Els arguments del debat de RTVE sobre els ajuts de la pandèmia, verificats

Els arguments del debat de RTVE sobre els ajuts de la pandèmia, verificats

Un dels temes recurrents durant la campanya electoral del 14F són les ajudes que han donat els governs català i espanyol als sectors afectats per la pandèmia. S’hi van referir alguns dels candidats, per exemple, al debat de RTVE del passat diumenge 31 de gener. Hem repassat les declaracions que van fer i les hem verificat.

"Exigim a l'Estat que també ho faci [que doni ajudes als sectors afectats per les restriccions]. De moment, hi ha hagut zero ajudes pels sectors afectats"

Pere Aragonès, ERC

El candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Aragonès, va assegurar (al minut 4:55) que l’estat espanyol no ha donat cap ajuda als sectors afectats per les restriccions. És FALS. El govern espanyol sí que ha impulsat ajudes econòmiques pels sectors afectats, però ho ha fet facilitant l’accés a préstecs, amb prestacions extraordinàries i amb els ERTO.

Pròrrogues aprovades el gener

Les ajudes més recents que ha pres l’executiu espanyol són les recollides al Reial decret aprovat el 26 de gener que prorrogava fins al 31 de maig els ERTO i la prestació per cessament d’activitat dels autònoms i fins al 9 de maig les moratòries dels contractes de lloguer i el deute amb els grans tenidors d’habitatge fins al 9 de maig.

De cara als treballadors, fa tres mesos el Consell de Ministres va aprovar un subsidi especial d’atur per als treballadors que haguessin esgotat les seves prestacions durant l’estat d’alarma i que no tinguin accés a d’altres ajudes ni possibilitat d’incorporar-se al mercat laboral. A més, els ERTO, que van afectar més de tres milions de persones al mes d’abril, s’han utilitzat per evitar acomiadaments i han suposat una important ajuda per treballadors i empreses. En la pròrroga dels ERTO aprovada fa uns dies s’hi continuen incloent, per exemple, exoneracions de les cotitzacions dels empleats a la seguretat social en alguns casos i que la prestació contributiva sigui del 70% de la base reguladora del salari.

Pel que fa als autònoms, la prestació extraordinària per cessament d’activitat per a autònoms es dirigeix als treballadors per compte propi que hagin hagut de suspendre totes les seves activitats com a conseqüència d’una resolució adoptada per les autoritats sanitàries i els eximeix cotitzar. A més, existeix la prestació per cessament d’activitat recollida a la Llei General de la Seguretat Social, la prestació compatible amb l’activitat quan hi hagi una reducció dels ingressos i la prestació per a autònoms de temporada

D’entre les ajudes pels sectors afectats que ha donat el govern espanyol, trobem, per exemple, les ajudes al sector cultural convalidades pel Congrés el maig (en forma de préstecs) o el Pla de reforç a l’hostaleria, el turisme i el comerç, amb rebaixes fiscals, la reducció dels lloguers o l’exempció del pagament de les quotes a la Seguretat Social dels treballadors. A més, durant aquest temps s’han ajornat alguns pagaments obligatoris, com de la seguretat social dels autònoms, de l’IRPF o de l’IVA.

D’altra banda, des de la declaració de l’estat d’alarma, l’Estat facilita l’accés a crèdits bancaris a empreses i autònoms oferint avals; és a dir, els bancs posen i gestionen els diners, però l’Estat els avala a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) entre un 70% i un 80%. El març es va obrir una Línia d’Avals de fins a 100.000 milions d’euros per “facilitar el manteniment de l’ocupació i pal·liar els efectes econòmics de la crisi sanitària”; fins al desembre s’havien demanat 945.000 avals que havien significat 115.000 milions de finançament. En el cas de Catalunya, s’havien sol·licitat 16.182,5 milions d’euros en avals. D’altra banda, hi ha dues línies més d’avals impulsats pel govern espanyol:

  • Per fer front al lloguer d’habitatge habitual als arrendataris en situacions de vulnerabilitat social i econòmica a conseqüència del coronavirus.
  • A empreses i autònoms per atendre les necessitats financeres derivades de la realització de noves inversions.

