Els missatges antifeministes dels ‘influencers’ es viralitzen quatre vegades més que els feministes

Les xarxes socials s’han convertit en un dels canals predeterminats per a la propagació d’idees antifeministes. Així ho exposa l’informe liderat per Paula Zuluaga, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que conclou que aquests missatges tenen un fort ressò a l’entorn digital, sobretot, en contextos d’influencers generalistes. Els continguts anitfeministes es viralitzen quatre vegades més que els feministes, un desequilibri alimentat per la desinformació que distorsiona el debat públic sobre la igualtat de gènere.

L’estudi examina 364 publicacions de 26 creadors i creadores de contingut reconeguts en sectors com la moda, la bellesa, l’estil de vida, l’esport o els videojocs. Els resultats mostren que la major part dels missatges compartits a les seves xarxes socials tenen un to neutral (67%), però els missatges antifeministes superen els feministes, amb un 18,2% i 14,8%, respectivament. A més, s’evidencia que els missatges antifeministes tenen més impacte: cinc milions de visualitzacions i “m’agrada”, davant de les poc més de 50.000 que aconsegueixen els feministes. L’engagement, és a dir, la relació entre els “likes” i les visualitzacions en comparació amb el nombre de seguidors, és aproximadament quatre vegades més alt en els continguts antifeministes que en els feministes, amb un 38,1% i un 9,4% d’interacció, respectivament.

Els formats com entrevistes o “just chatting” (gravar-se parlant) són on es registra més prevalença dels missatges antifeministes, d’acord amb les conclusions de l’informe. En el segon cas, el format amb què els i les creadores de contingut interactuen directament amb les seves audiències, sovint en temps real, l’estudi apunta que la interacció bidireccional “facilita l’intercanvi d’idees i actituds antifeministes, i obre la possibilitat per a la comunicació dual, on l’influencer respon i reacciona a l’engagement de la seva audiència en temps real”. 

Els temes que sorgeixen amb més assiduïtat són la idea que el feminisme promou l’odi cap als homes; la trivialització de l’assetjament sexual; la sexualització i cosificació de les dones; i el menyspreu cap a les dones feministes.

Els ‘influencers’ basen el vincle amb el públic en la confiança i la proximitat

Segons dades de l’informe Estudi de Xarxes de l’Interactive Advertising Bureau Spain (IAB), organització que publica estudis periòdics sobre consum digital, xarxes socials i influencers, a Espanya el 39% dels usuaris de les plataformes segueixen algun creador de contingut, i entre els joves de 12 a 17 anys, aquesta xifra s’enfila al 70%. En aquesta línia, altres informes revelen que la relació entre els influencers actius a Instagram i la població espanyola és una de les més altes d’Europa, amb un 3,33%, tenint en compte que a països com França, Alemanya o Bèlgica és de menys de l’1%. Tal com s’exposa a l’estudi de la UAB, la relació es basa en la “confiança” i la “proximitat” que aquestes figures generen cap als seus seguidors. De fet, altres informes destaquen que el 40% dels usuaris que segueixen influencers els considera creïbles, tot i que, segons l’ONU, el 62% no verifica la informació que comparteix.  

D’aquesta manera, aquests perfils d’influencers, més enllà de la “mascloesfera” —el conglomerat d’espais virtuals que recullen moviments ‘masculinistes’ basats en la propagació de discursos misògins i antifeministes— operen amb els mateixos discursos cap a grups heterogenis de la població, contribuint a difondre idees antifeministes que podrien no ser acceptades en entorns institucionals o educatius.

“Neomasclisme” i la desinformació a favor de la victimització dels homes

L’estudi de Zuluaga forma part del llibre de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) La reacció neomasclista després de la quarta onada feminista, coordinat per Maria Freixanet, responsable de la línia de recerca en gènere i política de la UAB. Freixanet defineix el “neomasclisme” com una resposta a l’impuls que va prendre el feminisme a partir del març del 2018, arran d’una de les vagues feministes més “històriques”. Es tracta d’un masclisme que emergeix en “aquelles societats formalment igualitàries, aquelles en què ja està mal vist definir-se com a masclista o sostenir obertament posicions que denigren les dones”. 

Pel que fa al discurs que el sustenta, el “neomasclisme” es basa, principalment, en la idea de la “victimització masculina”. Segons aquesta visió, en el context occidental, les dones ja haurien assolit la mateixa igualtat de drets que els homes, i la desigualtat de gènere estaria superada. Però les dades demostren el contrari, tal com hem verificat: la bretxa salarial, entre altres indicadors, continua evidenciant desigualtats profundes. Des d’aquesta perspectiva, les polítiques feministes actuals es perceben com un “excés”. “Per a aquest sistema de pensament, els homes són danyats pel feminisme”, explica Freixanet. De fet, l’estudi Percepcions sobre la igualtat entre homes i dones i estereotips de gènere va generar alarma social en revelar que el 51% dels nois d’entre 16 i 24 anys consideraven que la igualtat havia anat “tan lluny” que ara discrimina els homes.

Un dels pilars del “neomasclisme”, per tant, és la desinformació a través de la desacreditació d’estadístiques oficials i informes rigorosos que mostren que les dones encara pateixen discriminació. Tal com conclou Freixanet a Verificat, el “neomasclisme apunta contra la veracitat de les dades” per erosionar la percepció social de la desigualtat real.

Educació mediàtica per erradicar la desinformació antifeminista

A les xarxes circulen nombrosos discursos sobre antifeminisme i masculinitat, però sovint costa distingir la informació rigorosa dels missatges manipuladors. Molts continguts apel·len a emocions com la frustració o la ràbia per captar audiència i difondre idees masclistes de manera subtil.

Per això, cal una educació mediàtica que permeti identificar els discursos masclistes i antifeministes, analitzar com es propaguen i comprendre les emocions o inseguretats que en faciliten la difusió. També és essencial aprendre a diferenciar entre la crítica legítima i els discursos d’odi, desenvolupant eines per analitzar-los i respondre-hi amb esperit crític.

Aquests són, precisament, els objectius de la càpsula Desfake “Discursos masclistes i antifeministes a les xarxes”, que convida a detectar i analitzar aquests missatges des d’una mirada crítica i dialògica per entendre com ens influeixen i com podem qüestionar-los.

Com bé es conclou a l’informe de la UAB, cal contrarestar la desinformació antifeminista i educar la societat en la importància de les fonts i el rigor. “Cal enfortir als joves perquè no comprin aquests discursos”, conclou a Verificat Freixanet.