Per què Catalunya és l’única comunitat on no funciona l’aplicació Radar Covid?

Repassem l’hemeroteca des de l’agost, quan Quim Torra va assegurar que l’eina tecnològica per detectar casos positius estaria en funcionament en qüestió d’una setmana


Radar Covid, l’aplicació de rastreig del coronavirus que la secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial va posar al servei de totes les comunitats i ciutats autònomes d’Espanya el passat 3 d’agost, continua sense estar disponible a Catalunya. El govern català ha posat a disposició dels ciutadans la seva pròpia solució tecnològica: ContactCovid.cat i s'ha compromès de manera reiterada a activar la tecnologia que s'utilitza a la resta d'Espanya.

Les autoritats catalanes han incomplert reiteradament els seus anuncis sobre la activació imminent de Radar Covid des que, a finals d'agost, l’aleshores encara president Quim Torra assegurés que la seva voluntat era posar-la en marxa a principis del mes següent. Però encara avui, a les portes de novembre, l’aplicació està en stand-by i les explicacions sobre el retard en l’activació resulten cada cop més contradictòries.

Així, mentre l’argument més esgrimit per justificar la dilació són les raons tècniques relacionades amb la "necessària" integració de les dues solucions tecnològiques, Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, va apuntar directament a la falta de confiança digital que inspiren les autoritats espanyoles degut a casos com l’espionatge amb Pegasus en ser interpel·lat sobre sobre aquesta qüestió a la sessió plenària del passat dimecres.

A més a més, els tempos del procés tècnic previ a l’activació i referits pels representants del govern, alts càrrecs de Salut a Catalunya i fonts de la secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial de l’executiu espanyol no quadren. Mentre Marc Ramentol, secretari general de Salut de Catalunya, parlava el passat 17 d’octubre de la necessitat de "integrar de manera efectiva el Radar Covid dins del nostre sistema" abans d’activar-lo, els responsables de premsa del Ministeri d’Economia (d’on penja la secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial) sostenen que Catalunya ja ho té tot enllestit des del 8 d’octubre. 

Actualment, només els catalans segueixen sense poder accedir a l’aplicació (que està disponible i es pot descarregar, però no està connectada al sistema d'informació de l'Institut Català de la Salut). La immensa majoria de comunitats autònomes la van activar entre els mesos d'agost i setembre. Les més endarrerides, la Comunitat de Madrid i Galícia, no van tenir l'eina operativa fins a mitjans i finals d'octubre, respectivament. Aquesta és la cronologia dels fets i les declaracions que estan ajornant la seva posada en marxa a Catalunya.

3 d’agost: Radar Covid ha superat la seva fase de proves de forma satisfactòria i ja està a disposició de les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes.

24 d’agost: Quim Torra assegura que aquella setmana (última setmana d’agost) s’acabarien de fer les proves [tècniques] amb la voluntat que l’aplicació es posi en marxa a principis de setembre. 

1 de setembre: Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública de la Generalitat, assegura durant una roda de premsa (40:15) que ja "estan fent la integració de l’aplicació". 

10 de setembre: Argimon afirma, en una altra roda de premsa (39:07): "ja hem sol·licitat Radar Covid i esperem, la setmana del 21, ja poder tenir totes les modificacions tecnològiques fetes".

21 de setembre: Alba Vergès, consellera de Salut, explica en una entrevista a la cadena Ser: "L’estem posant en marxa, estem integrant al màxim els nostres sistemes d’informació amb el que ens pot aportar Radar Covid per controlar l’epidèmia i que això ens impacti d’una manera controlada en el nostre sistema de Salut".

25 de setembre: Carme Artigas, secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, insta a Catalunya i a Madrid a fer ús de l’aplicació atès que les dues CCAA suposen el 30% de la població de tot l’Estat. 

15 d’octubre: els responsables de premsa del Ministeri d’Economia asseguren a Verificat que "el procés tècnic necessari està completat, també amb Catalunya, i que només falta que, per la seva part [en referència al govern català], activin el sistema, una cosa que encara no han fet i que esperem que facin de forma imminent".

17 d’octubre: Marc Ramentol, el secretari general de Salut, afirma durant una entrevista al programa FAQS de TV3 (01:06:45) que "fins que no assegurem que podem integrar de manera efectiva el Radar Covid dins del nostre sistema […]. No ho podríem activar i, això, ja li avanço, serà aquests propers dies, aquesta setmana que ve o d’aquí a dues setmanes".

20 d’octubre: Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, assegura, en resposta a una interpel·lació del diputat del PSC Pol Gibert realitzada en sessió plenària, que "el CTTI [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya] ha fet la feina d’integració de l’aplicació per tal que es pugui posar en marxa quan així ho consideri el departament de Salut". 

Quan Gibert li insisteix perquè digui quant més trigarà el Govern en activar l’aplicació, Puigneró respon que "la tecnologia, perquè sigui útil, sobretot necessita confiança. Confiança digital, eh? Això és el que vostès i el seu Govern no generen entre la població. I no ho generen, especialment, també, entre la població catalana. Escolti, vostès són els que han militaritzat rodes de premsa, són els que es neguen a investigar, per exemple, l’espionatge amb Pegasus, que s’ha fet a membres d’aquest Parlament i a d’altres càrrecs de Catalunya".

En resposta a Verificat, els responsables de premsa del departament de Salut responen que "Radar Covid s’implementarà dins de ContacteCovid.cat en uns dies".

22 d’octubre: Contactats de nou set dies després, els mateixos responsables de premsa del departament de Salut ja no parlen de dies sinó d’un termini de setmanes per activar l’aplicació. Aquestes fonts no responen, novament, a les preguntes sobre les raons de la nova demora.

Contactats de nou, els responsables de premsa del Ministeri d’Economia, confirmen que encara estan a l’espera que el govern català l’activi. A més a més, precisen que ja fa dues setmanes que Catalunya ho té tot enllestit.

La integració de dos sistemes

Quan s'integrin Radar Covid i ContacteCovid.cat, les persones amb un resultat positiu per Covid (PCR o antigens) rebran un SMS amb un enllaç que els dirigirà a l’eina ContacteCovid.cat. Si s’han baixat prèviament RadarCovid, quan estiguin dins de ContacteCovid.cat podran sol·licitar un codi de positiu per tal d’introduir-lo a l’app Radar Covid. Així, quan algun ciutadà introdueixi el codi en aquesta aplicació per reportar que és positiu, l’eina llençarà una notificació d’alarma a tots els dispositius amb els quals hagi estat més de 15 minuts a menys de 1,5 metres de distància. La gent que rebi aquesta notificació, en fer clic al missatge, podrà seleccionar la comunitat a la qual pertany i se li facilitarà informació sobre els passos a seguir. Aquestes persones hauran de trucar o demanar cita prèvia al CAP i explicar que són un contacte estret notificat per Radar Covid. D’aquesta manera, se’ls inclourà en el sistema català de vigilància epidemiològica i se’ls podrà fer un seguiment i/o sotmetre’ls, per exemple, a una prova PCR.

Quines són les diferències?

ContacteCovid.cat és una solució tecnològica que facilita el resultat, positiu o negatiu, d’una prova PCR. En el cas dels positius, la persona afectada pot introduir els contactes estrets coneguts, és a dir, aquelles persones amb qui té constància d’haver estat en contacte en condicions propenses al contagi. RadarCovid, en canvi, és una aplicació mòbil que funciona amb bluetooth i que avisa a les persones que han estat en contacte amb positius, sense revelar la identitat dels contagiats, per tal que contactin amb les autoritats sanitaries. Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública de la Generalitat, ho explica breument en aquest vídeo