La taula de diàleg: desacord etern entre ERC i JxCAT

La taula de diàleg: desacord etern entre ERC i JxCAT

Després dels resultats de les eleccions al Parlament del 14 de febrer, la taula de negociació entre els governs català i espanyol i la demanda dels independentistes que se celebri un referèndum d’autodeterminació continuen a l’ordre del dia. És el principal punt de discrepància entre el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, però tampoc genera un consens clar entre les forces independentistes. Fem un repàs d’on venim, del que ha passat el darrer any i del que en diu l’hemeroteca.

Investidura del 2020, l’origen

“La creació d’una taula entre el govern d’Espanya i el govern de la Generalitat de Catalunya per a la resolució del conflicte polític” va ser, textualment, l’acord al qual van arribar ERC i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez després de les eleccions del 10N del 2019. Les dues formacions reconeixien l’existència d’un “conflicte de naturalesa política en relació amb el futur polític de Catalunya” i es comprometien a “crear una Taula de diàleg, negociació i acord entre governs”. També deixaven la porta oberta que totes les parts aportessin “amb llibertat de continguts seves propostes detallades sobre el futur de Catalunya”. El mateix PSOE destacava després d’assolir l’acord amb ERC que la taula de diàleg era “l’oportunitat de desbloquejar i el conflicte polític sobre el futur de Catalunya” i ERC celebrava l’acord. També es felicitava pel pacte el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Fruit d’aquest pacte, Esquerra es va abstenir a la votació d’investidura de Pedro Sánchez, però Junts per Catalunya i la CUP van votar-hi en contra.

La portaveu de JxCAT, Laura Borràs, no feia confiança a Pedro Sánchez (en una entrevista a TV3) i posava en qüestió de la seva paraula des de l’hemicicle: “Quina credibilitat li podem donar avui per a avui a la seva sobtada voluntat de diàleg i resolució del conflicte per la via política, senyor Sànchez?”. Per la seva banda, la CUP es va mostrar reticent des del primer moment que es va fer públic l’acord i la seva portaveu, Mireia Vehí, assegurava que la taula de diàleg no tindria recorregut i recelava dels “pactes de despatxos”.

De fet, aquesta taula de negociació naixia del programa electoral d’ERC, que reclamava (a la pàgina 12) que la “resolució democràtica al conflicte de Catalunya amb l’Estat” havia de passar “necessàriament per una taula de negociació, on s’acordi l’amnistia i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació com a elements clau”. Per la seva banda, el programa del PSOE (a la pàgina 16) també plantejava la necessitat d’abordar “el conflicte de convivència a Catalunya impulsant el diàleg entre catalans i, també, entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya, sempre dins de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia”.

La taula de diàleg i negociació es va reunir una única vegada, el febrer del 2020, a la Moncloa amb representants del govern espanyol i de l’independentisme català, encapçalat per l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra. De la reunió en va sortir un comunicat conjunt que emplaçava a les dues parts a seguir dialogant. Va ser dies abans de l’arribada de la pandèmia i del decret d’estat d’alarma. Des d’aleshores, els partits i els governs s’han emplaçat a reunir-se i han fet moltes proclames que no s’han acabat materialitzant.

El PSOE i ERC, compromesos a reunir-se

Veient aquest estancament, ERC va presentar fa uns dies una moció al Congrés que demanava que la taula de negociació entre els governs català i espanyol es reunís després de les eleccions i que va tirar endavant, entre d’altres, amb els vots a favor del PSOE i Unides Podem.

A les seves intervencions, les dues representants de la CUP i JxCAT van ser molt crítiques. Mireia Vehí, de la CUP, es mostrava escèptica sobre el resultat de la negociació; “si el PSOE continua obsessionat amb la Constitució com a eina i el nostre poble vol un referèndum, per què continuar apostant per una taula de diàleg que no ens serveix? [...] Si el referèndum és hegemònic de tots els partits independentistes i, a més a més, al nostre país, per què fer electoralisme d’una taula de diàleg que no ens està servint?”. Per la seva banda, Laura Borràs, de Junts per Catalunya, era dura valorant el tema: “La mal anomenada taula de diàleg, perquè el que és evident és que aquest govern no ha tingut cap intenció de dialogar amb Catalunya [...] si hagués servit d’alguna cosa, [...] hauria hagut de trobar una solució política al conflicte català”. I la titllava de “gran operació de màrqueting polític que no ha servit de res” i afirmava que no havia arribat “mai a anar més enllà d’una fotografia”.

Les negatives del govern espanyol a l’autodeterminació

En més d’una ocasió, a preguntes dels periodistes, el govern espanyol i el PSC s’han oposat a l’autodeterminació. Una de les últimes a fer-ho va ser la portaveu de l’executiu espanyol, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres de l’1 de setembre, on va assegurar que el govern espanyol estava “disponible per reunir la taula de diàleg” i sostenia que el problema per reunir-la era el president Torra: “Sembla que no vol reunir la taula de diàleg o que les qüestions que planteja per reunir la taula de diàleg són qüestions que estan fora de la realitat”, va assegurar. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, també es va allunyar de l’amnistia i l'autodeterminació en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio el 23 de febrer del 2020 i hi va insistir a l’Hoy por Hoy de la Cadena Ser. La vicepresidenta Carmen Calvo, en una entrevista a la Cadena Ser també va afirmar que “l’autodeterminació no és una sortida”.

