És fals que actualment no hi hagi pena de presó per ocupar una casa habitada, com diu Chacón

És fals que actualment no hi hagi pena de presó per ocupar una casa habitada, com diu Chacón

La candidata del PDeCAT a les eleccions del 14F Àngels Chacón ha assegurat en una entrevista al Cafè d’Idees de RTVE (al minut 11:46) i en el debat electoral de TV3 que actualment no hi ha pena de presó per les persones que ocupen domicilis habituals. És FALS. El Codi Penal ja preveu penes d’entre sis mesos i dos anys per aquest delicte.

“No [hi ha penes de presó contra les persones que ocupen domicilis habituals] a no ser que hi hagi violència contra les persones”

Àngels Chacón, PDeCAT

Les ocupacions han sigut un dels temes preferits de campanya del PDeCAT, però convé fer una diferenciació entre la violació del domicili (l’anomenada allanamiento de morada en castellà) i la usurpació d’habitatge. L’article 202 del Codi Penal estableix que un allanamiento de morada consisteix a entrar en un domicili aliè o quedar-s’hi contra la voluntat del seu habitant, mentre que l’article 245 defineix que el delicte d’usurpació és ocupar un immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixi la morada.

Chacón es referia al primer delicte, al d’allanamiento de morada. L’advocat penalista Pol Olivet explica a Verificat que el concepte de morada fa referència al “lloc on les persones viuen o desenvolupen la seva esfera íntima”, com domicilis o despatxos professionals. També s’hi han d’incloure, segons la jurisprudència i la doctrina, les segones residències. El mateix article 202.1 recull que entrar o mantenir-se contra la voluntat del seu habitant a una morada aliena serà “castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys”. Per tant, el mateix Codi Penal “reserva únicament la pena de presó”, com ha confirmat Pol Olivet, que afegeix que en aquest cas no hi ha la possibilitat que el jutge triï entre una pena de presó o una multa. A més, l’article 202.2 augmenta la pena en els casos que hi hagi violència o intimidació i la situa entre un i quatre anys de presó i afegeix una multa econòmica de sis a dotze mesos.

En canvi, l’article 245.2 fa referència a l’ocupació d’un “immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixin morada”, un delicte amb la pena de multa de tres a sis mesos. “Als grans tenidors no se’ls fa un allanamiento”, assenyala Pol Olivet. En aquesta ocasió, la pena passa a contemplar presó si l’ocupació es fa “amb violència o intimidació” (tal com recull l’article 245.1).

De fet, ahir durant el debat de TV3, Àngels Chacón ja havia plantejat (al minut 1:40:00) que “la pena de presó pels que ocupin il·legalment un domicili habitual” és la solució que proposa el PDeCAT “per acabar amb les ocupacions il·legals”. Com hem vist, però, aquesta pena ja existeix i és d’entre sis mesos i dos anys de presó.

Les ocupacions d’habitatges habituals, minoritàries

Les estadístiques de delictes a Espanya revelen que del 2015 al 2019 hi va haver disset vegades més ocupacions d’immobles no habitats que d’habitatges amb gent vivint-hi. Els últims cinc anys, a Espanya hi ha hagut 26.882 usurpacions i 1.525 casos de violacions de domicili (allanamientos de morada). El 2019 van ser 4.687 usurpacions i 238 violacions de domicili.

A Barcelona, a més, la Regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, va explicar al Consell Municipal del 23 de setembre del 2020 (tal com apareix a la pàgina 79 de l’acta de la sessió) que dels 2.288 casos d’emergència d’habitatge que va atendre la Unitat Antidesnonaments de l’Ajuntament el 2019 només en tres ocasions les ocupacions s’havien fet a pisos que no eren buits, un 0,13%. Martín afegia que només el 10% dels casos van ser ocupacions de petits propietaris.