Els documents del 23F s’han mantingut en secret gairebé mig segle per una llei franquista

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns en un missatge a X que aquest dimarts, 24 de febrer, el seu govern desclassificarà els documents del cop d’estat del 23 de febrer de 1981 per “saldar un deute històric amb la ciutadania”. El president ha remarcat que “les democràcies han de conèixer el seu passat per construir un futur més lliure”. Per què els documents oficials del 23F s’han mantingut en secret gairebé mig segle? T’HO EXPLIQUEM!

Els documents del 23F han estat classificats com a secrets durant 45 anys. Darrere d’això hi ha una llei aprovada durant el franquisme, el 1968, reformada puntualment el 1978, i que no fixa cap termini per desclassificar els documents.

Els secrets oficials són aquells documents, dades, informacions o objectes que es tipifiquen com a “matèries classificades”, segons aquesta llei (article 2), i que el coneixement dels quals per persones no autoritzades pot “posar en risc la seguretat i defensa de l’Estat”.

La legislació dicta que les matèries classificades no poden ser “comunicades, difoses ni publicades, ni utilitzat el seu contingut fora dels límits” que fixa la llei, i estableix que vulnerar aquestes restriccions serà sancionat penalment (article 13).

Un decret de 1969 va ampliar el contingut de la llei de l’any anterior. L’article tercer indica que l’autoritat encarregada de la classificació “indicarà el termini de duració d’aquesta”, sense que fixés cap termini per la desclassificació automàtica, obrint la porta a mantenir els secrets oficials indefinidament. La reforma del 1978 tampoc no va introduir cap termini per desclassificar secrets.

Caducitats dels secrets a l’entorn europeu

A la majoria dels països europeus, la constitució atorga als governs el poder per imposar el secret oficial o secret d’estat a certs assumptes per assumptes com la seguretat pública, seguretat nacional i l’ordre públic, entre altres, tal com recull Newtral, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificadors.

Tanmateix, la majoria dels Estats europeus, i també els Estats Units, estableixen un període d’unes dècades després del qual s’han de desclassificar els secrets, a diferència de la llei espanyola.

• França: accés després de 50 anys als documents que comprometen la seguretat nacional, o de 100 anys si afecten la seguretat d’individus esmentats o fàcilment identificables.
• Alemanya: termini de 30 anys, sempre que no requereixi una extensió, podent allargar fins a 60 anys.
• Regne Unit: límit de 20 anys per desclassificar documents, amb excepcions relacionades amb la protecció de la seguretat de l’Estat
• Estats Units: termini de reserva de 25 anys pels secrets oficials, prorrogables un màxim de 50 anys addicionals.

No sabem quants secrets hi ha classificats

No hi ha un registre dels materials classificats per la llei de secrets oficials. El 2020, el Ministeri de la Presidència va rebre una petició d’informació pública per saber “tots i cadascun dels acords de la declaració de secret oficial signats pel Consell de Ministres entre 1976 a 2019”, però la petició va ser desestimada.

El Consell de Transparència i Bon Govern, que és l’encarregada de gestionar les reclamacions que vulnerin la Llei de Transparència (article 24), va emetre una resolució que negava l’accés a aquest llistat, en part emparant-se en la llei de 1968.

Igual que passa amb el 23F, existeixen multitud de secrets oficials que dificulten la tasca dels historiadors, tal com va explicar el diari El País en un article l’any passat. Els historiadors sovint han d’acudir a arxius estrangers per reconstruir la història recent d’Espanya.

En tot cas, l’anunci d’aquest dilluns de Sánchez en un principi només afecta els documents relatius del cop d’estat del 23F, i encara no se sap quins documents seran els classificats. L’única informació oficial que se sap fins a la data d’aquesta publicació és el missatge del president al seu compte de X.

Un projecte de llei per reformar la llei de 1968

El Consell de Ministres va aprovar el passat 22 de juliol un projecte de llei per reformar la Llei d’Informació Classificada que, entre altres canvis, contempla terminis fixos per desclassificar documents oficials. Tanmateix, els projectes de llei han de passar pel Congrés de Diputats perquè siguin aprovats. En el moment de publicació d’aquest article, el projecte està disponible al portal de transparència del govern espanyol sota el nom de “Projecte de Llei d’Informació Classificada”.

El nou text contempla que la informació es desclassificarà “en el moment que desaparegui l’amenaça o el perjudici per a la seguretat o defensa nacional” i, en tot cas, la classificació no podrà superar certs terminis fixats per llei, que varien segons el grau de protecció de cada document, segons recull l’article 16 del projecte.

Entre els classificats com a “alt secret”, es desclassificaran després de 45 anys, amb una única pròrroga possible de 15 anys afegits. Pels documents “secrets”, el termini serà de 35 anys, amb una possible pròrroga de 10 anys més. Pels “confidencials”, serà entre set i nou anys no prorrogables. Finalment, pels “restringits”, serà entre quatre i cinc anys no prorrogables.

En tot cas, l’autoritat tindria competències per reclassificar un document “motivadament i de forma excepcional” si perdura “l’amenaça o el perjudici per a la seguretat i defensa nacional” (article 19), amb una classificació que s’haurà de revisar anualment.

Als últims 20 anys, el PNB ha impulsat en totes les legislatures al Congrés, en sis ocasions (als anys 2023, 2019, 2019, 2016, 2016 i 2014), proposicions per reformar la llei de 1968, sense que la iniciativa hagi prosperat, tal com recull el cercador d’iniciatives de la cambra baixa. També ho van fer Esquerra Unida, ICV i el CHA en una altra proposició de llei el 2014. Totes aquestes proposicions sempre han plantejat un període d’entre 25 i 30 anys per desclassificar els documents.