Les mamografies no provoquen càncer, com afirmen missatges virals: salven vides

Aquests últims dies ha circulat molt a la xarxa social X una publicació que assegura que Suïssa és el primer país del món en prohibir les mamografies, la prova que permet detectar senyals de càncer de mama abans que siguin perceptibles. El text, que acumula més d’un milió de vistes i 10.000 interaccions, també defensa que les proves tenen un alt percentatge de falsos positius i provoquen malalties. És FALS.

Suïssa no ha prohibit les mamografies per la detecció del càncer de mama. Tal com va verificar Reuters al febrer d’aquest any, el post es basa en una interpretació errònia d’un informe del 2014 del Consell Mèdic Suís (dissolt el 2022) que qüestionava l’eficàcia dels programes de cribratge mamari. Es tracta d’un òrgan purament consultiu i els seus informes no són vinculants. A Suïssa, en cap cas s’han prohibit o deixat de fer. De fet, és el mètode de detecció de càncer de mama de referència, ja que el detecta en estadis precoços i redueix la mortalitat.

«Suïssa és el primer país del món en prohibir les mamografies»

A Suïssa, els programes de cribratge per a la detecció precoç de càncer de mama s’adrecen a totes les dones de més de 50 anys. Són competència dels cantons, i estan actius en 15 dels 26 estats federats, i en vies d’implantació en cinc més, segons Swiss Cancer Screening, l’associació encarregada dels programes de cribratge de càncers de mama i còlon a Suïssa. 

La publicació també menciona falsament altres països que suposadament haurien suspès els serveis de detecció de càncer de mama amb mamografies, com Canadà, Itàlia, o Austràlia, on es promouen des dels respectius ministeris de salut i s’apliquen a nivell territorial. 

La mamografia, la prova més eficaç per a un diagnòstic precoç

La mamografia és una radiografia d’alta definició de la mama feta amb raigs X (un tipus específic de radiació ionitzant) en dosis molt baixes per obtenir imatges del teixit del pit i detectar el càncer de mama en una etapa molt inicial. 

El càncer de mama és el principal tipus de càncer en dones, amb 34.735 nous casos detectats el 2022 a Espanya, segons l’Agència Internacional per la Recerca contra el Càncer (IARC) de l’OMS.

A Catalunya, el programa de detecció precoç del càncer de mama consisteix en la realització d’una mamografia cada dos anys a totes les dones d’entre 50 i 69 anys. “Es tracta d’un cribratge precoç abans que la dona s’ho noti”, explica Miguel Àngel Luna, coordinador de la Unitat Funcional de Mama a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol – ICO Badalona, en declaracions a Verificat.

Diversos estudis i informes, com aquest de l’Oficina Federal de Protecció Radiològica alemanya, assenyalen que la prova redueix la mortalitat entre un 20 i un 30% en dones d’entre 50 i 69 anys. “Disminueix tant la mortalitat, perquè es detecta en un estadi més precoç, com el tractament, perquè quan el tumor és més gran la intervenció quirúrgica també és més gran”, detalla Luna.

«Molts països ja han abandonat la mamografia 3D, mortal i perjudicial, i al seu lloc utilitzen l’ecografia i la termografia QT segures […] per proves de detecció preventives»

La publicació també assegurava que molts països han substituït “la mamografia 3D, mortal i perjudicial” per altres tècniques. «No és cert que alguns països hagin abandonat la mamografia i utilitzin l’ecografia o la termografia com a prova principal de cribratge poblacional», explica Rodrigo Sánchez-Bayona, secretari científic de Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) i metge oncòleg de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid. «La mamografia continua sent el mètode de detecció de referència a nivell mundial a causa de la seva eficàcia demostrada en la reducció de la mortalitat», afegeix.

D’una banda, la termografia —una prova per imatge que mesura temperatures exactes a distància— no és un substitut de la mamografia i els principals organismes mèdics no la recolzen com a eina de cribratge, ja que els seus resultats es basen només en una mesura fisiològica (la calor) i és limitada. És a dir, la imatge que resulta de la prova és molt menys detallada que la mamografia i no permetria identificar un tumor amb tanta precisió.

De l’altra, segons expliquen Sánchez-Bayona i Luna, l’ecografia mamària és una eina diagnòstica complementària a la mamografia. S’utilitza com a primera tècnica en pacients joves o embarassades amb símptomes (per l’absència de radiació) i per estudiar lesions palpables en el període de lactància, on la mama és més densa.

Tanmateix, l’ecografia no substitueix tampoc la mamografia en el cribratge poblacional general per diverses raons. “L’ecografia és més dependent de l’operador, té una taxa de falsos positius més gran quan s’usa de forma rutinària com a cribratge, i el més important, no ha demostrat reduir la mortalitat per càncer de mama en el cribratge general com sí que ho ha fet la mamografia”, explica Sánchez-Bayona.

Poden donar falsos positius les mamografies?

Una altra de les afirmacions que diu la publicació és que entre un 50 i un 60% dels casos de càncer de mama que es detecten en el cribratge acaben sent falsos positius, i que hi ha dones que se les tracta innecessàriament. Això també és FALS. Miguel Àngel Luna explica que sí que hi ha sobrediagnòstics perquè, com també passa amb altres proves de cribratge, les mamografies poden detectar positius que després s’acabin descartant. “Vol dir que es veuen coses que després no són, però la taxa de falsos positius és aproximadament d’entre un 7 i un 12%”, detalla, com també evidencien revisions d’estudis com el de la British Journal of Cancer.

