Catalunya no té un procés d’acollida d’immigrants més permissiu que altres comunitats: la repartició depèn del Ministeri d’Inclusió

Arran del repunt d’arribades d’immigrants a les illes Canàries i la posterior distribució dels sol·licitants d’asil entre diversos punts del territori espanyol, ens heu preguntat al nostre servei de Whatsapp si és veritat que a Catalunya “el procés d’acollida és més lax que a la resta de comunitats autònomes”. 

És FALS. La gestió del procés d’acollida dels immigrants que arriben a Espanya depèn del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i de les entitats col·laboradores, per tant, el procediment a seguir és el mateix a totes les comunitats autònomes. Catalunya té un 10% de les places d’acollida d’Andalusia o una tercera part que les Canàries.

“A Catalunya el procés d’acollida és més lax que en altres comunitats autònomes”

Quan una persona arriba al territori espanyol a través de les costes o del pas fronterer de Ceuta i Melilla, i el Ministeri de l’Interior confirma que no pot ser retornada al seu país d’origen, aquesta pot demanar atenció humanitària o protecció internacional, dos procediments gestionats pel Ministeri d’Inclusió, segons detalla l’ONG que treballa en l’acollida CEPAIM. Aquests processos d’acollida poden durar uns mesos durant els quals els immigrants es reparteixen entre les diferents comunitats autònomes. Tan bon punt acaben els procediments, aquestes persones poden intentar regularitzar la seva situació administrativa, però ja no estan sota protecció de l’Estat. 

En el cas de les entrades per Ceuta i Melilla, es poden produir devolucions al mateix moment que la persona creua la frontera de manera irregular sempre i quan es compleixi amb les obligacions internacionals, segons van avalar el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans el 2020.

La distribució pel territori d’aquells immigrants que s’acullen a l’atenció humanitària depèn de diferents factors, segons indica el departament de premsa del Ministeri a Verificat, però principalment la distribució es fa “en funció d’on hi ha places lliures” entre els centres disponibles per l’acollida, explica a Verificat Lidia Hernández, coordinadora d’acció humanitària a l’ONG Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). 

Les places disponibles per a cada comunitat autònoma les pacta anualment el ministeri amb les ONG col·laboradores en funció de les necessitats de cada territori. Catalunya no és la comunitat amb més places d’acollida disponibles aquest 2023: en té 289, davant les 2.784 d’Andalusia, les 742 de Canàries i les 460 de Madrid, segons les xifres publicades a la resolució del 29 de setembre de 2023 del Ministeri d’Inclusió. No obstant això, un cop han finalitzat el seu procés d’acollida, molts immigrants segueixen la seva ruta i poden arribar o passar per Catalunya, sigui per retrobar-se amb familiars o coneguts que viuen aquí o per continuar cap a altres països europeus.

L’octubre amb més arribades a Canàries

Des de principi d’any han arribat 23.537 persones a les illes Canàries, un augment d’arribades del 79% respecte al mateix període de l’any passat, d’acord amb les últimes xifres publicades pel Ministeri de l’Interior que arriben fins al 15 d’octubre. “És l’octubre històric amb major nombre d’arribades”, apuntava el director d’emergències de Creu Roja, Íñigo Vila, a RTVE. 

Aquest increment en les arribades, però, ha anat acompanyat d’un pla de contingència esmentat en la resolució de 29 de setembre que preveu més places d’acollida temporal a les illes. En aquest cas, “hi ha un notable augment de les arribades a Fuerteventura i El Hierro”, on no hi ha grans dispositius per fer la primera acollida dels immigrants, segons consta al text. De fet, a principis de setembre el 90% de les quasi 3.000 places d’emergència obertes a Canàries estaven ocupades, quan el percentatge d’ocupació d’aquestes places, que fan una primera acollida, hauria de ser del voltant d’un 40%. Però, com funciona el sistema d’acollida?

