El debat electoral de La Vanguardia, verificat

El debat electoral de La Vanguardia, verificat

Nou candidats a la Generalitat de Catalunya han compartit aquest divendres el primer debat de les eleccions al Parlament del 14 de febrer. Hem detectat desenes de declaracions vertaderes, però també algunes d’enganyoses i falses. Les verifiquem.

"[Salvador Illa] ha liderat la pitjor gestió de la Covid a Europa. Però no perquè ho diguem nosaltres, ho diu la Johns Hopkins University amb les xifres que té en aquests moments l’estat espanyol"

Laura Borràs, Junts per Catalunya (minut 26:05)

La candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, ha afirmat que el cap de llista del PSC, Salvador Illa, ha liderat la pitjor gestió de la Covid-19 a Europa d’acord amb les dades de la Universitat Johns Hopkins, situada als Estats Units. És ENGANYÓS. Aquest centre s’ha convertit en la institució de referència a l’hora de fer el seguiment de l’evolució de la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 a tot el món. El seu web ofereix un recompte actualitzat dels casos i morts que es registren a cada país, a més de taules estadístiques i gràfics comparatius. 

Segons el seu llistat de països amb més casos, Espanya ocupa la setena posició a nivell global i la tercera a Europa darrera del Regne Unit i França amb 2,7 milions de persones que han sigut diagnosticades amb la malaltia. D’altra banda, és el novè país amb més morts al món i el quart d’Europa, amb 57.806 defuncions. Per davant hi ha el Regne Unit, Itàlia i França. La Universitat Johns Hopkins no ofereix les dades per cada 100.000 habitants, però calculant la ràtio, Espanya té per davant Bèlgica, Itàlia i Regne Unit (en morts) i Portugal i Bèlgica (en casos).

"A la senyora Albiach li dic: lliçons de democràcia d’algú que accepta vots d’un deportador de persones -l’única persona que ha deportat persones després de la segona guerra mundial-, per estar en una alcaldia, les justes"

Laura Borràs, Junts per Catalunya (minut 36:29)

Borràs es refereix al fet que Ada Colau va acceptar els vots de Manuel Valls per ser investida alcaldessa per un segon mandat i que, quan era ministre de l’Interior del govern francès, entre el 2012 i el 2014, Valls va implementar una política migratòria que incloïa l’expulsió de gitanos romanesos que vivien en campaments, coneguts com a roms. És ENGANYÓS. És veritat que Valls va dur a terme aquestes expulsions, però no és un cas aïllat a l’Europa de després de la segona guerra mundial.

El 2013, Valls va presentar un balanç de 27.000 expulsions. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar França per l'expulsió dels habitants d'un d’aquests campaments de persones d'ètnia gitana quan Valls era ministre d'Interior.

El 2018, els països de la Unió Europea van deportar més de 170.000 persones als seus països d’origen, extracomunitaris, segons una carta enviada per la Comissió Europea als europarlamentaris i a la qual va tenir accés el diari Público. També trobem exemples de deportacions dins les fronteres de la Unió Europa. Per exemple, el 30 de setembre de 2017, The Guardian informava: “La Comissió Europea examina l’augment de la detenció i la deportació de ciutadans de la UE per part de la Gran Bretanya i ha advertit que prendrà les mesures adequades contra el govern de Theresa May si creu que es comprometen els drets dels ciutadans de la UE”. Al Financial Times llegim que el nombre de ciutadans de la Unió Europea expulsats del Regne Unit va augmentar un 93% entre el 2013 i el 2017, van passar de les 2.120 a les 4.093.

"No estan plantejant els problemes reals que són la delinqüència, la inseguretat i la islamització de Catalunya"

Ignacio Garriga, Vox (minut 35:20)

La tercera onada del 2020 del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que pregunta als catalans quins creu que són els principals problemes que té actualment Catalunya, posa la sanitat com el principal problema de Catalunya (ho és per al 55,8% dels enquestats), seguit de la insatisfacció amb la política (33%) i les relacions entre Catalunya i Espanya (27,2%).

La "islamització de Catalunya" no apareix al llistat dels principals problemes que té actualment Catalunya. Un 3,5% dels enquestats considera que la immigració és el principal problema de Catalunya i un 0,3% es mostren preocupats per la "crisi d’identitat catalana", tot i que no es pot inferir que tingui a veure amb l’Islam en cap dels dos casos. 

El Baròmetre de novembre del 2020 del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) tampoc dona la raó a Garriga. Aquí, com a principals problemes apareixen la independència, la situació econòmica i les qüestions relacionades amb la salut. La inseguretat ciutadana és el principal problema pel 0,5% dels enquestats.

