És enganyós afirmar que han marxat 7.007 empreses de Catalunya

És enganyós afirmar que han marxat 7.007 empreses de Catalunya

Foto | Ciutadans

Un dels arguments econòmics que sol utilitzar el candidat de Ciutadans a la Generalitat, Carles Carrizosa, té a veure amb les empreses que han marxat de Catalunya des de la tardor de 2017: 7.007. Aquesta és la dada que dona, efectivament, el Col·legi de Registradors d’Espanya i que inclou només les empreses que han mogut la seva seu social de Catalunya a una altra comunitat autònoma. Va referir-s’hi, per exemple, en un discurs a Foment del Treball (al minut 6:24), en el debat de La Vanguardia (al minut 38:18), en l’acte d’inici de campanya (al minut 32:08) i en una entrevista a La Xarxa TV (al minut 28:15).

La xifra que dóna Carrizosa és ENGANYOSA perquè a més de les 7.007 que han marxat, 2.509 empreses han arribat a Catalunya des d’altres territoris d’Espanya, el canvi de seu no sempre s’ha acabat produint a nivell efectiu i les dades del Directori Central d’Empreses mostren una tendència creixent del teixit empresarial a Catalunya des del 2014.

"7.007 empreses han fugit de Catalunya des del 2017"

Carlos Carrizosa, Ciutadans

Carrizosa cita les dades del Col·legi de Registradors d’Espanya, que trimestralment publica les xifres dels canvis de seu social de les empreses entre les comunitats d’Espanya. Hem processat els números dels últims tres anys i, en efecte, des del darrer trimestre del 2017 hi ha hagut 7.007 empreses que han mogut la seva seu social de Catalunya a una altra comunitat autònoma (2.536 ho van fer entre octubre i desembre de 2017). Aquesta estadística només comptabilitza els moviments dins d’Espanya.

2.509 arribades i un saldo negatiu en els últims tres anys

Més enllà de les 7.007 empreses que han canviat la seu social fora de Catalunya, hi ha altres idees clau que cal tenir en compte. Des de la tardor de 2017, han arribat a Catalunya 2.509 empreses procedents d'altres comunitats; per tant, el saldo és de -4.498. Igualment, Catalunya és una de les cinc comunitats amb un saldo negatiu i està molt lluny dels altres territoris: Castella i Lleó (-319), País Basc (-42), Múrcia (-22) i Astúries (-13). De les empreses que han canviat la seva seu social fora de Catalunya, 3.632 l'han inscrit a Madrid, 828 a la Comunitat Valenciana i 580 a Andalusia.

Des del quart trimestre del 2018, han marxat més empreses de Madrid que de Catalunya, però les empreses que han arribat a Madrid han més que duplicat les que han arribat a Catalunya.

El saldo de canvis de seu social d’empreses a Catalunya ha estat negatiu des del 2017 i en cap trimestre Catalunya ha rebut més empreses de les que han marxat. A Madrid, en canvi, sempre ha estat positiu excepte en dos trimestres.

Més de 35.000 constitucions en tres anys

El mateix Col·legi de Registradors publica altres dades sobre les societats a Espanya, com el nombre de constitucions, extincions, fusions o ampliacions de capital. Les constitucions i extincions ens donen una idea del nombre d’empreses que es creen i s’extingeixen cada comunitat. En el cas de Catalunya, entre el 2018 i el 2020, s'han constituït 37.557 empreses i se n’han dissolt 13.254; per tant, se n’han creat més de les que han desaparegut. A nivell temporal, tant Catalunya com Madrid presenten una evolució similar des de 2001, amb una tendència lleugerament més favorable a Madrid.

675 empreses més a la Seguretat Social

Un altre indicador que podem fer servir per comparar el nombre d’empreses a Catalunya és l’estadística d’empreses inscrites a la Seguretat Social, que es publica mensualment. Entre el setembre del 2017 i el setembre del 2019, el nombre d'empreses inscrites a Catalunya va passar de 231.963 a 232.638: 675 empreses més. L’augment a Catalunya va ser inferior a les altres comunitats capdavanteres, però Catalunya segueix sent el segon territori amb més empreses, amb 10.000 menys que Andalusia i 45.000 més que Madrid. L’any 2020 es va tancar a Catalunya amb 223.867 empreses inscrites, un descens que s’ha d’emmarcar en els efectes econòmics de la pandèmia i que es va produir en totes les comunitats.

Directori Central d’Empreses: 20.895 empreses més que el 2017

Més enllà de les dades del Col·legi de Registradors i de la Seguretat Social, hi ha una altra estadística que recull les empreses que hi ha a cada comunitat autònoma: el Directori Central d'Empreses (DIRCE) que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publica anualment. Ens permet considerar el saldo net d'empreses i és un bon indicador a l’hora de saber quin és l’augment empresarial dun territori. En aquest cas, les xifres són radicalment diferents i mostren que el nombre d’empreses que hi ha a Catalunya ha augmentat de manera constant des del 2014 i que en sis anys la comunitat autònoma ha guanyat 53.311 empreses.

Sobre les diferències entre aquestes dades i les del Col·legi de Registradors, l’INE ens ha respost que “no són successos comparables”, ja que hi ha múltiples factors que poden explicar l’evolució de la dada del DIRCE més enllà dels moviments entre comunitats, com les creacions, dissolucions o reactivacions d’empreses o les deslocalitzacions a l’estranger.

