Els aliments s’han encarit com mai en quatre anys, però no tant com diuen Albiach i Rufián

Els ous, el cafè i la carn de boví són els productes que més s’encareixen el 2025, i l’oli d’oliva i el sucre, els que més s’abarateixen

Els ous, el cafè i la carn de boví són els productes que més s’encareixen el 2025, i l’oli d’oliva i el sucre, els que més s’abarateixen

Jéssica Albiach al Parlament de Catalunya i Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats.
, , ,

Què s’ha dit?

Que el carro de la compra ha incrementat un 15% el seu cost en l’últim any, i entre els productes alimentaris, el preu dels ous ha augmentat un 50% en els darrers sis mesos. Que en tres anys, la carn ha pujat un 50% de preu, la llet un 60% i els ous un 70%.

Què en sabem?

Que el preu de la compra s’ha encarit un 2,3% el 2025, i que el preu dels ous ha pujat un 6,1% en sis mesos. Que en tres anys la carn s’ha encarit un 16,8%, la llet, un 18,6% i els ous, un 36,6%.

A les portes de Nadal, quan moltes llars es preparen per omplir la nevera per als grans àpats, el preu dels aliments ha centrat part dels discursos polítics a Catalunya i a l’Estat. Jéssica Albiach, presidenta dels Comuns al Parlament, i Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés, van retreure als presidents Illa i Sánchez l’increment dels preus de la cistella de la compra.

Jéssica Albiach, durant la sessió de control del 5 de desembre (minut 19:50), va afirmar que el preu del carro de la compra ha crescut un 15% en “l’últim any”, i va assenyalar que “els ous, només en sis mesos, han augmentat el seu preu en un 50%”. Per altra banda, Gabriel Rufián va exposar el 10 de desembre al Congrés (minut 20:30) que “els últims tres anys” la carn ha pujat un 50% de preu, la llet un 60% i els ous un 70%. Ambdues afirmacions són ENGANYOSES.

L’estadística de preus de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) reflexa que des del 2021 el preu dels aliments s’ha disparat com mai ho havia fet en aquest segle. De totes maneres, aquests augments no són tan acusats com afirmen Albiach i Rufián: en el darrer any, l’IPC dels aliments ha crescut un 2,3% a Catalunya, i els ous ho han fet un 6% els darrers sis mesos. La carn, la llet i els ous han pujat considerablement des de 2022, però per sota de les xifres exposades per Rufián.

“El carro de la compra ha crescut un 15% el seu cost l’últim any, de fet, els ous només en sis mesos han augmentat el seu preu en un 50%”

Jéssica Albiach, presidenta de Comuns

“La carn, els últims tres anys, ha pujat un 50%, la llet, un 60%, els ous, un 70%”

Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés

El preu dels aliments ha augmentat un 2,3% en un any

L’INE, que des del 2002 recull l’evolució dels preus dels aliments, assenyala que aquest octubre els preus del menjar a Catalunya són un 2,3% més elevats que fa un any i a l’Estat, un 2,4%. Xifres que s’allunyen del 15,2% mencionat per Albiach. Analitzant els productes un a un, les dades oficials permeten contrastar totes les dades exposades pels líders dels Comuns i ERC:

  • Albiach diu que els ous s’han encarit un 50% en sis mesos. Segons l’INE, entre abril i octubre han pujat un 6,1%, i no hi ha cap període de mig any en què hagin pujat tant com diu ella.
  • Rufián ha dit al Congrés que la carn ha pujat un 50% en tres anys. Segons l’INE, ho ha fet en un 16,8% de mitjana, però la vedella, el que més puja, s’ha disparat un 30,4%.
  • Rufián també ha dit que la llet s’ha encarit un 60% en tres anys. L’INE marca un 18,6%.
  • El portaveu d’ERC ha remarcat la pujada del 70% del preu dels ous en tres anys. Segons l’INE ha estat el producte que més s’ha encarit, però amb un 36,6%.

L’OCU registra augments més elevats

Segons el departament de premsa dels Comuns, les dades a què es va referir Albiach sorgeixen d’una notícia d’El Periódico d’octubre del 2025 en què se cita una dada de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) com a recent tot i que es va publicar el 2022 i, per tant, el percentatge correspon a l’augment interanual entre el 2021 i el 2022.

L’Observatori de preus de l’OCU registra els preus mensuals de 100 productes molt comuns dels vuit supermercats més populars a Espanya, tot i que no especifiquen si la revisió de preus té en compte la ubicació de l’establiment o si es fan servir els preus dels webs. A part d’aliments, també inclou productes de drogueria i higiene. Així, en els darrers quatre anys, l’OCU observa una pujada dels aliments als supermercats del 36%.

Tanmateix, l’INE n’observa una del 31,8% en el mateix període. L’INE també registra els preus d’establiments de venda al públic repartits per totes les províncies de l’estat, però aplica un criteri de proporcionalitat del pes que té cada producte al càlcul final tenint en compte la rellevància dels productes dins d’una compra habitual i el fet que alguns articles tenen preus i característiques diferents segons l’establiment.

La diferència en resultats es pot deure a les metodologies de recopilació d’informació així com al fet que l’INE dona més importància estadística a uns productes que altres segons com sigui d’habitual el seu consum i compra.

