No es pot atribuir al procés l’augment de vendes d’antidepressius a Catalunya

No es pot atribuir al procés l'augment de vendes d'antidepressius a Catalunya

Dean812

L'exdiputada de Ciutadans Sonia Serra va afirmar el diumenge 21 de febrer en una entrevista a L'Alternativa de Tevecat (minut 06:00) que el 2017, quan es van celebrar les anteriors eleccions a Parlament, la situació a Catalunya "era absolutament dramàtica, de gent plantejant anar-se'n de Catalunya, de gent plorant... pujar la venda d'antidepressius i de somnífers".

La declaració va generar moltes reaccions a les xarxes socials. Analitzem amb experts les dades de venda, consum i diagnòstic d'aquest tipus de fàrmacs a Catalunya, Espanya i Europa per posar la declaració en context.

Un augment progressiu des dels noranta

El consum d'antidepressius porta anys augmentant a Catalunya, però ni el 2017 es va experimentar un pic ni la pujada es pot atribuir directament a la situació política de país. Víctor Pérez, cap de servei de Psiquiatria de l'Hospital de la Mar de Barcelona i president de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica, ho atribueix a tres causes: al fet que als anys noranta es van popularitzar el que s'anomena els "antidepressius moderns", que poden receptar els metges d'atenció primària; a l'augment de la població gran que viu sola sense desitjar-ho i a la millora de la diagnosi en la infància i l'adolescència.

A això cal sumar-li, a més, la crisi econòmica de 2009. Ara, la pandèmia del coronavirus ha tornat a incrementar els diagnòstics.

Com es veu en les dades oficials recollides per l'OCDE, el consum d'antidepressius a Espanya ha augmentat de manera gradual des que van començar els registres el 1992 (a la pestanya de "pharmaceutical consumption"). Aquest gràfic representa el volum de fàrmacs consumits per cada 1.000 habitants, no el nombre de persones que els prenen ni el nombre de persones diagnosticades. Aquest augment pot ser a causa tant d'un increment dels pacients com de les dosis o a una combinació de tots dos factors.

La mateixa OCDE publica les xifres de vendes d'antidepressius (pestanya "sales") que, en aquest cas, mostren una ona que oscil·la d'una altra manera: caigudes entre el 2010 i el 2011 i pujades i baixades a partir de llavors.

L'anàlisi de les dades publicades pel Departament de Salut de la Generalitat permet veure un clar augment des dels anys 90, però una pujada més gradual i oscil·lant a partir del 2010, en línia amb la tendència d'Espanya i de la resta de països de l'OCDE. Encara que l'enquesta oficial de salut de Catalunya té resultats fins al 2020, només apareixen aquestes dades sobre salut mental fins al 2016.

A nivell espanyol, l'Enquesta Nacional de Salut de 2017 mostra una corba similar a la majoria de comunitats autònomes. Catalunya està per sota de la mitjana nacional, en novena posició, mentre que Astúries, Galícia o Canàries la superen.

Diferències entre somnífers i antidepressius

La depressió és un trastorn que no depèn ni de la situació social ni del context personal dels pacients, explica Enric Álvarez, director del servei de Psiquiatria de l'Hospital Sant Pau de Barcelona. "És una malaltia i apareix com un bolet quan toca. Al voltant del 15% dels catalans tindran com a mínim un episodi de depressió en la seva vida i, d'ells, el 65% patiran més d'un, de manera que una part d'aquests pacients hauran de medicar durant molts anys", apunta. Aquesta prevalença és un dels factors de la venda d'antidepressius.

D'altra banda, hi ha els trastorns adaptatius amb símptomes depressius o l'ansietat, aquests sí que depenen d'elements personals o socials externs i també es poden tractar amb antidepressius, encara que en dosis més baixes. "S'ha demostrat que poden funcionar fins i tot millor que els ansiolítics per reduir la sensació d'estrès", explica l'expert, perquè els ansiolítics (sobretot les benzodiazepines), que s'utilitzen per millorar el son i l'ansietat en moments puntuals, si s'estenen en el temps, són més addictius.