«El 50-60% de casos detectats són falsos positius»

Segons s’explica la web de la Generalitat sobre el programa de cribratge, per cada 1.000 dones que participen en el programa de detecció precoç, la majoria (940) tindran un resultat negatiu en la mamografia i només 60 obtindran un resultat dubtós. Després de sotmetre’s a una altra mamografia, una ecografia o, menys freqüentment, una biòpsia, d’entre els resultats dubtosos només es diagnosticaran 5 casos de càncer. Això vol dir que aproximadament un 5,5% de les dones testades hauran tingut un fals positiu.

 “És important destacar que un fals positiu, encara que genera ansietat i pot requerir proves addicionals, no significa un risc imminent de càncer, sinó la detecció d’una àrea que sembla anòmala, però resulta benigna”, aclareix Sánchez-Bayona.

La publicació viral, a més, afirma que el 2,5% de les dones que rebin el cribratge se’ls diagnosticarà incorrectament un càncer de mama i se les sotmetrà a tractaments mèdics invasius sense que sigui necessari. Aquesta afirmació també és FALSA: la mamografia és només la primera prova, però no és l’única que rep una pacient que ha rebut un positiu.

«[Per cada 2.000 dones que se sotmetin a mamografies] 50 dones seran tractades innecessàriament amb cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia»

Luna explica que, quan es fa una mamografia i es detecta un nòdul possiblement cancerigen, els metges requeriran una biòpsia. “Si surt negativa, aquesta dona ja no se la tracta”, desmenteix. “Si no ho fessis, tindries un número més alt de càncers en un estadi molt més avançat”. Per tant, encara que la primera mamografia pugui assenyalar persones perfectament sanes, una segona prova permetrà descartar aquestes sospites i assegurarà que les dones que necessiten tractament el puguin rebre com més aviat millor. 

No hi ha evidència que la radiació de les mamografies provoqui càncer

D’altra banda, la publicació viral a X també assegura que la “radiació radioactiva” de les mamografies estimula els creixements dels tumors, i augmenta els riscs de patir diverses malalties.

«[La mamografia] estimula el creixement del tumor i la propagació de metàstasis. […] L’exposició repetida a la radiació causa morts per malalties cardíaques, càncer de pulmó i altres tipus de càncer»

Luna explica a Verificat que la radiació ionitzant de les mamografies és de 0,4 mSv (microsieverts, la unitat de mesura per a les dosis absorbides pel cos), només quatre vegades més alta que una placa de tòrax i és aproximadament la quantitat de radiació natural que rep una persona en set setmanes, segons la Societat Americana del Càncer. “Es fa amb uns equips regulats, cada cop la radiació és menor”, detalla. 

Rodrigo Sánchez-Bayona explica que les mamografies «exposen la mama a una quantitat de radiació molt petita, considerada massa baixa per causar dany significatiu o iniciar el càncer. El consens mèdic és que els beneficis de la detecció primerenca superen amb escreix els riscos insignificants de l’exposició a aquesta baixa dosi de radiació». 

I reitera: “no hi ha evidència científica que doni suport a l’afirmació que la radiació de les mamografies pugui estimular el creixement tumoral, la metàstasi o que incrementi el risc d’altres càncers o malalties cardiovasculars.”

El càncer és una malaltia multifactorial

Després de negar l’evidència científica, que demostra que els sistemes de cribratge serveixen per detectar ràpidament i reduir la mortalitat del càncer de mama, la publicació viral afirma que la malaltia es pot prevenir amb “canvis d’estil de vida”.

Càncer és un terme ampli que fa referència un conjunt de malalties que es poden originar en gairebé qualsevol òrgan o teixit del cos quan cèl·lules anormals creixen de forma descontrolada, sobrepassen els seus límits habituals i envaeixen parts adjacents del cos o es propaguen a altres òrgans (metàstasi). 

«El càncer és una malaltia metabòlica i es pot prevenir amb canvis a l’estil de vida i la dieta»

“No és una malaltia només metabòlica; és multifactorial”, aclareix Luna. Tal com explica  l’Organització Mundial de la Salut, les alteracions en les cèl·lules i l’aparició de tumors és el resultat de la interacció entre factors genètics de la persona afectada i tres categories d’agents externs:

• carcinògens físics, com l’exposició repetida i elevada a radiacions ultraviolades i ionitzants (en dosis molt més altes que les que propaga una mamografia)
• carcinògens químics, com l’amiant, substàncies contingudes al fum de tabac, les aflatoxines (un contaminant present als aliments) i l’arsènic (un contaminant present a l’aigua de beguda)
• carcinògens biològics, com ara determinats virus, bacteris i paràsits.

D’altra banda, sí que és cert que hi ha certs canvis en l’estil de vida, com una dieta sana, l’exercici o reduir el consum d’alcohol i tabac, poden reduir el risc de patir càncer, però en cap cas n’eliminen totalment l’opció d’acabar-ne desenvolupant.

«Actualment, no hi ha evidència científica rigorosa que doni suport a l’ús de la dieta cetogènica i el dejuni com a mètode de prevenció o substitut del cribratge o del tractament convencional per al càncer de mama a la població general», destaca Sánchez-Bayona.

Com ja hem desmentit altres vegades, el càncer no es pot curar amb el consum de certs aliments, i “els riscos de promoure recomanacions dietètiques com a substitut del cribratge o del tractament són greus”, assegura el secretari científic de Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). “Encoratjar les dones a reemplaçar les proves de detecció o les teràpies mèdiques provades amb enfocaments dietètics no validats pot portar al retard en el diagnòstic d’un càncer existent, un diagnòstic en una etapa més avançada amb pitjor pronòstic, i una menor probabilitat de supervivència”, conclou.