"Estem rebent menes [als] que tots vostès han decidit donar-los una paga mensual, mentre els catalans estan abandonats"

Ignacio Garriga, Vox (minut 47:00)

El candidat de Vox fa referència a la prestació per a joves extutelats, una ajuda que reben els joves tutelats per la Generalitat de Catalunya quan esdevenen majors d’edat i independentment de la seva nacionalitat. Aquesta prestació va ser aprovada el 2006 i reformada el 2019, quan el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat l’ampliació d’aquesta ajuda fins als 23 anys (en lloc dels 21). A més, la reforma rebaixava a un any el temps de tutela necessari per rebre la prestació (abans calia haver estat tutelat durant tres anys). En cas d'haver estat tutelats durant menys d'un any, els joves tenen dret a rebre l'ajuda durant 12 mesos.

Garriga diu que els estrangers reben aquestes ajudes mentre que els catalans estan "abandonats". És FALS. Des del 2013, la majoria dels receptors d’aquesta ajuda tenen la nacionalitat espanyola, segons les memòries anuals de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET).

En general, els espanyols són els perceptors de l’enorme majoria de les ajudes públiques que es gestionen a Catalunya.

Les dades demostren que la renovació de la prestació el 2019 no va tenir cap efecte crida i que a partir del 2019, no va augmentar l’arribada de menors no acompanyats a Catalunya.

"Catalunya és la líder en testos de detecció de coronavirus. 370.000 testos entre PCR i antígens a la setmana"

Pere Aragonès, ERC (minut 1:05:14)

Com diu Aragonès, és veritat que Catalunya és la comunitat autònoma que ha fet més proves a tot l’estat des de l’inici de la pandèmia, amb més de 5 milions de proves realitzades (incloent-hi PCR i tests d'antígens) fins al 21 de gener, segons les dades del Ministeri de Sanitat. Catalunya està per sobre de Madrid (que n’ha fet 4,3 milions), d’Andalusia (amb 3,2 milions) i de la Comunitat Valenciana (amb 2,3 milions). Ara bé, tenint en compte la ràtio de proves fetes cada 1.000 habitants, Catalunya deixa de ser la comunitat que en fa més i se situa en cinquena posició per darrere de Navarra, el País Basc, La Rioja i Astúries.

Respecte a l’última setmana, en efecte, Catalunya ha fet 366.000 proves i, en aquest cas, sí que lidera el rànquing de l’estat, per damunt de les proves fetes per 1.000 habitants a les altres comunitats entre el 15 i el 21 de gener.

"Senyora Albiach, se li ha oblidat dir que van votar en contra de l’amnistia"

Dolors Sabater, CUP (minut 1:27:17)

Sabater es referia a la proposta de resolució que es va votar al Parlament el 18 de desembre i que es va aprovar amb els vots de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. Els Comuns no van votar en contra, com deia Sabater, sinó que es van abstenir. Sobre aquestes declaracions, el departament de premsa a la CUP ha respost a Verificat que Sabater ha confós el vot en contra amb l’abstenció.

"Aquella Catalunya que liderava l’economia espanyola avui lidera les xifres d’atur, okupació il·legal i delinqüència”

Alejandro Fernández, PP (minut 1:34:45)

És veritat que Catalunya és la comunitat autònoma amb la dada més alta d’okupació il·legal, com diu Fernández: el 2019 en va acumular 6.688 de les 14.621 que es van registrar a tota Espanya, segons les dades facilitades a Verificat pel Ministeri de l’Interior. Pel que fa a la taxa de criminalitat, Catalunya se situa en segona posició amb 62,7 delictes per 100.000 habitants (exactament igual que les Illes Balears), just per darrere de Melilla, amb 64,8, segons dades de l’INE del 2018.

Sobre l'atur, justament el 28 de gener, un dia abans del debat, l’Institut Nacional d’Estadística va fer públiques les dades de l’Enquesta de població activa i Catalunya no lidera les llistes d’atur, com diu Fernández. Catalunya és la desena comunitat autònoma en taxa d’atur, amb una xifra del 13,87%, per sota de la mitjana espanyola, i la segona amb més aturats (en nombres absoluts), amb 538.000 aturats, menys que els 907.000 que té Andalusia. Cal tenir en compte que Catalunya i Andalusia són les dues comunitats més poblades. Fernández feia referència a que Catalunya és la comunitat autònoma on més ha incrementat aquesta dada, segons aquesta notícia d'Europa Press que ens va fer arribar el seu gabinet de premsa.