Política, Comuns

El CGPJ no va ser nomenat només pel PP, com diu Albiach

A l’entrevista institucional que el director de TV3, Vicent Sanchis, va fer a la presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, el passat diumenge 23 d’agost, Albiach va parlar de l’última renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que es va fer el 2013 mentre el PP era a la Moncloa. Albiach va assegurar (al minut 44:38) que tots els vocals que hi ha ara al CGPJ van ser nomenats pel PP. És ENGANYÓS.

“A través del Consell General del Poder Judicial i tots els nomenaments que fan, el Partit Popular i els sectors més reaccionaris, més conservadors, estan retenint aquesta majoria absoluta que van perdre a les urnes. La majoria dels seus membres tenen el mandat caducat, necessitem anar a aquesta reforma. Ara mateix els nomenaments de les persones que estan [al CGPJ] són del 2013, per tant, són del Partit Popular”

Jessica Albiach, presidenta d'En Comú Podem al Parlament

És veritat que l’última renovació del CGPJ va ser el 2013, quan Mariano Rajoy governava Espanya amb una majoria absoluta del Partit Popular (PP) al Congrés i al Senat. Però la reforma de l’òrgan judicial va requerir dos pactes: un entre el PP i el PSOE, que es van repartir dotze vocals, i un altre entre el PP, el PSOE, CiU, Esquerra Unida (IU), el PNB i Unió del Poble Navarrès (UPN), que se’n van repartir vuit més. El PP va aconseguir la majoria del CGPJ, proporcional a la seva representació parlamentària, però el PSOE, IU, CiU, el PNB i UPN també van participar en aquest repartiment.

Esquerra Unida és, precisament, un dels dos partits de la coalició d’Unides Podem liderada per Pablo Iglesias per a les últimes eleccions, de la qual també en forma part Catalunya en Comú Podem, que Jéssica Albiach representa al Parlament de Catalunya. El departament de premsa del partit respon a Verificat que, "efectivament, [la renovació del CGPJ] era un pacte entre més partits", però Albiach es referia al fet que "el PP tenia la majoria".

Què és i qui forma el CGPJ?

El CGPJ està format per vint vocals i un president que és, alhora, president del Tribunal Suprem. Des del 9 de desembre del 2013, després de la renovació dels vint vocals, aquest lloc l’ocupa Carlos Lesmes, un jutge històricament proper al PP (va ser director general de Relacions amb l'Administració de Justícia entre el 2000 i el 2004, quan Ángel Acebes era ministre de Justícia i José María Aznar, president del govern.

Els vocals són elegits al Congrés i al Senat per una majoria qualificada de tres cinquenes parts; cada cambra elegeix deu vocals (en total, vuit juristes i dotze magistrats) que són els que voten el seu president. Tant els vocals com el president del CGPJ s’han de renovar cada cinc anys, cosa que ara encara no ha passat tot i que el mandat dels actuals membres va caducar a finals del 2018. Carlos Lesmes va acordar el 3 d’agost d’aquell any l’inici del procediment per la renovació de l'òrgan, però les Corts Generals no han trobat el consens necessari per fer-ho, en un context difícil marcat per la moció de censura a Mariano Rajoy i la repetició d’eleccions generals el 2019. El mateix Lesmes ha demanat en quatre ocasions al Congrés dels Diputats i al Senat que renovin l’òrgan de govern dels jutges. L’última vegada va ser el juliol passat, quan reclamava que es procedís a la renovació "un cop finalitzat l’estat d’alarma i superats els moments més durs de la pandèmia del coronavirus".

Majoria del PP, però no exclusivament

Amb Lesmes al capdavant, el CGPJ té una majoria de membres proposats pel Partit Popular: deu dels vint vocals i el mateix president van ser sugerits per aquest partit, però la construcció de l’òrgan el 2013 va requerir dos pactes. Els vint vocals es divideixen entre vuit juristes i dotze magistrats (la meitat de cada grup es voten al Congrés i l'altra al Senat). La negociació entre els partits per decidir els vuit juristes va acabar amb un acord ampli de sis grups polítics, entre els quals hi havia el PP (que en va proposar tres, un dels quals de Navarra per incloure en el pacte a la Unió del Poble Navarrès), el PSOE (que en va proposar dos) i CiU, el PNB i IU (que en van proposar un cadascú). D’altra banda, uns dies més tard, el PP i el PSOE van tancar l’acord per completar la renovació del Poder Judicial, en pactar els dotze noms dels magistrats de la carrera judicial que passarien a formar part del CGPJ. Dels dotze magistrats, el PP en va proposar set i el PSOE, cinc. Per tant, el CGPJ renovat el 2013 està format per deu vocals proposats pel PP, set vocals pel PSOE, un per CiU, un per Esquerra Unida i un pel PNB.

