Els antecedents catalans, espanyols i europeus de la regulació del burca

La discussió sobre l’ús del burca i el nicab ha centrat el debat polític de la setmana arran de les proposicions de prohibir-lo que s’han votat o registrat al Congrés dels Diputats. Tot i això, les disputes sobre permetre o no l’ús del vel islàmic integral no són noves, ni a la política catalana, ni a l’espanyola ni a l’europea. 

Ja fa més d’una dècada que alguns partits polítics intenten aprovar normatives per prohibir o limitar l’ús del burca i el nicab a l’espai públic. Tot i que hagi estat aquesta darrera setmana quan ha revifat el debat, el 2010 ja va haver-hi una onada d’intents de canviar la normativa per prohibir-ne l’ús en públic.

Al Senat, el PP va aconseguir aprovar una moció, i a Catalunya, 18 municipis van votar mocions municipals per prohibir l’ús del vel islàmic integral en els espais o equipaments públics. Dos consistoris van arribar a modificar les seves ordenances, però la justícia les va anul·lar. A Europa, des del 2004 s’han vist restriccions en la vestimenta religiosa, que s’han anat expandint durant la darrera dècada fins a formar part del codi legal de 12 països. T’ho expliquem!

Els intents autonòmics per prohibir el burca i el nicab, sense recorregut

Abans de la proposició de llei de Vox rebutjada pel Congrés, a Espanya s’han presentat recentment altres proposicions no de llei per instar el Govern central a prohibir l’ús del burca i el nicab en espais públics a escala estatal. Aquests textos no tenen caràcter legislatiu ni vinculant i, en els darrers anys, han sigut impulsats per Vox en diversos parlaments autonòmics.

El Parlament de les Illes Balears va ser l’únic, d’entre les cambres autonòmiques, que va aprovar-ne una, el passat febrer. La proposició no de llei presentada pel PP i votada per Vox considerava el vel islàmic integral com una forma d’”opressió i submissió que atempta contra els drets fonamentals, la igualtat i la dignitat de les dones”, i instava el govern espanyol a prohibir-lo en espais públics. 

La mateixa proposició va ser impulsada per Vox a les Corts Valencianes a finals del 2025, on encara no s’ha sotmès a votació. A la Comunitat de Madrid, el PP va rebutjar el passat setembre una proposició no de llei de Vox per prohibir el vel a les aules, justificant que convertiria Espanya en un “país laic, i no aconfessional”, com diu la Constitució, segons va informar Europa Press.

A La Rioja, Vox va presentar al novembre una proposició de llei per reformar, a escala estatal, la Llei de Seguretat Ciutadana. La iniciativa volia tipificar com a infracció l’ús del burca o el nicab en espais públics, així com la seva imposició a menors. Tot i que la Mesa del Parlament de La Rioja va admetre a tràmit la iniciativa el 19 de novembre de 2025, la proposta encara no ha estat sotmesa a votació, i el govern riojà s’ha expressat en contra.

Però aquests intents no són nous. El 2010, el PP va dur al Senat una moció per fer la reforma legal necessària per prohibir l’ús de vestimenta que cobrís el rostre en espais públics, que va quedar aprovada amb els vots de CiU. Era una mesura no vinculant, per la qual s’instava al govern de Zapatero que impulsés aquesta política.

També fa més d’una dècada, el Parlament va debatre sobre la qüestió. La comissió d’igualtat va rebutjar el 2013 una proposta de resolució del PP per regular l’ús del burca, tal com apareix al diari de sessions de la cambra. L’hemeroteca d’El Punt Avui també deixa constància d’un altre debat tres anys abans, el 2010, aquest cop a l’hemicicle. En aquell moment, diversos ajuntaments havien presentat iniciatives per regular el burca. La moció parlamentària del PP va acabar rebutjada pels grups del tripartit.

Un debat amb antecedents a Catalunya

Aquesta proposta no és una idea nova tampoc a Catalunya, tot i que mai s’ha escalat al nivell legislatiu. El maig de 2025, Aliança Catalana va fer una moció parlamentària per prohibir l’ús del vel en espais públics i escoles que va comptar amb vots a favor de PP i Vox en la majoria dels punts del text, però que no va prosperar. Una moció d’impuls com aquesta, que demana una acció per part del Govern, no és un text legislatiu i només recull l’opinió o voluntat de la cambra. 

Junts per Catalunya va rebutjar la proposta, al·legant que atemptava contra la convivència i la cohesió social, tot i que sí que es va mostrar a favor de limitar d’aquesta peça de roba. 

