D’on venen els llibres i les roses de Sant Jordi?

El dia de Sant Jordi es viu de manera molt especial a Catalunya. Però… d’on ve i quan es remunta aquesta tradició? Per què es regalen roses i llibres? Qui va ser Sant Jordi i què va representar?


Avui és el 23 d'abril. I, com cada any, el dia de Sant Jordi es viu de manera molt especial a Catalunya. Les passejades tranquil·les i en bona companyia van agafades de la mà de les roses i dels llibres. Però… d'on ve i a quan es remunta aquesta tradició? Per què es regalen roses i llibres? Qui va ser Sant Jordi i què va representar? Anem per passos.

Un militar que es va negar a perseguir els cristians

Sant Jordi, nascut a Capadòcia (a l'actual Turquia) al segle III, fou un militar romà sota les ordres de l'emperador Dioclecià. Es va negar a perseguir els cristians com havia ordenat l'emperador i això el va portar a ser “martiritzat i decapitat”, segons explica el web de tradicions de la Generalitat de Catalunya. Tot i això, és un personatge del qual les diferents fonts coincideixen a dir que hi ha poca informació i amb poca certesa.

Un article de la revista Sàpiens afegeix que la seva història prové, segons alguns autors, del “martiri de Jordi es va prolongar set anys i durant aquest període el màrtir hauria mort i ressuscitat fins a tres vegades: cremat, tallat en dos per una roda d'espases i enverinat per un mag”. Un màrtir, segons la definició de la Real Academia Española, és una “persona que mor o pateix grans patiments en defensa de les creences o conviccions”. I aquest va ser el cas del Jordi.

El mateix text de Sàpiens assenyala que veient totes les versions extravagants que hi havia sobre Sant Jordi, l'any 496, el papa Gelasi va desautoritzar tots els autors que havien escrit la seva acta martyrum (els relats del patiment i la mort d'un màrtir). “Semblava estar convençut que, fos com fos, la propagació del seu culte era un fenomen imparable”, apunta l'article.

L'Enciclopèdia Catalana explica que la festa de Sant Jordi se celebra a València des del 1343, a Mallorca des del 1407 i a Catalunya des del 1456. A l'Aragó, és festiu des del 1461 i el 1984 es va aprovar que el 23 d'abril fos el “Dia de l'Aragó”.

Una llegenda que passa a Montblanc

A l'imaginari col·lectiu català, la popular llegenda de Sant Jordi té lloc a Montblanc (Tarragona) i parteix d'un drac que tenia atemorit el poble. Per bregar amb ell, es va decidir que, per sorteig, s'escolliria una persona que s'oferiria com a sacrifici al drac perquè se la mengés. Un dia l'atzar va voler que l'escollida fos la filla del rei, però abans que el monstre se la mengés, va aparèixer un valent cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. De la seva sang en van néixer roses i el cavaller, Sant Jordi, en va regalar una a la princesa.

Segons l'Encliclopèdia Catalana, la llegenda podria haver nascut al segle X, tot i que segons l'explicació de l'Ajuntament de Barcelona, data del segle XIII.

Aquesta és la llegenda, però la festivitat de Sant Jordi va estretament lligada actualment als llibres i a les roses.

El dia de la mort de Cervantes i Shakespeare

L'Enciclopèdia Catalana relata que el 1923 la Cambra Oficial del Llibre va instaurar a Barcelona, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel Andrés, la Diada del Llibre, una festivitat comercial i cultural per commemorar l'aniversari de la mort de Miguel de Cervantes. Es va fixar el 23 d'abril i progressivament la festivitat es va estendre a altres indrets.