Verificat ha contactat al departament de premsa del grup d’ERC del Congrés per demanar l’origen de les dades citades per Rufián. A l’hora de publicar aquesta verificació, ERC no havia donat cap informació que confirmés la declaració de Rufián, però les dades oficials de l’INE i els càlculs de l’OCU no hi donen suport.

El preu d’aliments i begudes ha augmentat un 31% des del 2020

Tot i que les dades de l’INE mostren que aquest darrer any la inflació s’ha moderat (els preus creixen, però no tant com abans), la ciutadania segueix pagant el preu dels grans augments del 2021 i 2022. En els últims cinc anys hi ha hagut un increment anual mitjà del 5,6% en el preu dels aliments i les begudes no alcohòliques a l’Estat, que ha dut a un augment acumulat del 34,1% a octubre del 2025. És a dir, que si omplir una cistella el 2020 costava per exemple 100 euros, ara en costa 134. A Catalunya, 131.

Els aliments que més s’han encarit el 2025 

L’exemple més important d’inflació alimentària que denuncien Albiach i Rufián és l’augment dels preus dels ous, que ella xifra en un 50% en només sis mesos. En realitat, segons les dades de l’INE, l’encariment ha estat del 6,1% entre l’abril i l’octubre. A més, recentment l’INE no ha registrat un augment del 50% en cap període de sis mesos. 

Sí que coincidiria, parcialment, amb una nota de l’OCU publicada a l’octubre que al titular anuncia que els “ous pugen un 50% en sis mesos”, tot i que en un gràfic mostra aquest que aquest increment es va desenvolupar al llarg de vuit mesos, entre el febrer i l’octubre. Els informes més recents d’aquesta entitat no repeteixen aquesta dada.

Els ous, l’aliment que més s’encareix

Pel que fa a la variació en el darrer any, el preu dels ous ha crescut un 22,5% i és l’aliment que més s’ha encarit. Per altra banda, Rufián parla d’un augment del 70% en el preu dels ous en els darrers tres anys, però segons les dades de l’INE l’encariment ha estat del 36,6% en aquest període. En canvi, es registra un augment del 78% en els darrers cinc anys.

Per altra banda, FACUA ha xifrat en un 31% l’augment de preus dels ous als supermercats entre l’octubre del 2024 i el de 2025. El càlcul prové d’una observació dels preus de venda a les grans cadenes de supermercats. Segons dades de la Comissió Europea, a l’octubre el preu de mercat dels ous a Espanya estava en 2,91 euros per quilo, uns 0,16 cèntims per sobre de la mitjana europea (2,74 euros).

La pujada va començar abans del brot de grip aviària a Espanya, i podria respondre a la crisi de salut animal als Estats Units i altres països europeus, segons explica Mar Fernández, directora de l’Associació Espanyola de Productors d’Ous, a RTVE, així com a l’aplicació de les noves lleis de benestar animal de la UE i un augment en el consum. Així i tot, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va advertir el passat 10 de novembre sobre possibles “accions especulatives” en el mercat dels ous. Segons una anàlisi d’El Economista, la indústria de l’ou ha augmentat els seus beneficis un 50% respecte al 2024.

El cafè ha pujat gairebé un 20% en un any

Per darrere dels ous, el cafè és el segon producte que més ha apujat el preu respecte al 2024, un 19,4% segons l’INE. L’OCU apunta a males collites, problemes logístics, aranzels, augment del consum mundial i l’aplicació de noves normatives europees per explicar la pujada.

En tercer lloc, com ha apuntat Rufián, creix en preus la carn de boví. El portaveu d’ERC afirma que la carn ha pujat un 50% de preu en tres anys, però segons les dades de l’INE la pujada queda en un 30% en aquest període, i un 50% en els darrers cinc anys. Respecte de l’any passat, la carn de boví és un 17,8% més cara. L’augment és també anterior al brot de dermatosi nodular, i sorgeix arran de la manca d’oferta per problemes amb les sequeres i malalties dels animals, a part de l’augment de costos, segons analitza Jorge Castelló, director de Carpisa, a El Economista.

L’altre producte que Rufián afirma que ha pujat de preu és la llet, un 60% en tres anys. Segons dades de l’INE, la llet sencera és un 18,6% més cara, i la desnatada, un 11% dins d’aquest període. Tot i que s’inclou dins els productes amb tendència a l’alça, no es troba entre els que més augmenten el seu preu.

Des de mitjans del 2021, es registra una tendència a la pujada del preu de tots els aliments, amb dues excepcions amb baixades de preu significatives des de 2024. La més destacada és la de l’oli d’oliva, que registra un preu 41,6% inferior a l’any passat, segons l’INE. La pujada seria atribuïda, sobretot, a una molt bona collita, tal com apunta l’informe de campanya del sector del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

Aquest abaratiment va arribar després de l’encariment més important que ha patit cap producte els darrers temps. Entre el 2021 i principis del 2024, el seu preu es va disparar un 204,8%. Tot i la millora actual, FACUA denunciava al gener que la baixada en el preu de l’índex no s’estava veient reflectida en els preus dels supermercats.

També baixa el sucre, que costa un 13,5% menys que l’octubre del 2024. Una anàlisi de mercat de El Economista atribueix el gran canvi a un excedent de producte en el mercat a causa de les exportacions provinents d’Ucraïna, un menor consum de sucre, i la producció de remolatxa sucrera.