Però aquest debat ve de lluny. A Catalunya, l’any 2010 es va iniciar una onada de regulacions i prohibicions municipals del burca i el nicab que va començar a Lleida al maig d’aquell mateix any, convertint-se en la primera ciutat de l’estat espanyol a limitar l’ús del vel íntegre.

Un informe de 2013 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que va analitzar la cobertura mediàtica de les prohibicions al burca i altres notícies relacionades amb l’islam, va assenyalar una intensificació dels discursos polítics sobre la immigració arran de la crisi econòmica del 2008. Aquests debats “es van expressar amb molta força” en les campanyes de les eleccions al Parlament del 2010 i de les municipals del 2011.

Regulacions municipals i suspensions judicials

A escala local, 18 municipis han plantejat en els darrers quinze anys la prohibició de l’ús del burca o la cobertura del rostre en equipaments municipals. Dos d’ells van arribar a modificar l’ordenança de civisme per fer-ho efectiu, però la justícia ho va impedir.

Verificat ha trobat 14 casos més on els plens municipals van aprovar mocions per dur a terme aquesta política, però no ha trobat evidència que es consolidessin en forma d’ordenança o reglament.

El 2010, Lleida es va convertir en el primer municipi d’Espanya en aprovar una ordenança municipal per prohibir l’ús del vel integral a equipaments municipals. La moció va ser inicialment promoguda per CiU, i va ser aprovada amb els vots del PSC i el PP. Tres anys després, el Tribunal Suprem la va anul·lar, argumentant que la norma “limitava l’exercici de la llibertat religiosa” i que un consistori no té les competències per fer-ho. 

Com en el cas de Lleida, Reus va prohibir l’ús del vel integral en equipaments mitjançant un decret el 2010. El 2014, el municipi també va modificar l’Ordenança de Civisme per prohibir el vel integral al carrer, però el 2015 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ho va suspendre cautelarment, segons van informar Europa Press i Reus Digital. Aprovada amb els vots del PP i CiU, no permetia vestimentes “que dificultin la identificació per mitjans visuals” al carrer, als autobusos o als equipaments municipals, citant “motius de seguretat pública i per evitar la pertorbació de la tranquil·litat”.

El Vendrell, Cunit, Mollet del Vallès i Santa Coloma de Gramenet, entre d’altres, van seguir la seva iniciativa. Els ajuntaments d’aquests municipis van aprovar mocions per modificar l’ordenança de civisme i prohibir el vel integral en edificis municipals. Verificat no ha trobat constància que finalment s’apliqués el canvi a la normativa local.

La proposta també va arribar a les capitals de província catalanes com Tarragona, amb una moció, i Barcelona, amb un decret d’alcaldia que, segons diversos mitjans com El Periódico i 3Cat, l’alcalde Jordi Hereu va anunciar. Ambdues eren ciutats governades en aquell moment pel PSC. A Girona, el PP també va presentar la proposta, però no va ser aprovada, segons va informar RTVE.

12 països europeus prohibeixen o limiten l’ús del vel integral islàmic

Verificat ha identificat que dotze països europeus han implementat prohibicions, sigui a escala estatal o regional, sobre determinades peces de roba que inclouen el burca i el nicab. A més, Portugal i Itàlia es troben actualment en fase de debat i votació de noves lleis en aquest àmbit.

La justificació d’aquestes restriccions varia segons el país, però acostuma a basar-se en dos arguments principals: garantir la seguretat i la convivència en l’espai públic, i preservar la neutralitat religiosa. Els textos no fan referència explícita al burca o al nicab, sinó que, en tot cas, esmenten de manera genèrica la “indumentària religiosa” i es fonamenten en la necessitat d’identificar les persones en espais públics. És sobre aquesta base que Junts per Catalunya ha elaborat la seva proposició de llei.

França prohibeix el vel integral en espais públics des del 2011 i la simbologia religiosa a les escoles des del 2004, esgrimint la laïcitat de la república, i estudia ampliar aquestes restriccions a l’esport i altres àmbits. Bèlgica també va vetar el vel integral el 2011, seguida per països com Bulgària, Àustria i Dinamarca, al·legant qüestions de seguretat i protecció de les dones. Altres estats han optat per limitacions parcials en escoles o sector públic per preservar la neutralitat religiosa, com Àustria amb els menors, Kosovo a les escoles o Alemanya i Bòsnia i Hercegovina en funcions públiques.