El web de tradicions de la Generalitat coincideix que la idea original va ser de Clavel Andrés, però aclareix que, segons algunes fonts, “es va celebrar per primera vegada el 7 d'octubre del 1926” i que, el 1930, “es va canviar la data pel 23 d'abril”. L'edició de La Vanguardia del 8 d'octubre del 1926 parlava de “la festa del dia del llibre” i relatava que “amb gran solemnitat” es va celebrar al paranimf de la Universitat de Barcelona “un acte literari en commemoració del natalici de Cervantes”. Pel que fa als llibres, explicava que “una de les modalitats de la solemnitat de la festa […] era la venda de llibres en condicions especials de rebaixa” i que, per aquest motiu, es van veure “molt concorregudes totes les llibreries”.

El 8 d'octubre del 1929, La Vanguardia exclamava: “Gran dia el d'ahir! Gran dia per als llibreters, per als editors, per al públic”. El 23 d'abril del 1931, la capçalera catalana ja recollia que “el trànsit pels carrers va ser intensíssim” especialment per “coincidir la festa del Patró de Catalunya amb la celebració del Dia del Llibre”.

La Generalitat afegeix que la festa “va arrelar a Catalunya” en confondre's amb la diada de Sant Jordi, “mentre que gairebé va desaparèixer a la resta de l'Estat, on va deixar de celebrar-se a molts llocs o bé es va mantenir de forma residual”.

El novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 23 d'abril com a Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor. Entre els arguments que es van esgrimir es plantejava que “el llibre ha estat, històricament, l'element més poderós de difusió del coneixement i el mitjà més eficaç per a la seva conservació” i que en aquesta data van coincidir, el 1616, els decessos de “Miguel de Cervantes, William Shakespeare i l'Inca Garcilaso de la Vega”. Aquest últim va ser un escriptor nascut al territori que actualment és Perú.

Una fira de roses del segle XV

El regal que acompanya els llibres a cada Sant Jordi són les roses. Segons la web de tradicions de la Generalitat, “es té constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV”. Relata que la festa que coneixem avui dia té el seu origen a “l'època de la Diputació del General i està lligada a la noblesa i als estaments dirigents”, que el dia de Sant Jordi “celebraven una missa a la capella del Palau de la Generalitat, on també es feia la Fira de roses”.

L'apartat de cultura popular de la web de l'Ajuntament de Barcelona afegeix que a la fira de roses que s'organitzava a la ciutat al segle XV “acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves”, cosa que fa pensar “que el costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa”.

Les cròniques de la primera meitat del segle XX ja parlen de la fira de roses a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya, que anteriorment havia estat el Palau de la Diputació, que rebia visites a la capella de Sant Jordi. “A la planta baixa es van establir els tradicionals llocs de flors, mercaderia que, malgrat la seva abundància, gairebé estava esgotada a les dues de la tarda”, assenyalava l'edició de nit del Diario de Barcelona del 23 d'abril del 1914.

Al pati, “es van col·locar diverses taules on es venien plantes i flors que aromatitzaven l'ambient, omplint aquell lloc de color i poesia” amb una concurrència que va ser “extraordinària”, sobretot de “noies casaderes” (que són en edat de casar-se), assenyalava La Vanguardia del 24 d'abril del 1900.

La “tradicional fira de flors de Sant Jordi” també va aparèixer, per exemple, a La Vanguardia el 1913, quan va estar “molt concorreguda”, el 1923, amb una “enorme afluència de públic” i predominant “l'element femení”, i el 1930, quan es va fer “difícil la circulació no només per l'interior de l'edifici, sinó també pels voltants”. Per la seva banda, el Diario de Barcelona explicava el 1929 els premis que hi havia pels “llocs que més es distingeixin per la seva artística instal·lació” i l'endemà incloïa una extensa crònica de la jornada.

L'any següent, “les parades de venda de roses i llaços amb flors que s'havien col·locat als voltants de la Diputació” van ser “envaïts ràpidament pel públic”, va exclamar el Diario de Girona. Ja hi havia cues, doncs, a la dècada de 1920.

Les imatges de carrers abarrotats per gent que busca roses i llibres són plenament vigents i es repetiran avui. Un any més, i ara especialment després de dos anys marcats per la pandèmia, les mans agafades, els petons a l'aire, els llibres i les roses tornaran a ser els protagonistes.