar la Ponència d’Energies Renovables de Catalunya més d’un any abans de l’incendi, i està cinc quilòmetres al nord de la superfície cremada. Per la seva banda, el foc coincideix amb tres dels dotze aerogeneradors projectats del futur Parc Eòlic Ferriols. A més, el parc està orientat de nord a sud i l’incendi va ser d’est a oest. Finalment, els experts expliquen a Verificat que un incendi no és suficient per modificar l’ús del sòl forestal (limitat durant 30 anys) i que no té repercussions sobre un parc eòlic previst a la zona.

El Parc Eòlic Portella

Arran de l’incendi, alguns usuaris han compartit una captura de la portada del document inicial del projecte del Parc Eòlic Portella, que data del desembre del 2019, on es detallava (a la pàgina 45) la ubicació dels cinc aerogeneradors, dos al terme municipal de Santa Coloma de Queralt i tres al d’Argençola. Com figura a la pàgina 18 del document, la potència total del parc serà de 30 MW. Per aquest motiu, l’administració competent per tramitar els permisos és la Generalitat de Catalunya. Així ho regula article 6 del Decret Llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.

D’altra banda, i com figura a l’article 3.13 de la Llei del Sector Elèctric, l’Administració General de l’Estat és la competent per autoritzar parcs eòlics de més de 50 MW o que “excedeixin l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma”.

Sobre el Parc Eòlic Portella, doncs, hi ha dos elements a tenir en compte. En primer lloc, la Ponència d’Energies Renovables de Catalunya (article 10 del Decret Llei 16/2019) s’encarrega d’analitzar la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques des del punt de vista del seu emplaçament i dur a terme les actuacions relatives a l’avaluació d’impacte ambiental, segons consta a les seves funcions.

Ara bé, la Ponència “no té cap valor executiu”, sinó que és una manera que tenen els promotors de saber si el seu projecte de parc eòlic o fotovoltaic va pel bon camí, segons explica a Verificat el gabinet de premsa del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. L’autorització administrativa d’un parc eòlic requereix la intervenció dels departaments de la Generalitat competents en matèria d’energia, urbanisme, paisatge i medi ambient, segons l’article 12 del mateix Decret Llei 16/2019.

El 6 de març del 2020 la Ponència d’Energies Renovables va prendre un acord sobre la viabilitat de l’emplaçament del Parc Eòlic Portella i va concloure que no existien “elements determinants que, ja d’inici, es considerin insalvables”, però va afegir que hi havia “certs aspectes que poden comprometre la compatibilitat urbanística”. La Ponència deixava clar que el seu pronunciament no garantia que “en el marc del procés d’avaluació de l’impacte ambiental i de la tramitació del projecte, no puguin sorgir nous elements que puguin afectar la seva autorització”.

Així doncs, el fet que la Ponència prengui un acord de viabilitat no implica ni una autorització ni un permís, sinó que significa que, a priori, no hi veu cap impediment, tot i que pot ser que en el mateix acord faci algunes recomanacions d’elements que cal resoldre (com en el cas del Parc Eòlic Portella).

Després del pronunciament de la Ponència, cal fer la sol·licitud d’autorització administrativa del projecte i la resta de tràmits necessaris. Tanmateix, segons les dades de què disposa la Generalitat, Green Capital Power encara no ha fet la sol·licitud d’autorització administrativa del Parc Eòlic Portella. Sigui com sigui, la Ponència va acordar fa més d’un any (un any i quatre mesos abans de l’incendi) que l’emplaçament del futur Parc Eòlic Portella era viable i no hi havia elements determinants insalvables.

A més, la ubicació dels cinc aerogeneradors, que també es pot consultar al visor ambiental de les energies renovables (on figuren com a “emplaçament viable” després de l’informe de la Ponència), no coincideix en cap cas amb la superfície cremada a l’incendi del juliol, mostrada pels Agents Rurals de Catalunya en un mapa facilitat pel seu departament de premsa a Verificat.

Així doncs, no hi ha proves que l’incendi de Santa Coloma de Queralt estigui relacionat amb el Parc Eòlic Portella, ja que aquest ja estava en un emplaçament viable més d’un any abans de l’incendi i no s’ubica en l’àrea cremada al juliol.

El Parc Eòlic Ferriols

D’altra banda, el mateix document inicial del Parc Eòlic Portella explica (a la pàgina 7) que Green Capital Power també està interessada a construir altres parcs eòlics a la zona, que s’han tramitat via ministerial “per les seves per les seves característiques tècniques i jurídiques”:

  • El Parc Eòlic Ferriols, de 72 MW, format per 12 aerogeneradors, als termes municipals de Santa Coloma de Queralt, Pontils i Bellprat
  • El Parc Eòlic els Plans, de 66 MW, format per 11 aerogeneradors, als termes municipals de Santa Coloma de Queralt, les Piles, Conesa, i Sarral
  • El Parc Eòlic Suró, de 72 MW, format per 12 aerogeneradors, als termes municipals de Ribera d’Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera, Santa Coloma de Queralt i Llorac.

Com que els projectes són de més de 50 MW, el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic és qui ha de decidir si els autoritza o no. Els tres projectes es van sotmetre al tràmit d’Informació Pública el febrer del 2021: Ferriols, Els Plans i Suró (amb una correcció posterior). 