Quan el PSC sí que defensava el dret a decidir

Durant el debat electoral de La Sexta, el passat 11 de febrer, el candidat de Ciutadans Carlos Carrizosa va preguntar implícitament a Salvador Illa si estava d’acord o no amb un referèndum d’autodeterminació. Des de l’equip de premsa de Carrizosa, ens han facilitat una notícia d’El País del 2013 referent a una votació que hi va haver al Congrés sobre el dret a decidir. En efecte, en el marc del debat de política general sobre l’estat de la Nació que es va celebrar al Congrés el febrer del 2013, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Convergència i Unió (CiU) van presentar dues propostes de resolució a la cambra sobre el dret a decidir. En tots dos casos, els diputats del PSC van votar-hi a favor, mentre que els del PSOE s’hi van oposar:

  • CiU proposava que el Congrés instés al govern espanyol a “iniciar un diàleg amb el Govern de la Generalitat, per tal de possibilitar la celebració d’una consulta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya per decidir el seu futur” (proposta de resolució número 26, a la pàgina 48).
  • ICV volia que el Congrés instés al govern espanyol a “negociar amb les forces parlamentàries de Catalunya la celebració d’un referèndum que permeti conèixer la voluntat de la ciutadania de Catalunya sobre el seu futur polític, utilitzant els mecanismes legals previstos” (proposta de resolució número 26, a la pàgina 78).

D’entre els diputats socialistes que van votar-hi a favor, hi havia, per exemple, Meritxell Batet (l’actual presidenta del Congrés), Teresa Cunillera (que ara és delegada del govern a Catalunya) i el diputat José Zaragoza. Carme Chacón era present a l’hemicicle, però no va votar. De fet, al programa electoral per les eleccions catalanes del 2012, el PSC es comprometia a "promoure les reformes necessàries perquè els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat", una proposta que ja va desaparèixer al cap de tres anys.

Illa mai no defensa l’autodeterminació

“Vostè [Illa] ha pactat amb Esquerra Republicana introduir a l’agenda política espanyola, i ho ha pactat al Congrés, conceptes com amnistia, autodeterminació, repressió i presos polítics”

Alejandro Fernández, PP

També durant el debat de La Sexta, el candidat del Partit Popular Alejandro Fernández per acusar el PSOE d’haver-se alineat amb els independentistes per parlar de “presos polítics, autodeterminació i repressió”, en referència a la moció aprovada al Congrés feia uns dies. Però què deixa exactament la moció? El text aprovat al Congrés era breu i instava al govern espanyol a “reunir-se en la Taula de Diàleg i Negociació bilateral amb el Govern de Catalunya de manera immediata, un cop constituït el nou Govern sorgit de les eleccions del 14 de febrer, per avançar de manera decidida en la resolució del conflicte polític existent entre Catalunya i l’Estat espanyol”.

Tanmateix, l’exposició de motius presentava “la solució del Grup Parlamentari Republicà [d’ERC] per resoldre el conflicte de l’Estat amb Catalunya” i sostenia que “el Grup Parlamentari Republicà considera que tant l’Amnistia com el Dret d’Autodeterminació no han de ser propostes d’un Grup Parlamentari en una Moció al Congrés dels Diputats, sinó que han de ser formalment presentades pel Parlament de Catalunya [...] o mitjançant un acord entre el Govern de Catalunya i el Govern espanyol a la Taula de Diàleg i Negociació bilateral”. El departament de premsa del Congrés, però, ha confirmat a Verificat que “en el cas de les mocions, l’exposició de motius no forma part del pronunciament de Congrés”. Pel que fa a la moció de la taula de diàleg, es va publicar a la pàgina 23 del Butlletí Oficial del Congrés del 10 de febrer i només conté el fragment que reclama que el govern espanyol i català es reuneixin després del 14F en el marc de la Taula de Diàleg i Negociació.

De fet, aquest és un tema recurrent els darrers dies entre les files del PP durant la campanya electoral. Alejandro Fernández, per exemple, ja s’hi havia referit en una entrevista a El Cascabel de la COPE el dimecres 10 de febrer (al minut 4:36), on va afirmar que el president espanyol Pedro Sánchez ha pactat al Congrés una taula de diàleg que inclou l’amnistia, l’autodeterminació i una al·lusió als presos polítics. Com hem vist, és ENGANYÓS.

També en van parlar el diputat al Congrés Antonio González Terol o el president del partit Pablo Casado en una entrevista a Tevecat i en un acte a Tarragona i també ho va afirmar el perfil oficial del PP a Twitter.