

El dimarts 28 d’octubre, el magnat tecnològic i propietari d’X Elon Musk presentava la Grokipedia, una enciclopèdia digital generada amb intel·ligència artificial, que llança com a alternativa a la Viquipèdia. Segons compartia Musk a la seva xarxa social, “l’objectiu de Grok i la Grokipedia és la veritat, tota la veritat i res més que la veritat”. En una altra publicació, Musk assegurava que el seu “objectiu és crear una recopilació exhaustiva i de codi obert de tot el coneixement. Després, es col·locaran còpies gravades en òxid estable en òrbita, a la Lluna i a Mart, per a preservar-les per al futur”.
El llançament de la Grokipedia ha desencadenat una nova polèmica al voltant de Musk i la seva reivindicació de “la veritat”. Expliquem el funcionament de les dues plataformes i analitzem, a través d’una comparació entre diferents entrades a les dues enciclopèdies digitals, els continguts d’aquesta nova eina.
Com funciona cada plataforma
La Grokipedia està creada (i verificada) amb Grok, un model d’IA de la companyia estatunidenca fundada per Musk, xAI. No hem trobat cap comunicat oficial ni cap anunci sobre la Grokipedia a la pàgina web de l’empresa, només observem que se’n fa referència a una oferta de feina.
Grok s’alimenta principalment de tot allò que es publica al “web i X per a millorar les consultes amb dades en temps real. Salta d’un enllaç a un altre, ingesta mitjans (incloses imatges i vídeos a X) i sintetitza els resultats a la velocitat de la llum”. De fet, en alguns dels articles de la Grokipedia s’informa al final de l’entrada que “el contingut està adaptat de la Viquipèdia”. Com hem verificat aquí i com han analitzat altres mitjans de fact-checking i agències internacionals, Grok pot arribar a propagar desinformació i fomentar el discurs d’odi. Segons la Columbia Journalism Review, presenta una taxa d’error molt superior a la d’altres intel·ligències artificials, responent de manera incorrecta al 94% de les consultes.
La Viquipèdia, en canvi, va sorgir el 2001 com un projecte col·laboratiu, gestionat per Wikimedia Foundation. Funciona a través de contingut creat per voluntaris, està regit per una sèrie de polítiques i guies editorials i, com afirmen des de la pàgina de Wikimedia Foundation, “els editors discuteixen públicament, debaten i, sovint, discrepen fins que s’aconsegueix un consens sobre quin contingut incloure a Wikipedia”. Tot i això, Musk l’ha criticat en repetides ocasions, assegurant que està esbiaixada i, fins i tot, li va donar el sobrenom de “Wokepedia” (en referència al concepte “woke”, una manera despectiva de referir-se a l’esquerra).
Cas 1: Genocidi a Palestina
A la Grokipedia, quan es busca informació sobre el “genocidi palestí a Gaza” no apareix cap entrada i la primera opció que ofereix el cercador és “acusació de genocidi palestí”.

En canvi, Viquipèdia sí que inclou un article on es descriu que, segons comitès internacionals, nombrosos estudis i experts en dret internacional, “Israel està cometent un genocidi contra els palestins durant el seu el bloqueig, la invasió i els bombardeigs continus de la Franja de Gaza”. L’article es basa en publicacions de les Nacions Unides o de Metges Sense Fronteres, entre d’altres.
A la Grokipedia, l’article sobre “acusació de genocidi palestí” especifica que es tracta d’acusacions sobre “les accions i polítiques militars d’Israel envers els palestins, especialment les operacions intensificades a Gaza després de l’atac terrorista de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, que va matar al voltant de 1.200 israelians i va prendre més de 250 ostatges”. També detalla que s’han registrat més de 67.000 morts de palestins “predominantment civils, segons el Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, tot i que [aquesta xifra és] contestada per barrejar combatents i mancar de verificació independent”.
La publicació fa una anàlisi històrica de les acusacions de genocidi en diversos casos, també en el de Gaza, i aporta contraarguments a aquestes acusacions, però no conclou si efectivament es tracta d’un genocidi perpetrat per Israel. Inclou l’informe de les Nacions Unides, amb conclusions afirmatives en aquest sentit, però afegeix diverses informacions que posen en dubte aquest dictamen i afirma que “el Consell de Drets Humans de l’ONU (UNHRC), mostra un biaix sistèmic contra Israel”.