Aquest ús dels antidepressius per tractar quadres d'ansietat també pot generar l'augment més accentuat del consum d'un i menys pronunciat de l'altre, com s'observa en les dades de l'informe La Sanitat Espanyola en xifres el 2018 del Cercle de la Sanitat, que assenyala que les substàncies hipnòtiques i sedants (ansiolítics) han augmentat 2,89 punts, de mitjana, a Espanya entre 2014 i 2016, i 9,37 entre 2012 i 2016, mentre que els antidepressius ho van fer en 6,16 punts de 2014 a 2016 i 14,37 punts de 2012 a 2016. L'informe no situa Catalunya per sobre de la mitjana espanyola en cap dels dos casos.

Crisi, intolerància al dolor i noves generacions

En estadística, correlació no sempre implica causalitat i no es poden establir com a causa i conseqüència dues variables pel sol fet que coincideixin en el temps, com vam explicar fa un temps. No obstant això, des del punt de vista psiquiàtric, "les situacions d'estrès econòmic i social generen reaccions d'ansietat", explica Jordi Obiols, catedràtic de Psicopatologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest sentit, "el procés ha estat una prova d'estrès per a tota la població", apunta. Álvarez, que no fa referència al que va passar, però sí que reflexiona sobre el que pot passar en una situació de crisi social afegeix que "des d'un punt de vista purament especulatiu (...) és possible que en el moment del procés, quan hi havia una polarització molt accentuada i nivells d'estrès molt alts, però sobretot en la situació de la pandèmia, el consum d'ISRS (Inhibidors Selectius de la Recaptació de Serotonina) augmenti".

"Quan hi ha una crisi sempre hi ha un augment de la simptomatologia d'ansietat, un augment de la simptomatologia depressiva, de suïcidi i d'abús de tòxics. Qualsevol crisi provoca un augment d'aquests quadres i això provoca un augment de la prescripció de fàrmacs", coincideix Víctor Pérez, tot i que no considera que es pugui relacionar exclusivament amb el procés, sinó més aviat amb la crisi econòmica de l'any 2009 o situacions més globals com la pandèmia del coronavirus, que ha afectat tota la població, i especialment al personal sanitari i a les persones que han perdut un ésser estimat.

No obstant això, recorda que l'expansió dels antidepressius és més conjuntural i la relaciona amb la popularització d'aquests fàrmacs els anys 90, el creixement de la població gran que viu sola sense desitjar-ho i el major diagnòstic entre els menors.

"Generació a generació la depressió va augmentant les taxes en la població. Un de cada deu malalts que va el metge té depressió. És la segona causa d'incapacitat i el 2030 serà la primera. L'augment d'antidepressius no ens hauria d'estranyar perquè va en augment la patologia", apunta. Finalment, destaca la manca de recursos en l'assistència psicoterapèutica, que fa que es prioritzi la medicació.

Tots dos experts citen també la menor tolerància al dolor en la societat actual.

Les dones mostren un major consum d'antidepressius

En les dades de consum d'antidepressius (que també es recepten contra l'ansietat), les dones arriben a triplicar els homes. "És una tendència contundent des de fa segles: les dones presenten el doble de depressió que els homes. Hi ha moltes explicacions i, probablement, tinguin a veure amb el ritme de vida que han de dur a la societat occidental. L'alcoholisme, d'altra banda, funciona a l'inrevés, és el doble de freqüent en homes que en dones. Segurament siguin els mateixos símptomes: les dones segurament busquen més ajuda i els homes utilitzen l'alcohol", explica Víctor Pérez.

En 2017, el 10,1% de les dones consumia aquest tipus de substàncies, davant el 4,1% dels homes, segons dades de la Generalitat.

El 22,7% dels homes consumeix alcohol diàriament en 2017, enfront del 7,3% de les dones.

Aquesta verificació és fruit d'una col·laboració entre Verificat i Newtral. Podeu llegir la versió en castellà aquí.