La campanya d’ERC amb gràfics enganyosos que exageren l’acció de govern i l’estat de l’economia catalana
Esquerra Republicana de Catalunya ha fet una campanya amb gràfics de bombolla a les xarxes. Les visualitzacions estan desproporcionades i exageren les dades favorables a Aragonès.
Què s’ha dit?
Diversos gràfics publicats a les xarxes socials d’Esquerra Republicana de Catalunya mostren l’augment de despesa pública del govern d’Aragonès i comparen el creixement econòmic de Catalunya i la Comunitat de Madrid.
Què en sabem?
Tots els gràfics distorsionen les superfícies dels cercles de manera que la despesa pública del govern de Pere Aragonès sembla més elevada del que és, i sobrerepresenten el creixement econòmic de Catalunya.
Després de l’anunci d’avançament electoral, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha engegat la seva precampanya publicant a xarxes sis gràfics “de bombolles” per remarcar l’augment de despesa pública en sanitat, educació i cultura del govern de Pere Aragonès respecte a executius anteriors. En gràfics similars, treu pit del creixement econòmic de Catalunya respecte la Comunitat de Madrid, concretament en creació d’ocupació, producció industrial i innovació empresarial.
Tots aquests gràfics són ENGANYOSOS: els cercles exageren la despesa pública del govern d’Aragonès i infradimensionen la de Torra, Puigdemont i Mas. Pel que fa als gràfics que comparen Catalunya amb Madrid, també exageren les dades de Catalunya.
En tots ells, les superfícies de les circumferències no són proporcionals a les xifres que se suposa que representen. En el pitjor dels casos, l’àrea del cercle que representa la despesa del govern Aragonès en cultura gairebé quadriplica l’àrea que hauria d’haver tingut. Verificat s’ha posat en contacte amb el departament de premsa d’ERC, que ha assegurat en dues ocasions que es tracta d’errors, però ha continuat publicant aquest tipus de gràfics.
Durant la darrera setmana, ERC ha publicat 6 gràfics de bombolla enganyosos. Repassem-los un a un:
El gràfic que exagera la inversió en cultura
El 30 de març, ERC va compartir un gràfic que mostrava l’augment de la inversió en cultura, comparant aquesta despesa entre els executius dels quatre darrers presidents: Pere Aragonès, Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas.
El gràfic, acompanyat d’un text que diu “les dades no menteixen”, és enganyós: mentre que la inversió d’Aragonès en cultura ha estat un 64% superior a la de Puigdemont, l’àrea del cercle que representa el president d’Esquerra Republicana és un 513% més gran que la que representa la del mandat de Junts. Els altres dos expresidents —Mas, de Convergència i Unió (CiU); i Torra, de Junts per Catalunya—, també es veuen infrarepresentats.
Dit d’una altra manera: per cada milió d’euros invertits en cultura, el cercle d’Aragonès creix en 380 píxels2, mentre que el de Puigdemont ho fa en 101 píxels2; el de Torra, en 117 i el de Mas, en 119.
El govern tampoc ha duplicat la inversió en educació
Quelcom similar passava amb un altre gràfic del 29 de març que comparava, la inversió en educació dels darrers executius. Mentre que el govern Aragonès va invertir un 41% més que el de Puigdemont i un 44% més que el de Mas, el cercle del republicà és un 195% i un 210% més gran que els altres dos, respectivament.
La despesa sanitària, també sobrerepresentada
Una altra publicació, del 27 de març, que mostra l’evolució de la despesa sanitària dels diferents executius, també sobrerepresenta la inversió del govern de Pere Aragonès. Concretament, els 11.073 milions d’euros anuals destinats a salut, de mitjana, durant el seu govern, contra els 9.110 del de Quim Torra, els 8.603 de Carles Puigdemont i els 8.624 d’Artur Mas. Però les bombolles no són proporcionals: la d’Aragonès ocupa 109 mil píxels quadrats; la de Torra, 63 mil; la de Puigdemont, 46 mil i la de Mas, 59 mil.