Cas 2: Identitat de gènere
Mentre que la Viquipèdia se centra en una descripció des d’un punt de vista d’anàlisi social de la percepció pròpia sobre el gènere i fa servir termes com el “gènere assignat en néixer”, entre d’altres, la Grokipedia es focalitza molt més en les divergències amb el sexe biològic i parla de la “hipòtesi de la disfòria de gènere d’inici ràpid”, una teoria que han desmentit estudis científics, l’autor de la qual es va haver de retractar, i que assegura que la identitat de gènere es pot contagiar per l’entorn social. Es tracta d’una hipòtesi que, com descriu Scientific American, ha estat utilitzada per donar suport a legislació en contra del col·lectiu trans. L’enciclopèdia de Musk cita, a més, un estudi que, segons s’afirma, “estima que la identificació cisgènere és d’aproximadament el 99% entre els adults”. Es tracta d’una investigació que analitza l’evolució al llarg dels anys de la identitat de gènere on no hem trobat el percentatge que aporta Grokipedia. De fet, les conclusions semblen indicar el contrari: “Cap grup es va identificar al 100% amb el seu gènere actual, cosa que indica que les mesures binàries podrien no reflectir amb precisió l’experiència única dels individus”. L’enciclopèdia de Musk assegura, també, que les identitats no-binàries representen “l’1-2% dels joves en enquestes occidentals recents”. Un dels estudis que s’aporta com a font per a fer aquesta afirmació, de fet, conclou que “durant el període d’aquesta revisió, és clar que el gènere ha passat a ser vist com de naturalesa heterogènia en comptes d’una dicotomia de dos oposats”.
Cas 3: Elon Musk
En un inici, les entrades de les dues enciclopèdies digitals són similars, però s’observa que a la Viquipèdia es detallen més a fons les controvèrsies que ha protagonitzat el magnat tecnològic, que defineix com a “figura polaritzadora”. Es fa menció, per exemple, a les “declaracions poc científiques i enganyoses, inclosa la desinformació sobre la COVID-19”, als “comentaris antisemites i transfòbics” i a la promoció de“teories conspiratives”. També es parla de la gestió de Twitter, que s’assegura que “ha estat controvertida pels grans acomiadaments d’empleats, l’augment de publicacions amb incitació a l’odi, la desinformació i els canvis a les característiques del servei, inclosa la verificació”.
En canvi, a la Grokipedia, sobre la gestió de Twitter, s’afirma que Musk va emfatitzar “els principis de la llibertat d’expressió” i que “la seva propietat ha prioritzat les reformes de la moderació de continguts enmig de les crítiques dels mitjans de comunicació tradicionals que presenten biaixos sistèmics d’esquerres en la cobertura”.

Cas 4: Donald Trump
A les descripcions de l’actual president dels Estats Units, Donald Trump, també hi ha algunes diferències. A la introducció de la Viquipèdia se’l defineix, entre d’altres, com el primer president “convicte, després de ser condemnat pel cas Stormy Daniels”, una actriu de cinema per adults de qui Trump va comprar el silenci. A la Grokipedia, aquest fet no es menciona fins a l’apartat “Batalles legals i acusacions”, on es puntualitza que “un jurat va declarar Trump culpable de tots els càrrecs el 30 de maig del 2024, després d’un judici en una jurisdicció fortament demòcrata”. En aquesta entrada es mencionen també les dues mocions de censura [impeachment] a Trump, tot i que de manera molt més reduïda que en el cas de la Viquipèdia.
A la Grokipedia es descriu que la primera moció (per les pressions en una trucada el 2019 al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, perquè investigués al llavors candidat a la presidència demòcrata Joe Biden i el seu fill Hunter) “es va originar a partir d’una denúncia […] d’un whistleblower [alertador], un oficial de la CIA, la informació del qual era un rumor de segona mà d’un funcionari de la Casa Blanca no identificat, enlloc de tenir coneixement directe de la trucada”. A la Viquipèdia, en canvi, s’amplia la informació i s’explica que “l’administració Trump va publicar posteriorment un memoràndum de la trucada telefònica” i va confirmar que “Trump va demanar a Zelenski que investigués i discutís aquests afers amb l’advocat personal de Trump, Rudy Giuliani[…]Segons el testimoni de diversos funcionaris de l’administració i exfuncionaris, els fets van formar part d’un esforç més ampli per promoure els interessos personals de Trump en donar-li un avantatge en les properes eleccions presidencials”. Afegeix, també, que “diversos treballadors del Departament d’Estat que van testificar” i van confirmar les coaccions a Zelenski.
Cas 5: George Floyd
A la descripció inicial de la Viquipèdia, es descriu George Floyd com un “home afroamericà” que va morir després que “el policia blanc Derek Chauvin li posés el genoll sobre el coll durant més de set minuts, mentre altres policies l’immobilitzaven”. En canvi, la Grokipedia el defineix com un home “nord-americà amb un ampli historial criminal que incloïa condemnes per robatori a mà armada, possessió de drogues” i especifica que durant l’arrest, Floyd va oposar resistència i “va declarar repetidament que no podia respirar fins i tot abans de ser col·locat en posició de decúbit prono”. L’article explica que l’anàlisi de la mort va concloure que l’examinador va dictaminar que la mort de Floyd va ser un “assassinat arran d’una aturada cardiorespiratòria”, però afegeix que va haver-hi “factors contribuents que inclouen una greu malaltia cardiovascular ateroescleròtica hipertensiva, intoxicació per fentanil i ús recent de metamfetamina; les proves toxicològiques van detectar 11 ng/mL de fentanil a la seva sang, un nivell associat a morts per sobredosi en individus sense tolerància”.

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Articles relacionats

L’operació russa ‘Matrioixca’ llança una campanya per interferir en les eleccions del 29N a Espanya: separatisme de Catalunya, col·lapse europeu i la crisi de l’habitatge

Aquest mapa dels resultats de les eleccions de mig mandat als Estats Units no és real

“Sabotatge d’Israel”: la teoria sense proves sobre l’accident de Toledo

