Els Parlaments d’Irlanda i Sud-àfrica també accepten altres llengües, encara que tothom parli anglès
A Irlanda i a Sud-àfrica, existint l’anglès com a llengua majoritària, els parlaments nacionals accepten i tradueixen les intervencions en altres llengües oficials.
Què s’ha dit?
Que no hi ha cap parlament al món en què, existint una llengua majoritària, els parlamentaris utilitzin una altra llengua.
Què en sabem?
A Irlanda i a Sud-àfrica, existint l’anglès com a llengua majoritària, els parlaments nacionals accepten i tradueixen les intervencions en altres llengües oficials.
L’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha afirmat en una entrevista al programa Herrera en COPE que “no hi ha cap parlament del món” on havent-hi una llengua majoritària es “parli utilitzant una altra llengua”. “Almenys que jo conegui”, ha afegit l’expresident del Partit Popular.
No és veritat que no hi hagi “cap parlament del món” on es pugui parlar una llengua minoritària tot i que n'existeixi una de majoritària. A Irlanda, els parlamentaris poden utilitzar “en tot moment” qualsevol de les llengües oficials (anglès i gaèlic irlandès) des de la constitució del parlament el 1919 i, des del 1972, la cambra ofereix servei d’interpretació, segons explica a Verificat el departament de premsa de l’Oireachtas (el Parlament Nacional Irlandès). A Sud-àfrica, els parlamentaris també poden parlar en les altres deu llengües oficials diferents de l’anglès a la cambra legislativa, segons consta al web del Parlament. T’ho expliquem.
“No hi ha cap parlament del món, almenys que jo conegui, on la gent podent entendre’s, parli doncs utilitzant una altra llengua”
Aquesta setmana el Congrés dels Diputats ha aprovat la reforma del reglament de la càmera perquè els diputats i diputades puguin fer ús del català, el gallec i l’euskera en “tots els àmbits de l’activitat parlamentària”. És en aquest context que l’expresident popular Mariano Rajoy ha fet les seves declaracions.
Irlanda: traducció simultània des de 1972
No obstant això, la consideració de Rajoy és errònia. Sí que existeixen països que permeten l’ús de llengües diferents de la majoritària del país. És el cas d’Irlanda, on coexisteixen dues llengües oficials: una majoritària, l’anglès, que parla el 97,5% de la població, i una minoritària, el gaèlic irlandès, que parla el 17%, segons la informació que consta a la fitxa tècnica del país realitzada pel Ministeri d’Assumptes Exteriors. L’irlandès, tot i ser la minoritària, és la primera llengua oficial i l’anglès, la segona, segons estableix la Constitució (article 8).
Des de la Constitució del 1919 del primer Parlament irlandès (First Dáil Éireann) —que va desembocar en la guerra d’independència del país— “els diputats tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües a la Cambra en qualsevol moment”, segons explica el departament de premsa de la cambra legislativa a Verificat.
Però no va ser fins al 1972 que la cambra baixa va incorporar el servei de traducció simultània i fins al 1986 quan es va introduir a la cambra alta i a les comissions, segons expliquen des de premsa. Actualment, el servei de traducció compta amb 20 traductors per a ambdues cambres per a aquells diputats i periodistes que no són bilingües i no entenen les contribucions en irlandès, tal com també consta a la pàgina web del Parlament.
L’ús que es fa de l’irlandès a les cambres legislatives reflecteix “en molts sentits l’estatus de l’idioma entre la població general”, segons es detalla al web del Parlament. Això vol dir que, tots els diputats entenen l’anglès, alguns dominen també l’irlandès i l’utilitzen amb freqüència i altres només el fan servir per presentar els seus discursos que posteriorment fan en anglès. Cal remarcar, però, que tot i que “l’irlandès s'utilitza cerimoniosament en tot moment”, segons detalla el departament de premsa, “les contribucions fetes íntegrament en irlandès són poc freqüents”.
Sud-àfrica: 11 llengües oficials
A Sud-àfrica això també passa. A la República de Sud-àfrica hi ha 11 llengües oficials (més la llengua de signes), una de les quals és l’anglès, segons consta a l’article 6 de la constitució, i totes elles es poden fer servir al Parlament. Així ho detallen un article acadèmic sobre les llengües oficials del país i una tesi realitzada a la Universitat de Ciutat del Cap que analitza el sistema de traducció simultània del Parlament.
L’anglès és la llengua més utilitzada en la vida pública, els mitjans de comunicació i pel govern, però “els membres del Parlament poden utilitzar qualsevol de les llengües oficials durant els debats”, tal com recull l’estudi acadèmic. L’altre estudi de la Universitat de Ciutat del Cap també detalla que “la política lingüística parlamentària permet als membres del Parlament utilitzar qualsevol dels onze idiomes” i que permet utilitzar aquestes llengües “durant les sessions en l'Assemblea Nacional, el Consell Nacional de Províncies, les reunions dels comitès, i durant els debats”.
Al web del Parlament de Sud-àfrica es va publicar el 2018 un reconeixement que rebia la mateixa cambra legislativa per “oferir constantment interpretació simultània per a tots els idiomes oficials de Sud-àfrica”.
No obstant això, la tesi realitzada el 2019 a la Universitat de Ciutat del Cap remarca que la investigació duta a terme mostra que “el Parlament encara no ofereix serveis lingüístics complets en els debats de les comissions”.
Dinamarca: s’autoritza el groenlandès i el feroès amb autotraducció
Aquesta mateixa setmana, el 19 de setembre, el mateix dia de l’entrevista a Rajoy a la COPE, s’ha permès als diputats de Groenlàndia i les Illes Fèroe, territoris pertanyents a Dinamarca, poder parlar els seus respectius idiomes al Parlament, segons va anunciar la mateixa cambra legislativa.
“El sistema d'interpretació significa, en primer lloc, que els diputats elegits a Groenlàndia i les Illes Fèroe tenen l’oportunitat de parlar en groenlandès i feroès en la sala parlamentària i més temps de paraula per traduir ells mateixos al danès”, segons detalla la comunicació parlamentària. És a dir, de moment no s’ha plantejat introduir la traducció simultània dels diputats i diputades.