L’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, també recull les dades del DIRCE, però va una mica més enllà i afegeix una nova sèrie estadística: les empreses amb establiments a Catalunya, que inclou les empreses que tenen activitat econòmica en la comunitat autònoma, encara que la seu social estigui en una altra part d’Espanya. En aquest cas, el 2019 hi va haver una lleu caiguda després de cinc anys d’augment continuat, però n’hi havia més que el 2017.

Què implica un canvi de seu social?

José Miguel Tabarés, portaveu i vicedegà del Col·legi de Registradors, explica a Verificat que el canvi de seu social sol implicar el trasllat del personal pertanyent als nivells de direcció o del personal auxiliar que es consideri necessari, “encara que no implica que els empleats que es traslladin siguin nombrosos, ni tan sols majoritaris, atès que no implica la necessitat de traslladar centres de producció ni altres tipus de locals o les seves seus productives”. Tabarés afegeix que es tracta d’un “tràmit legal que, en funció de si es traslladen centres productius o no, pot tenir implicacions molt variables”.

No obstant això, Oriol Llebot, catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat de Girona, argumenta a Verificat que, en aquest cas, el que es va produir el 2017 va ser una “fixació del domicili estatutari, un canvi merament nominal”, ja que en molts casos el centre de direcció i administració (l’edifici) va continuar estant a Catalunya. Llebot relata que el Registre del Mercantil (el lloc on una empresa notifica el canvi de seu social) no comprova si el lloc on una empresa mou la seu social és on té l’efectiu centre d’administració, ja que la funció dels registradors no és controlar-ho, sinó assegurar que l’acord s’hagi pres segons la llei.

El cert és que l’article 9 de la Llei de Societats de Capital estableix que les empreses han de tenir el seu domicili social on estigui “el centre de la seva efectiva administració i direcció” o on “radiqui el seu principal establiment o explotació”, però són els socis els que “han de mirar si les decisions són correctes”, argumenta Llebot, i poden impugnar els acords si ho consideren oportú. Tenen un mes com a màxim i, com que en la majoria dels casos no sortirien beneficiats, ningú recorre l’acord de la junta encara que el nucli de l'empresa no s'hagi desplaçat. En el cas català, Llebot sosté que “la majoria de les 7.007 [empreses que han marxat] són petites i mitjanes i no poden suportar el cost d’anar a fer reunions on han fixat [el domicili social]”.

En la mateixa línia, Joaquim Castañer, professor de Dret Mercantil de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), assegura a Verificat que l’últim trimestre del 2017 “no hi va haver un trasllat de treballadors, ni d’activitat, ni d’actius”. Castañer explica que per a les empreses que tenien altres centres de treball, “va ser tan fàcil com canviar la seu social d’un lloc a un altre, per exemple, a la sucursal, sense que fos necessari traslladar treballadors o actius”, i si alguna empresa no en tenia, calia buscar un local, però podia fer el trasllat de seu social sense haver d’emportar-se tota l'activitat.

Oriol Llebot també recorda que el Reial Decret-llei 15/2017, aprovat l’octubre de 2017, va facilitar el trasllat de la seu social de les empreses dins del territori de l’Estat i establia que un acord de l’òrgan d’administració era suficient per canviar el domicili social. L’octubre del 2017 van ser, per exemple, empreses com CaixaBank, el Banc Sabadell, el Grup Indukern o Ciments Molins (que va rebutjar tornar la seu a Catalunya el juny del 2019). No obstant això, com va comprovar el diari Ara l’octubre del 2019, la majoria de les vint grans empreses que van treure la seu de Catalunya no van traslladar la direcció i l’administració ni tenen fora la seva principal activitat, sinó que “moltes de les companyies es van limitar a inscriure el domicili social a la capital espanyola o d’altres ciutats sense fer cap trasllat de directius”.

Quantificar l’impacte econòmic

El professor de Dret Mercantil de la UPF Joaquim Castañer sosté que no ha vist dades de la quantificació econòmica dels trasllats de seu social que hi ha hagut des del 2017. En els casos, per exemple, de l’impost de societats o de l’IVA, l’efecte de finançament d’aquests dos tributs a les comunitats autònomes no depèn del domicili social, sinó de l'índex de consum de cada comunitat autònoma, segons explica a verificat Oriol Llebot. Els canvis de seu social sí que podrien tenir cert efecte en els impostos locals o autonòmics (com el de transmissions patrimonials), però Llebot considera que han tingut poques conseqüències i no tenen dimensió per sacsejar l’economia: “No es pot dir que no hi ha hagut cap impacte, però en termes de volum no han perjudicat”, assenyala.

Per tant, podríem utilitzar les dades de recaptació fiscal dels impostos de Catalunya? Oriol Llebot considera que no és rellevant per afirmar o negar que han tingut un impacte en l’economia catalana, ja que “les causes no estan discriminades i, per tant, no es poden atribuir o no a cap causa en concret, el que no permet utilitzar-les com a argument”. En qualsevol cas, les memòries d’activitat de l’Agència Tributària de Catalunya del 2019, del 2018 i del 2017 mostren que en els últims anys hi ha hagut un augment de la recaptació total i de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Aquest increment pot ser producte de l’augment “en nombre o en l’import dels actes i operacions subjectes a aquest impost”.