L’executiu de Pedro Sánchez va aprovar el juny l’anomenat Fons COVID de 16.000 milions d’euros, a repartir entre les comunitats autònomes, una transferència en quatre fases que els governs autonòmics no han de tornar i que no els suposa deute. Catalunya ha sigut la segona comunitat més beneficiada per aquest fons i ha rebut 3.166 milions d’euros. Fins al mes de novembre, la Generalitat havia invertit 2.084 milions d’euros procedents del Fons COVID (dels tres primers trams), dels quals 1.650 van anar destinats al Departament de Salut, segons consta a la pàgina 91 de l’Informe mensual d’execució pressupostària

El Fons COVID, per exemple, ha anat destinat a pal·liar l’efecte de la pandèmia al transport públic (115,2 milions), a les Cambres de Comerç (2,5 milions), al sector cultural (6 milions), al sistema universitari català (20 milions), a les empreses, entitats i ajuntaments del Segrià (4 milions) o a l’inici del curs 20/21 (67,7 milions), entre d’altres.

Tenint en compte les dades, la delcaració del vicepresident i candidat a president de la Generalitat en la què afirma que el govern central "ha donat zero ajudes als sectors afectats" és falsa.

Les ajudes menors que les d’altres països europeus

"Tots els estats d’Europa han donat ajuts directes i l’únic estat que no ho ha fet ha estat l’estat espanyol i la Generalitat, amb les enormes dificultats que té, ha apostat per donar aquests ajuts directes ara"

Laura Borràs, Junts per Catalunya

La candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, també es va pronunciar sobre els ajuts del govern espanyol. Va explicar (al minut 41:46) que tots els estats d’Europa han donat ajudes directes “i l’únic que no ho ha fet ha estat l’Estat espanyol”. És una afirmació ENGANYOSA ja que, tot i que la modalitat d’ajudes directes no ha sigut una prioritat en el conjunt de mesures de recolzament global davant la pandèmia posades en marxa per l’executiu de Sànchez, existir sí que han existit.

El gabinet de premsa de la Vicepresidència de la Generalitat, que dirigeix Pere Aragonès, ha explicat que s’entén per ajuda directe tota subvenció que un ciutadà pot sol·licitar a l’administració. Per al Govern espanyol, no obstant, els crèdits ICO i els ERTO també es poden considerar "ajudes directes", com va assegurar Nadia Calviño al desembre. Per la seva part, l’àrea de premsa de Junts per Catalunya afirma que el fons Covid ha ajudat, però que la Generalitat ha hagut de fer un esforç pressupostari extra.

El Banc Centra Europeu (BCE) acaba de publicar aquesta setmana un informe que situa Espanya a la cua d’inversió en ajudes directes (que impacten directament al pressupost de 2020) en percentatge del PIB durant la pàndèmia, però el quart en quant a crèdits i garanties.

A finals d’octubre, la comissària europea de la Competència, Margrethe Vestager, destacava en un discurs les diferències entre les ajudes dels diferents estats: "França i Espanya van proporcionar garanties públiques [préstecs i avals] gairebé exclusivament en condicions favorables, igual que Suècia, Portugal i Romania. D’altra banda, Alemanya i Itàlia, com Grècia, Irlanda i Polònia, van fer un major ús de subvencions i altres tipus de mesures que no han de reemborsar”, com pagaments directes a empreses per cobrir els costos fixos.

En la mateixa línia, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) conclou en el seu informe sobre les ajudes públiques a Espanya 2020 les ajudes que el sistema d’ajudes s’ha centrat en "avals i garanties més que en subvencions directes", però destacava el cas d’Espanya quant a l’ajuda utilitzada en relació amb el PIB estatal. Tant Espanya com França se situen amb percentatges que ronden el 4% del seu PIB estatal, per sobre, per exemple, d’Alemanya (1%), el Regne Unit (2%) o Itàlia (3%).

El Banc d’Espanya, en un informe sobre les mesures de política fiscal en resposta a la crisi sanitària, fa una diferenciació entre les ajudes a les empreses que “es materialitzen principalment per la via de pagaments directes i subvencions a fons perdut”, com a Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit i la via de “cobertures per ajornaments de pagament de subministraments, lloguers i hipoteques”, com ha fet Espanya.

Pel que fa a l’hostaleria, l’organització empresarial Hostelería de España ha facilitat a Verificat l’informe Las compensaciones a la hostelería llegan a 9 países europeos, elaborat per Competur i actualitzat el 26 de gener, que explica que, a diferència del que ha passat en el context europeu, "el Pla de suport a l’hostaleria anunciat pel govern espanyol no inclou ajudes directes"

Hostelería de España també sosté que l’executiu espanyol "ha aprovat mesures d’ajuda a empreses en forma de pròrroga dels ERTO o ajornament de pagament de lloguers", però que han sigut "les comunitats autònomes les que han començat a aprovar ajudes directes al sector".

