Soroll

És fals que mai s’hagi aïllat un virus i que no es puguin fotografiar

Ens heu fet arribar un tuit que assegura que mai s'ha aïllat ni demostrat l’existència de cap virus i que no hi ha fotografies d’aquest tipus d’organisme. És FALS.

Un partidari del règim del kurona ens ha enviat el que ell creu que és una foto d'un virus. És un dibuix, evidentment, i no ha trobat res millor, perquè mai s'ha aïllat ni demostrat cap virus.”

La imatge que s’adjunta al tuit és “un bacteriophage [bacteriòfag, en català], un virus que afecta els bacteris”, explica a Verificat la viròloga i investigadora a la Unitat d’Immunologia Viral de la Universitat d’Oxford Ester Gea-Mallorquí. Són virus que, segons la definició que en fa l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, “estan presents abundantment en la natura i, per tant, es detecten sovint a la superfície de carns fresques, peix i altres aliments”.

La viròloga Gea-Mallorquí també confirma que “els virus es poden aïllar” i assegura que “hi ha mil fotos de virus online, que “es veuen amb microscòpia electrònica”. Per la seva banda, Javier Martínez-Picado, viròleg de la càtedra de Malalties Infeccioses a la Universitat de Vic i investigador d’ICREA-IrsiCaixa, afegeix que “els virus es poden observar perfectament i es pot arribar a un nivell de resolució espectacular”.

Cultius virals

“Aïllar un virus vol dir generar un cultiu pur d’aquest virus, on només hi hagi aquest virus i que sigui prou gran per fer diferents tipus d’estudis”, explica. Hi ha estudis d’immunologia, biologia cel·lular o biologia molecular, per exemple, que es fan amb virus aïllats. “Aïllar un cultiu viral és un pas important si volem entendre bé com funciona un virus”, conclou. Per aïllar un virus i fer-li una fotografia, es pot fer directament sobre teixits infectats o es pot infectar un conjunt de cèl·lules (el que es coneix com a cultiu cel·lular).

El tuit també parla de les “potetes” que es veuen a la imatge. Són “les espícules, la part del virus que s’uneix a la cèl·lula”, explica Martínez-Picado. Les altres dues parts són el coll, que és retràctil i injecta l’àcid nucleic (el material genètic) a dins del bacteri per infectar-lo, i la càpsida, la part de dalt, que conté els àcids nucleics. “L’estructura”, assegura, “és molt fàcil de reconèixer” per als experts en la matèria.

L’autor del tuit original, a més, insinua que els virus no es poden fotografiar. També és FALS.

“Són reconstruccions digitals basades en dades numèriques, no pas fotografies. En altres paraules, interpretacions gràfiques o dibuixets.”

Microscòpia electrònica i reproduccions 3D

“Un virus es pot fotografiar. Hi ha diferents tècniques, la més habitual és amb microscòpia electrònica, que té molta resolució”, assegura Martínez-Picado, que també explica que la microscòpia electrònica “es va inventar el 1931 i a finals de la mateixa dècada es van fer les primeres fotos del virus del mosaic del tabac”.

No obstant, sobre la fotografia del tuit, Martínez-Picado respon que es tracta d’una “recreació artística/informàtica en 3D”. També assegura que és una tècnica que “ocasionalment es fa servir per professionals de la comunicació científica” i que mai es fa amb finalitats de confusió.

D’altra banda, Martínez-Picado afegeix que les fotografies dels virus són 100% reals, però com que es fa servir una tècnica d’electrons, “són sempre en blanc i negre”. Tot i això, es poden afegir els colors artificialment. “Nosaltres fem sistemàticament fotografies de virus amb microscòpia electrònica de virus, i en la seva versió original són en blanc i negre”, assegura. L'expert explica que existeix la cryo-Electron Microscopy, una tècnica més sofisticada que permet fer reconstruccions tridimensionals de virus a partir de desenes de fotografies seguides.

De fet, hi ha diferents repositoris on es troben imatges de virus, com la dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC), dels Estats Units, on també es pot consultar la Biblioteca d’Imatges de Salut Pública.

Una imatge que circula des de 2007

La imatge que acompanya el tuit circula des de fa anys i s'ha utilitzat tant a fonts legítimes com per il·lustrar rumors. La referència més antiga que n'hem trobat és del novembre del 2007, en un blog rus de virus estranys. Més tard, el desembre del 2008, la va utilitzar una universitat australiana a la seva pàgina de química virològica i ha aparegut de manera repetida a Pinterest o a DocPlayer.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]