Entre els proposats pel PP hi havia Fernando Grande-Marlaska, actual ministre de l’Interior amb el govern de coalició de PSOE i Unides Podem. Dels actuals membres del CGPJ, també destaquen tres noms molt propers al PSOE: el vocal Álvaro Cuesta, diputat socialista al Congrés durant 29 anys; la vocal María Victoria Cinto, viceconsellera de Justícia del govern basc durant dos anys en l’època del socialista Patxi López com a lehendakari, i el secretari general José Luis de Benito, director general del Gabinet del Ministre de l’Interior i director general del Gabinet del Ministre de Defensa en els dos governs socialistes de Zapatero.

De fet, la vocal del CGPJ que havia proposat Esquerra Unida, Concepción Sáez Rodríguez, va renunciar l’agost del 2018 a la seva posició com a vocal després de ser nomenada Gerent de la Mutualitat General Judicial durant el primer govern de Pedro Sánchez, amb la socialista Dolores Delgado com a Ministra de Justícia. A més, Saéz Rodríguez va ser l’única vocal que es va oposar a donar l’empara que el jutge Pablo Llarena va demanar al CGPJ després de la demanda civil que van presentar contra ell a Bèlgica el president Carles Puigdemont i els consellers que eren a l’estranger. Al final, la justícia belga va rebutjar la demanda.

Els deu vocals que escollia el Congrés van comparèixer el 22 de novembre del 2013 davant de la Comissió de Nomenaments i al cap de quatre dies van ser aprovats pel ple de Congrés dels Diputats. L’endemà el Senat va aprovar els deu vocals que li corresponien.

Les posicions dels partits

El 2013, a la sessió d’aprovació dels vocals per part del Congrés, alguns partits van utilitzar el seu torn de paraula per fixar la seva posició (com queda recollit a partir de la pàgina 47 del Diari de Sessions de la cambra baixa). Els representants d’Esquerra Plural (la coalició de la qual formava part Esquerra Unida), del PSOE i del PP van defensar el pacte:

  • José Luis Centella (representant del grup d’Esquerra Plural i exsecretari general del Partit Comunista d’Espanya) explicava que Esquerra Plural havia considerat com a positiu que poguessin entrar veus crítiques al CGPJ: el CGPJ ha de "reflectir el pluralisme de la societat, que és el pluralisme d'aquesta Cambra", sentenciava, i defensava que el CGPJ fos “elegit pel Parlament, per ser el dipositari de la sobirania popular, i no elegit pels mateixos jutges”, cosa que “seria corporativista i garantiria menys encara la independència”. Tanmateix, també va exigir més transparència i un model de CGPJ obert a la societat civil.
  • Julio Villarrubia (PSOE) argumentava que els socialistes sempre han defensat el sistema d'elecció parlamentària perquè "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen tots els poders de l'Estat, també el poder judicial". I va fer una defensa, també, de la independència judicial.
  • José Miguel Castillo (PP) destacava que la candidatura que rebria el suport majoritari era "expressió i representació de la sobirania popular", cosa que permetria "sens dubte, garantir de manera sobrada, a més de la seva independència, el pluralisme social i polític que ha de presidir-lo [el CGPJ]".

D’altra banda, les veus crítiques van arribar des del Fòrum Astúries i Unió Progrés i Democràcia (UPyD):

  • L’asturià Enrique Álvarez Sostres parlava d’un "greu atemptat conta l’entramat propi de la divisió de poders".
  • Rosa Díez (UPyD) també era contundent: "El que avui perpetrarem és un atracament a la democràcia i un assalt a la Constitució. [...] Em sembla un escàndol, un atracament, una immoralitat, i mentre aquestes coses es produeixin a Espanya és impossible que es pugui dir que hi ha democràcia amb majúscules".

Mesos abans de la renovació, el PP havia aprovat amb l’únic suport d’UPN la Llei Orgànica de reforma del Poder Judicial, que modificava el mecanisme per reformar el CGPJ. La llei era radicalment contrària al que deia el programa electoral dels populars i al que havia defensat el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]