Comparacions enganyoses amb la Comunitat de Madrid
Una setmana després de l’anunci de l’avançament electoral per part del president de la Generalitat, Pere Aragonès, el seu partit va començar una campanya comparant el creixement econòmic de Catalunya amb el de la Comunitat de Madrid. Els tres gràfics sobre tres indicadors econòmics també exageren les xifres de Catalunya i ignoren les diferències de població entre ambdós territoris.
El primer tuit, del 22 de març, comparava els 197.000 llocs de treball creats a Catalunya el 2023 amb els 160.000 de Madrid, i transformava una diferència real del 23% en un cercle un 160% més gran que l’altre.
A banda de sobrerepresentar les dades de Catalunya, és enganyós comparar la creació d’ocupació en xifres absolutes si les dues comunitats tenen poblacions diferents. El 2023 la població activa, aquella que té edat de treballar, era de 4,08 milions a Catalunya i de 3,71 milions a la Comunitat de Madrid.
Com ja vam explicar en una primera verificació, comparar la creació d’ocupació en valors absoluts de dues comunitats amb poblacions diferents és enganyós; el més adient és fer-ho de manera proporcional. En aquest sentit, la població ocupada a Catalunya va augmentar un 5,62% durant el 2017, mentre que la de Madrid, un 5,03%: una diferència de 0,59 punts percentuals.
Finalment, si mesurem l’ocupació creada respecte a la població activa de cada comunitat, la diferència tampoc és molt gran. A Catalunya, s’han creat 48 llocs de feina per cada 1.000 persones en edat de treballar, mentre que a Madrid se n’han creat 43.
El pes de Catalunya dins Espanya, sobrevalorat a les bombolles
Pocs dies després de la primera verificació, ERC va publicar un gràfic molt similar, comparant el pes de la producció industrial de Catalunya i la Comunitat de Madrid respecte al conjunt de l’Estat. Representen el 22% i el 13% del Valor Afegit Brut de l’Estat, respectivament. El pes del VAB català és un 69% més elevat que el madrileny… Però el cercle que el representa és un 178% més gran. A més, tampoc ha tingut en compte que Catalunya supera la Comunitat de Madrid en població.
Força semblant és aquest altre gràfic, publicat unes hores després, que compara el pes de les empreses innovadores d’aquestes dues comunitats autònomes respecte totes les empreses de l’estat. Una diferència un 35% favorable per a Catalunya, però exagerada en un cercle un 83% més gran que l’altre.
Per què els gràfics de bombolles no són una bona idea
Més enllà dels errors de desproporcionalitat comesos per Esquerra Republicana, amb cercles que no són representatius de les dades, els gràfics de bombolles no són els més adequats per a representar diferències.
Un manual de visualització de dades publicat per Princeton University Press explica que a les persones “ens costa interpretar àrees correctament”, ja que moltes vegades s’exageren les diferències. El llibre apunta que, si a l’hora de fer un gràfic com aquest, s’assignen els valors que es volen representar al radi del cercle, el resultat final exagera molt la diferència, ja que l’àrea es calcula multiplicant aquest valor per ell mateix. Recordem que la superfície d’una circumferència sorgeix d’aquesta fórmula: Àrea = π * radi²
“El resultat és que la diferència en mides entre les àrees serà molt més gran que la diferència entre els dos nombres que representen”, apunta el manual, firmat pel sociòleg Kieran Healy, de la Universitat de Duke.
En aquest tipus de visualitzacions, “el major error és calcular l’àrea amb el radi, el que implica que l’àrea augmenta de manera quadràtica”, apunta Dominic Royé, climatòleg i expert en visualització de dades de la Fundació per a la Investigació Climàtica a Verificat, que defensa que el més important a l’hora d’interpretar un gràfic d’aquests és l’àrea, no el radi.