Política, ERC

Catalunya supera cada vegada l’onada de coronavirus “més ràpid i amb menys víctimes”, com diu Aragonès?

Catalunya supera cada vegada l’onada de coronavirus “més ràpid i amb menys víctimes”, com diu Aragonès?

El vicepresident de la Generalitat amb funcions de president i candidat d’Esquerra Republicana a la presidència, Pere Aragonès, va assegurar en la conferència política que va pronunciar el 4 de març (al minut 13:17) que Catalunya supera cada onada de la pandèmia “més ràpid, amb menys víctimes i amb unes restriccions més laxes”. La situació canvia en funció d’on se situïn el començament i el final de cada onada i no hi ha consens. Segons han confirmat a Verificat els respectius departaments de premsa, per Aragonès, la segona onada anava d’octubre a desembre i la tercera, entre gener i febrer. El Departament de Salut, però, situa el final de la segona onada al voltant del 24 de novembre i afirma que la tercera comença a pujar el 9 de desembre i està a prop de finalitzar (a principis de març).

La definició d’onada “no és matemàtica”, explica a Verificat Sergio Alonso, investigador de l’equip de biologia computacional de la Universitat Politècnica de Catalunya. “Des d'un punt de vista epidemiològic és difícil definir el començament i l'acabament d'onada, donat que aquestes es cavalquen”, afegeix Àlex Arenas, professor de Matemàtiques i Ciència Computacional de la Universitat Rovira i Virgili. Salut coincideix que el canvi de tendència s’observa després d’unes setmanes de caigudes en contagis, hospitalitzacions, ingressos a l'UCI i morts. Cadascuna d’aquestes categories té les xifres lleugerament diferides perquè des del moment en què es detecten els positius cal esperar uns dies o setmanes per poder veure’n l’impacte en el sistema sanitari i en les defuncions.

El mateix Pere Aragonès va afirmar el 2 de desembre al Parlament que Catalunya havia “superat la segona onada de la pandèmia” i hi va insistir dues setmanes més tard, quan va destacar que Catalunya havia sigut “capaç de doblegar” la segona onada. En aquesta línia, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, deia l’1 de desembre que la tercera onada era a la porta i constatava el 20 de desembre que les dades feien pensar que Catalunya estava en una tercera onada pandèmica.

No hem tingut en compte la primera onada de la pandèmia, a la primavera, perquè va arribar de manera imprevista i en un context i en unes condicions molt diferents de la segona i a la tercera onada. Entre el març i el maig del 2020, per exemple, es van fer menys testos que a la primera quinzena de gener. I entre març i abril van morir 11.000 persones, 2.500 més que del juliol al febrer.

Quan s’ha trigat a baixar del pic?

Comparant les dades de les dues onades, constatem que, tot i que els contagis detectats han augmentat i descendit més lentament en la tercera onada, el nombre de morts ha baixat més ràpid al febrer que al novembre, cosa que sustentaria l’afirmació d’Aragonès: entre el pic més alt i el més baix van passar 38 dies a la segona onada i 29 a la tercera.

Tanmateix, la situació és diferent en els ingressos hospitalaris i en els ingressos a les UCI. En el primer cas, els ingressats van baixar durant 33 dies després del pic de la segona onada (del 8 de novembre a l’11 de desembre) fins que van tornar a créixer i no van arribar a recuperar els nivells d’abans de la pujada de l’octubre. En la tercera onada, els ingressats portaven caient 32 dies fins al 4 de març i pràcticament ja s’han recuperat xifres de mitjans de desembre.

D’altra banda, durant 28 dies de la tercera onada l’ocupació de les UCI ha estat per sobre dels nivells màxims registrats a la segona onada. A 4 de març, el nombre de crítics portava més d’un mes baixant, però encara se situava per sobre dels nivells de l’inici de l’onada, tant si la situem a principis com a mitjans de desembre. A diferència dels morts, els ingressos a UCI han baixat de manera més gradual a la tercera onada que a la segona i el 4 de març hi havia més ingressats a l’UCI que en qualsevol dia de desembre.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va explicar durant la roda de premsa del 9 de març (al minut 51:26) que la segona onada es va començar amb 140 llits d’UCI ocupats i la tercera, amb 320. Aquestes dues xifres situen l’inici de cada onada el 28 de setembre i el 27 de desembre, respectivament. 

Els contagis i els testos

Les dades sobre la comparativa de contagis tampoc són concloents. D’octubre a desembre hi va haver 226.223 positius i entre el gener i el febrer se n’han comptabilitzat 146.409, gairebé 80.000 menys. Però si ens fixem en el moment que van començar a créixer i que van reduir-se els contagiats en cada cas, la diferència és a la inversa: es van registrar 180.812 positius entre el 28 de setembre i el 8 de desembre i 202.823 (22.011 més) entre el 9 de desembre i el 5 de març.

Cal tenir en compte que els positius detectats depenen del nombre de testos que es fan. En aquest sentit, en les últimes tres setmanes s’han fet entre un 35 i un 40% menys de proves de les que s’havien fet les setmanes anteriors, en plena campanya electoral. El percentatge de positius també mostra una tendència a la baixa des de principis de gener.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]