Si mirem el visor ambiental de les energies renovables, veiem que Els Plans s’ubica al sud-oest de Santa Coloma de Queralt (a més d’un quilòmetre de la punta de la zona cremada) i Suró, al nord-oest (a més de quatre quilòmetres). L’incendi, en canvi, va ser al sud-est del municipi. En els dos casos, com també en el de Ferriols, els aerogeneradors apareixen de color taronja al visor ambiental perquè els parcs estan en tramitació al Ministeri.

Finalment, el Parc Eòlic Ferriols, format per dotze aerogeneradors, numerats de l’1 al 12 al visor ambiental sí que coincideix, en part, amb la superfície cremada a l’incendi de Santa Coloma de Queralt, mostrada al mapa dels Agents Rurals:

  • Els aerogeneradors que van del 6 al 12 estan per sobre la superfície cremada.
  • Els aerogeneradors 1 i 2 s’ubiquen per sota de l’incendi.
  • Els aerogeneradors 3, 4 i 5 coincideixen amb la superfície del foc.

Font | Visor ambiental de les energies renovables i departament de premsa dels Agents Rurals de Catalunya

De fet, mentre que el Parc Eòlic Ferriols està projectat de sud a nord, l’incendi es va produir d’oest a est, gairebé per perpendicular al disseny del parc eòlic.

Xavier Giménez, professor de química ambiental a la Universitat de Barcelona, respon a Verificat que a l’hora de planificar un parc eòlic un incendi no suposa “ni un benefici, ni un perjudici”, ja que “hi ha les mateixes dificultats tècniques”. “L’estat de la massa boscosa és irrellevant, no té cap mena de relació”, sosté.

Giménez també explica que “és molt difícil canviar la qualificació del sòl”, ja que es tracta d’un “procés lent que dura molts anys fins que es fa la reconversió” i conclou que cap iniciativa privada hi pot comptar.

Per la seva banda, Javier García Breva, expert en política energètica i energies renovables i exdirector general de l’Institut per l’Estalvi i Diversificació de l’Energia (IDAE), afegeix que “hi ha parcs eòlics respectant perfectament el medi ambient” i que els arbres “no impedeixen les torres elèctriques sempre que hi hagi camins per arribar-hi”.

En la mateixa línia, la geògrafa de la Universitat de Girona Mita Castanyer insisteix que el fet que una zona s’hagi cremat “no ha de facilitar un canvi de l’ús del sòl” i apunta que “és igual de fàcil o difícil estigui cremat o no”.

Què diu la legislació?

L’article 50 de la Ley de Montes, aprovada el 2003 i modificada posteriorment (l’article 50, per exemple, es va afegir el 2006), prohibeix “el canvi d’ús forestal almenys durant 30 anys” de les àrees forestals cremades. La mateixa llei, però, afegeix que “amb caràcter singular, les comunitats autònomes poden acordar excepcions a aquestes prohibicions” sempre que abans de l’incendi forestal el canvi estigués previst en un instrument de planejament aprovat, hagués rebut l’avaluació ambiental favorable o s’hagués sotmès al tràmit d’informació pública.

La llei també inclou que “amb caràcter excepcional, les comunitats autònomes poden acordar el canvi d’ús forestal quan concorrin raons imperioses d’interès públic de primer ordre que hauran de ser apreciades mitjançant llei”. Per tant, només en casos molt concrets i extraordinaris un incendi forestal pot donar lloc a un canvi d’ús del territori i caldria una legislació autonòmica que desplegués les “raons imperioses d’interès públic de primer ordre” que, de moment, Catalunya no ha aprovat. La Llei Forestal de Catalunya no fa cap referència a l’article 50 de la Ley de Montes. 

Un 0,19% dels incendis intencionats

Finalment, les Estadístiques d’Incendis Forestals del Ministeri de la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic aporten informació sobre les causes dels incendis a Espanya i mostren que entre el 2006 i el 2015 els incendis forestals intencionats “per obtenir modificació en l’ús del sòl” van ser mínims. Així ho revela l’informe d’Incendis Forestals a Espanya del decenni 2006-2015 (a la pàgina 68):

  • 52 dels 27.905 incendis intencionats, un 0,19%.
  • 140 dels 41.192 incendis intencionats intentats i que no van acabar consumant-se (conats), un 0,34%.
  • 444,51 de les 597.037,35 hectàrees cremades en incendis intencionats, un 0,07%. Entre els incendis amb una motivació coneguda (d’un total de 441.570,49 hectàrees), un 0,1%.

El 2016 la plataforma Civio va explicar que entre el 2001 i el 2015 els incendis amb la motivació de canviar l’ús del sòl havien representat el 0,3% del total d’incendis intencionats i el 0,1% de la superfície cremada.

D’altra banda, entre el 1995 i el 2004 hi va haver 346 incendis motivats pel canvi d’ús del sòl del total de 200.585 incendis forestals intencionats. Si només tenim en compte els incendis amb una motivació determinada (66.917), els que van ser provocats per un canvi en l’ús del sòl van representar el 0,52%. Així figura a l’Estudi sobre motivacions dels incendis forestals intencionats a Espanya (a la pàgina 314).