Concretament, el Pla de reforç a l’hostaleria, el turisme i el comerç aprovat el desembre pel govern espanyol contemplava, entre d’altres, rebaixes fiscals, la reducció dels lloguers i l’exempció del pagament de les quotes a la Seguretat Social dels treballadors. Tanmateix, no preveia ajudes directes en la manera com havia demanat el sector, però el departament de premsa del Ministeri d’Indústria explica que ells sí que consideren ajudes directes "l’exempció de pagaments de quotes a la seguretat social, el pagament dels salaris de les persones en ERTO o les quotes d’autònom", a més d’un paquet que permet les comunitats autònomes que ho considerin fer transferències directes als empresaris i autònoms.

Els estudis de Bruegel i de l’FMI

Finalment, hem trobat dos informes més que analitzen la resposta econòmica dels estats a la pandèmia. En primer lloc, el novembre del 2020, Bruegel (un think tank especialitzat en economia) va publicar les dades sobre la resposta fiscal a les conseqüències econòmiques del coronavirus de diferents països d’Europa. El següent gràfic resumeix les dades expressades en percentatge del PIB de cada estat:

En segon lloc, les dades del desembre del monitor fiscal del Fons Monetari Internacional reflectien que l’estat espanyol ha destinat un 3,7% del PIB a despesa addicional per la pandèmia (sense incloure-hi el sector sanitari) i un 13,5% en garanties pels ajuts de liquiditat (que no són ajudes directes). Espanya se situava per sota d’altres economies de la Unió Europea. De fet, aquestes dades són les que va utilitzar la patronal Foment del Treball per reclamar al govern espanyol que “implementi amb urgència un programa de fons i ajudes directes a l’economia”.

Calviño ha repetit durant la Sessió de Control del 2 de febrer al Congrés, que l’Executiu ha invertit “40.800 milions d’euros en ajudes directes a les empreses, als treballadors, a les rendes de les famílies” 

Des del Ministeri d’Economia expliquen que consideren ajudes directes les que no són retornables i, entre elles assenyalen, per exemple, els ERTO i la prestació per a autònoms. 

El Govern també ha donat ajudes

"Aquí [a Catalunya] no s’han donat ajudes [davant les restriccions]"

Carlos Carrizosa, Cs

També durant el debat de TVE del passat diumenge, el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va afirmar (al minut 28:38) que la Generalitat no ha donat ajudes als sectors afectats per les restriccions. És FALS. Els darrers mesos l’executiu de JxCAT i ERC ha impulsat diverses ajudes a mesura que s’incrementaven les restriccions. Les últimes, un nou pla de 618 milions d’euros.

A diferència del govern espanyol, la majoria d’ajudes que ha impulsat el govern de la Generalitat pels sectors afectats han sigut ajuts directes. L’última inversió es va anunciar el 25 de gener i consisteix en un nou pla d’ajuts de 618 milions d’euros per donar suport als col·lectius més afectats per la Covid-19

Aquest pla inclou, entre d’altres, ajuts per treballadors en ERTO, autònoms i micro i petites empreses: Hi ha, per exemple, una prestació de 2.000 euros per autònoms i una ajuda de 600 euros com a mínim per treballadors en ERTO.

Aquests 618 milions d’euros se sumen a altres partides que el govern ha creat per ajudar els sectors afectats per les restriccions. Hem fet un breu recull d’alguns dels exemples més recents:

  • Novembre | Espais escènics i musicals (per compensar les pèrdues per la reducció dels aforaments)
  • Novembre | Instal·lacions i equipaments esportius
  • Novembre | Parcs infantils privats i oci nocturn
  • Novembre | Instal·lacions juvenils
  • Desembre | Entitats privades del sector del lleure educatiu i activitats extraescolars
  • Desembre | Sector de fires, revetlles i festes majors
  • Gener | Sectors del comerç, la restauració i els serveis del Ripollès i la Cerdanya (afectats pel tancament perimetral del desembre)
  • Gener | Comerços de més de 400 m² i establiments ubicats en centres, galeries i recintes comercials (amb pèrdues a causa del tancament entre 7 i el 24 de gener)

Més enllà dels ajuts directes, l’Institut Català de Finances i Avalis també han activat préstecs i avals.

El gabinet de premsa de Carlos Carrizosa ha matisat que el candidat es refereia a que no hi ha hagut “ajudes suficients”. Com que és una valoració política, no es pot verificar, però sí que es pot afirmar que és fals que el Govern no hagi adoptat cap mesura per ajudar als sectors afectats.

---

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral de cara a les elccions catalanes del 14F. Llegiu la versió en castellà aquí.