Catalunya no té el major nombre de places d’atenció humanitària

El Ministeri d’Inclusió preveu diferents tipologies d’acollida que queden detallades a la resolució del 14 de novembre de 2022 i al web del ministeri:

• Acollida integral, que cobreix necessitats bàsiques i es fa en allotjaments permanents.
• Acollida en centres d’atenció, d’emergència i derivació (CAED), que permet una acollida d’emergència en moments de grans arribades a les costes, però té un caràcter estructural i permanent.
• Acollida en centres d’emergència, que faciliten una primera acollida en centres temporals que s’obren i es tanquen en funció de les necessitats quan les places d’acollida integral i de CAED no són suficients.

Aquest any, a Espanya hi ha previstes i disponibles 5.740 places d’acollida permanents (integral i CAED) i 4.039 places en centres d’emergència, segons les dades publicades a la pel Ministeri i desglossades per comunitat autònoma i província. Quasi la meitat de les places permanents es troben a Andalusia (2.784), seguit de Canàries (742), Madrid (460) i Múrcia (354). Catalunya és la sisena comunitat autònoma on més places d’acollida permanent hi ha: 289, totes elles a la província de Barcelona.

No obstant això, Lidia Hernández, coordinadora d’acció humanitària de CEAR, explica a Verificat que molts immigrants un cop han finalitzat el seu procés d’acollida segueixen la seva ruta migratòria, sigui per retrobar-se amb familiars o coneguts que viuen a altres indrets d’Espanya o per anar a altres països europeus. Per tant, malgrat que el procés d’acollida dels immigrants no es dona principalment a Catalunya, això no treu que posteriorment aquests puguin arribar a aquest territori, independentment del procés d’acollida.

Protecció internacional o atenció humanitària

Els immigrants que arriben a les costes espanyoles o entren per via terrestre a través de les ciutats de Ceuta i Melilla poden entrar en el programa de protecció internacional si sol·liciten l’asil i compleixen els requisits. Si no ho fan, entren al programa d’atenció humanitària que, tot i ser gestionat pel Ministeri d’Inclusió, és portat a terme per entitats sense ànim de lucre que col·laboren amb el ministeri, com per exemple CEAR o Creu Roja, entre moltes altres. 

És a dir, els immigrants refugiats, apàtrides i que pateixen un risc o una amenaça real de mort o de tortures al seu país d’origen es poden acollir a la protecció internacional, mentre que aquells que emigren per altres factors, sovint simplificats sota el terme “migrants econòmics”, poden acollir-se a l’atenció humanitària, segons detalla Lidia Hernández a Verificat. No obstant això, aquests processos no impliquen una regularització de la situació administrativa: els sol·licitants de protecció internacional poden demanar la residència per raons humanitàries i els que s’acullen a l’atenció humanitària poden demanar-la per arrelament laboral, social o familiar després de poder validar que porten dos o tres anys vivint en territori Espanyol.

En ambdós casos, el procés d’acollida és “similar”, com diu Hernández: hi ha una valoració inicial i una derivació, després comença l’acollida i, finalment, hi ha una fase d’autonomia, en què es buscarà que la persona en qüestió consolidi coneixements i habilitats per a la seva “plena inclusió a la societat”, d’acord amb el reial decret que regula el sistema d’acollida en matèria de protecció internacional.

El procés d’acollida per la via de l’atenció humanitària durava tres mesos o més en casos de vulnerabilitat, segons explica Hernández a Verificat, però amb l’augment d’arribades a les Canàries, el ministeri ha demanat escurçar aquest termini a un mes, ampliable en casos de vulnerabilitat. 

En aquest temps, les ONG encarregades de realitzar l’acollida proporcionen assessorament jurídic, assistència sanitària i psicològica, així com allotjament i manteniment, segons explica Hernández i consta al web del Ministeri d’Inclusió. En els casos en què l’acollida dura més temps, també es realitzen cursos d’idioma, formacions o assessorament a l’hora de fer tràmits com poden ser l’empadronament o demanar la targeta sanitària.