És veritat que el jutge que va frenar l’exhumació de Franco és net d’un militar franquista

Ens heu preguntat per aquesta foto antiga que circula per Whatsapp, en la qual s’identifica …


Ens heu preguntat per aquesta foto antiga que circula per Whatsapp, en la qual s’identifica al primer home per l’esquerra com a l’almirall Bastarreche, un alt càrrec militar durant el franquisme que segons el missatge seria l’avi del jutge que va parar l’exhumació del dictador fa uns mesos. 

Efectivament, es tracta d’ell, l’almirall Francisco Bastarreche Díez de Bulnes i sí, el seu nét és el jutge que el febrer va paralitzar l’exhumació de Franco al suspendre cautelarment la llicència d'obra. Posteriorment, al juny, el Tribunal Suprem va suspendre cautelarment l’exhumació atenent al·legacions de la família Franco. Us ho expliquem pas per pas:

  • Una salutació feixista

La fotografia va ser presa a la Capitanía General de la Base Naval de Cartagena el 6 de novembre de 1941, durant un acte de condecoració per part de l’agregat naval de l’ambaixada d’Alemanya a Madrid, segons afirma a Verificat l’historiador Luis Miguel Pérez Adán.

De fons s’observa el retrat de Hitler i els presents estan fent una salutació feixista, comú durant l’època en els moviments d’Alemanya, Itàlia i Espanya.

A l’esquerra apareix l’almirall Bastarreche, confirma a Verificat el catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Múrcia, Pedro María Egea Bruno. Egea explica que va accedir a la fotografía a través del col·leccionista privat Antonio Navarro Garrido i que va ser publicada per primer cop en el su llibre Cartagena. Imagen y Memoria

  • ‘La desbandá’, una de les pitjors masacres de la Guerra Civil

Bastarreche es va unir als colpistes al juliol de 1936, i durant la Guerra Civil va ser nomenat comandant del creuer Canarias, una de les tres naus que al febrer de 1937 van bombardejar a civils que escapaven de Màlaga davant la imminent arribada per terra de les tropes franquistes a la ciutat.

Més de 300.000 persones van fugir per la carretera a Almeria, encara republicana, i durant la seva fugida van ser atacades i bombardejades per terra, mar i aire per les forces colpistes amb l’ajuda de les forces armades d'Alemanya i Itàlia, segons fonts documentals citades pels historiadors Andrés Fernández i Maribel Brenes en el seu llibre 1937. Éxodo Málaga-Almería. L’episodi és conegut popularment com “La desbandá”.

Segons ha explicat a Verificat Andrés Fernández, “no existeix una relació nominal de víctimes dels fets de “La Desbandá””. La historiografia parla de 3.000, 5.000 o 10.000 víctimes, però en les seves recents investigacions, Fernández i Brenes no han pogut corroborar la quantia de morts.

Pel seu paper de comandant d’una nau que va bombardejar civils i per la seva participació en actes de repressió durant el franquisme, el municipi d’Alhama de Múrcia va retirar el bust de Bastarreche, va renombrar un carrer i li va retirar el títol de fill adoptiu de la localitat en compliment de la llei de Memòria Històrica. De la mateixa manera, l’ajuntament de Cartagena va treure el seu bust de l’espai públic.

  • Bastarreche, una família d’alts càrrecs militars durant el franquisme 

L’almirall Bastarreche era l’avi del jutge José Yusty Bastarreche, que al febrer va suspendre cautelarment l’exhumació de les restes del dictador Francisco Franco, tal com diu el text que acompanya la foto.

El militar era el pare de Concepción Bastarreche Moreno, esposa del també almirall de l’Armada durant el franquisme José Yusty Pita, pares de José Yusty Bastarreche. Yusty, jutge del contenciós-administratiu número 3 de Madrid, és qui va suspendre cautelarment la llicència urbanística que autoritzava l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. El magistrat argumentava motius tècnics i de seguretat citats a un informe encarregat per la Fundació Francisco Franco. 

Bastarreche s’ha mostrat contrari a la Llei de Memòria Històrica, que representa al seu parer “el ressentiment, l’ànsia de venjança i odi dels vençuts en la Guerra Civil”.